Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Glosario de Filosofía Clásica: Conceptos Clave y Etapas del Pensamiento

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,33 KB

Glosario de Filosofía Clásica

Definiciones Fundamentales

  • Mayéutica: Etimológicamente, "arte de la comadrona", aludiendo al oficio de la madre de Sócrates. Es la segunda parte del método socrático, que consiste en hacer preguntas para que el interlocutor descubra la verdad por sí mismo.
  • Reminiscencia: Teoría de Platón que evolucionó a lo largo de sus diálogos, corrigiendo y puliendo ciertos aspectos.
  • Dialéctica: Método de conocimiento que avanza mediante la contraposición de tesis opuestas. En Platón, es el camino ascensional desde la multiplicidad hacia lo unitario, partiendo de una idea para llegar a la idea suprema.
  • Arché: Principio fundamental del que todo proviene. Los presocráticos buscaban identificar esta sustancia primaria
... Continuar leyendo "Glosario de Filosofía Clásica: Conceptos Clave y Etapas del Pensamiento" »

Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Ramon Llull: Figures Clau de la Literatura Medieval

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà d'una gran formació intel·lectual i va viure molt de temps a València. El seu propòsit, al igual que Llull i Sant Vicent Ferrer, no era fer literatura, sinó que era un propòsit didàctic. És l'autor d'una extensíssima obra, va centrar-ne l'interès a ajudar els homes del seu temps amb consells pràctics i realistes, per la qual cosa intercala elements de la vida quotidiana. Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, classe social emergent i pròspera. El seu llibre més destacat és Lo crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules, per a que la gent ho recordi.... Continuar leyendo "Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Ramon Llull: Figures Clau de la Literatura Medieval" »

Evolución de la Política Económica Durante el Franquismo: Autarquía y Desarrollismo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,69 KB

Los siguientes documentos nos hablan sobre la evolución de la política económica durante el franquismo, diferenciando dos etapas: la etapa autárquica y la etapa desarrollista. En concreto, en el documento 1 podemos observar las características de la política autárquica de los años posteriores a la Guerra Civil. El documento 2 es una valoración personal del historiador J.L. García Delgado de esta política. El documento 3 es el llamado Plan de Estabilización. Y los documentos 4, 5 y 6 hablan del desarrollo económico de los años 60, consecuencia de la nueva política y el cambio en la coyuntura internacional.

La Autarquía: Años de Posguerra y Aislamiento (Documento 1)

En el documento 1 podemos observar cómo la economía de los años... Continuar leyendo "Evolución de la Política Económica Durante el Franquismo: Autarquía y Desarrollismo" »

Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Novel·la Cavalleresca

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,94 KB

Les Cròniques Catalanes

L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics d’interès general, difoses per joglars. Les cròniques catalanes van utilitzar les cançons de gesta com a fonts d’informació, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte. Al segle XIII trobem algunes traduccions. Als segles XIII i XIV es van trobar les primeres redactades en català.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Redactada entre 1244 i 1276. Formada... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Novel·la Cavalleresca" »

Trobadores, Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Gèneres trobadorescos

  • Cançó (era cantada)
  • Dansa o balada (era dansada, té les mateixes característiques que la cançó)
  • L'alba o l'albada (comiat dels dos amants a l'alba, amor materialitzat)
  • Pastorel·la (amor entre una pastora i un cavaller)
  • Sirventès (Guillem de Berguedà, es ridiculitzava un personatge)
  • El plany (és un poema dedicat a una persona que ha mort)
  • El tençó o joc partit (relat literari entre dos trobadors, lluita dialèctica/discussió)

Trobadores

Guillem de Berguedà (1130-1196)

Va ser un noble per la zona del Berguedà. Es va enfrontar amb els del costat de Berga. Va ser cavaller, va matar a un noble més important que ell i li van treure totes les terres i possessions (el van desheretar). Sempre tenia discussions amb Pere de... Continuar leyendo "Trobadores, Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval" »

Èpica Medieval i Literatura Renaixentista Europea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,47 KB

L'èpica nòrdica (Segle VIII)

Principals manifestacions:

  • Edda: Narracions breus d'Islàndia i Escandinàvia, d'assumpte mitològic, que relaten llegendes d'herois.
  • Sagues: Narracions llegendàries en prosa basades en la tradició oral. Procedents d'Islàndia i Noruega. Fixades per escrit des del segle XII.
  • Elegies: Poesies de lloança a sobirans difunts. Escrites pels escaldes (poetes de les corts noruegues). Inclouen elements mitològics.

L'èpica anglosaxona: Beowulf

Compost a Anglaterra cap a l'any 800. Relata la llegenda de Beowulf, rei got que va lluitar contra els francs al segle VI.

Contingut

Història barrejada amb fantasia. Beowulf mor després d'enfrontar-se a un drac per salvar el seu poble.

Extensió

Uns 4.000 versos.

L'èpica francesa

El

... Continuar leyendo "Èpica Medieval i Literatura Renaixentista Europea" »

Panorama da Literatura e Historia Galega: Agrarismo, Nacionalismo e Poesía do Século XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,59 KB

Contexto Histórico-Social e Movementos Culturais en Galicia (1900-1936)

O período entre 1900 e 1936 en Galicia caracterizouse por un intento de modernización de diversas estruturas, frustrado posteriormente pola Guerra Civil e a ditadura. Neste contexto, xurdiron movementos sociais e culturais de gran relevancia.

O Agrarismo: Loita pola Terra e a Xustiza Social

Entre os séculos XIX e XX, a sociedade rural galega padecía graves carencias derivadas do caciquismo e do sistema foral. No primeiro terzo do século XX, xorde o Agrarismo, un movemento reivindicativo que buscaba combater o atraso das estruturas agrarias, promovendo a planificación do campo e o fin do sistema foral. Este movemento contou co apoio político de sociedades e sindicatos... Continuar leyendo "Panorama da Literatura e Historia Galega: Agrarismo, Nacionalismo e Poesía do Século XX" »

La Literatura Catalana Medieval: Cancelleria, Humanisme i Ausiàs March

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,04 KB

La Cancelleria Reial (1373)

  • Organisme burocràtic dirigit per un canceller.
  • Pere III el Ceremoniós decideix canviar el model de llengua a seguir i es crea la *llengua medieval estàndard*.
  • Els funcionaris àulics, que pertanyien a la cort, s'encarregaven de:
    • Redactar els documents administratius en català, aragonès, occità i llatí.
    • Reescriure i traduir els clàssics grecs i llatins.

La Prosa Humanística

  • Retorn a l'antiguitat clàssica i rebuig a aspectes de l'època medieval.
  • Els humanistes coneixien el món clàssic i volien ressuscitar els ideals grecs i llatins.
  • Això va portar a una literatura culta i refinada amb un propòsit literari.

Bernat Metge: Pioner de l'Humanisme Català

  • Nascut a Barcelona a mitjans del segle XIV. Va formar part de
... Continuar leyendo "La Literatura Catalana Medieval: Cancelleria, Humanisme i Ausiàs March" »

Guia del Romanticisme, la Renaixença i la Literatura Popular

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,28 KB

El Romanticisme a Catalunya

Entenem com a Romanticisme el moviment estètic que s'inicia cap a mitjan segle XVIII, durarà prop d'un segle i condicionarà no sols l'art, sinó també la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Va representar una nova manera de veure el món, que donava preferència a la passió per damunt de la raó i marcava una actitud de revolta.

Característiques del Romanticisme

  • Una revolta: D'una banda, hi havia els defensors del classicisme i de la raó per damunt de tot. De l'altra, van aparèixer els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional i de les passions humanes.
  • Un estat d'ànim: La insatisfacció és el sentiment romàntic fonamental, que desemboca en dues actituds vitals
... Continuar leyendo "Guia del Romanticisme, la Renaixença i la Literatura Popular" »

Comparativa Evolutiva: Principios de Lamarck y Darwin y Fundamentos Metafísicos Aristotélicos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 16,23 KB

TEXTO. Nº 2. TEMÁTICA: LAMARCK/DARWIN: TRANSFORMISMO/SELECCIÓN NATURAL

CUESTIÓN 1 (2 PUNTOS). IDEAS PRINCIPALES E SECUNDARIAS.

El texto explica las ideas de **Lamarck** sobre la evolución, presentadas en su obra Filosofía Zoológica de 1809. Lamarck defiende que las especies no son fijas ni inmutables, sino que **evolucionan** debido a la adaptación a cambios en su entorno. Estos cambios afectan la forma y los órganos de los seres vivos. Las dos leyes principales de Lamarck son:

La función crea el órgano

Lamarck dice que los órganos de los seres vivos se desarrollan o se reducen según el **uso** que se les dé. Si un órgano se usa mucho para adaptarse a una nueva necesidad (por ejemplo, un órgano más grande o más fuerte), se desarrollará... Continuar leyendo "Comparativa Evolutiva: Principios de Lamarck y Darwin y Fundamentos Metafísicos Aristotélicos" »