Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Locuciones latinas

• In vitro – “en vidrio”: reacción realizada fuera del organismo, en laboratorio.
• Ipso facto – “por el mismo hecho”: inmediatamente, de forma automática por el hecho ocurrido.
• Iunior / Senior – “más joven / más viejo”: se usa en deportes para categorías de edad o para diferenciar familiares con el mismo nombre.
• Lapsus – error involuntario: lapsus linguae (al hablar), lapsus calami (al escribir).
• Locus amoenus – “lugar agradable”: entorno paradisíaco o ideal.
• Mare magnum – “gran mar”: confusión o situación abrumadora.
• Mea culpa – “por mi culpa”: reconocimiento de responsabilidad por un error.
• Memorandum – “lo que hay que recordar”: nota, resumen de hechos importantes o escrito formal.

ELEMENT DECORATIU:

Un personatge és un element decoratiu quan no és més que un nom, i no fa cap paper en el desenvolupament de l'acció

AGENT DE L'ACCIÓ:

HEROI/PROTAGONISTA

És qui realitza l'acció. L'heroi sol trobar-se en un conflicte o dificultat que li cal superar amb la seva destresa, el seu valor o la seva astúcia o intel.Ligéncia. Aquest conflicte se sol anomenar aventura o viatge. En una mateixa narració pot haver-hi més d'un heroi i més d'una aventura. Pot ser que vagi acompanyat d'un equip o grup de gent

ANTAGONISTA O ENEMICS

En el transcurs de l'aventura, aquells personatges o aquelles forces que s'oposen als objectius de l'heroi

OBJECTE DESITJAT

Pot ser un objecte o pot ser un altre personatge (p.E. L'aventura amorosa). Pot... Continuar leyendo "Diferencia entre rondalla i llegenda" »

El Teatre Català del Segle XIX

El Romanticisme

A Catalunya, les primeres obres de teatre romàntic van ser escrites en castellà. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX, durant la Renaixença, que el teatre romàntic en català va proliferar, trencant amb la rigidesa del teatre neoclàssic. Aquesta nova llibertat es va manifestar en:

• La desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics.
• La barreja de prosa i vers.
• El rebuig de les unitats clàssiques (de lloc, temps i acció).
• Una major varietat de situacions i personatges.

El Drama Romàntic

Una de les formes més destacades va ser el drama romàntic, una síntesi de comèdia i tragèdia. Les seves característiques principals són:

• L'amor: Presentat com una passió absoluta i impossible,

Novel·la de la Terra: Civilització i Barbàrie

El tema és la lluita entre la civilització i la barbàrie, associades al simbolisme. La descripció realista del paisatge és un element fonamental. Destaquen: Eustasio Rivera (*La vorágine*), Horacio Quiroga (*Cuentos de la selva*) i Rómulo Gallegos (*Doña Bárbara*).

La Novel·la Social: Cicles Temàtics Clau

Influïda pel realisme socialista i allunyada del simbolisme modernista anterior, presenta tres cicles temàtics:

1. Novel·la Indigenista: L'Opressió de l'Indi

   Jorge Icaza (*Huasipungo*) aplica els principis del realisme socialista al tema indígena, mostrant l'indi oprimit pels terratinents blancs, situació que porta a l'enfrontament armat.

2. Novel·la de la Revolució Mexicana

   Martín Luis

Normalització Lingüística

Encara que l'observació de la vida de les llengües dona abundants exemples de la desaparició de llengües com a conseqüència de la seva substitució per altres, no és menys cert que hi ha hagut casos en què la intervenció decidida del poder i la presa de consciència social han aconseguit aturar l'extinció d'una llengua. En aquests casos s'ha impulsat la normalització de l'idioma minoritzat, és a dir, des del poder s'ha engegat un procés sociocultural a fi de restablir l'ús social de l'idioma amenaçat (en el segle XX s'ha normalitzat llengües com el finès, el noruec, l'hebreu, l'hongarès, el txec, etc.).

Una llengua normalitzada no viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, té una codificació... Continuar leyendo "Normalització Lingüística del Català: Història i Reptes" »

As Irmandades da Fala

Aos autores desta época chamóuselles epígonos porque seguiron as liñas marcadas polo Rexurdimento (Lamas Carvajal e Leiras Pulpeiro). Cabe mencionar dúas figuras importantes, cuxa poesía coñécese como de transición ou intersecular.

Antón Noriega Varela

Continuador da liña do Rexurdimento nos seus inicios, a súa poesía é social, posteriormente vai ser paisaxística.

Estilo:

• Visión poética e impresionista da natureza (neovirxilianismo).
• Humanización da paisaxe.
• Manifestación da súa relixiosidade (franciscanismo); na natureza ve corolarios de símbolos cristiáns.
• Sonetos cultos e con imaxes novas.

Obras: Do ermo.

Na súa obra distínguense dúas etapas:

1. Carácter costumista e ruralista, dominio da lingua e métrica

Anàlisi de Tirant lo Blanc: Gèneres i Característiques

Tirant lo Blanc, l'obra mestra de Joanot Martorell, és reconeguda per la seva complexitat i la fusió de diversos gèneres literaris. Aquesta "novel·la total" i "cavalleresca" ofereix una visió rica i detallada de la societat i la mentalitat de l'època.

Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total

L'obra reuneix múltiples gèneres en una sola narració, oferint una experiència literària rica i diversa. Entre aquests gèneres, destaquen:

• Novel·la de Cavalleria

  És el primer component de l'obra, tant per la temàtica com per la intenció. Presenta els ideals i les aventures pròpies del gènere cavalleresc.

• Novel·la Històrica

  Amaga darrere de la ficció fets històrics que Martorell coneixia

Psicología Cognitiva: Un Estudio de la Mente y la Inteligencia

La psicología cognitiva se dedica al estudio de los procesos mentales. Analiza los mecanismos internos y propone modelos que sirven para interpretar los principios generales de la inteligencia.

Postulados Clave

• El ser humano es un ser en constante cambio, capaz de modificarse a sí mismo a través de un acto de voluntad.
• La inteligencia puede ser modificada por el aprendizaje, llegando a ser una modificación de la estructura cognitiva.
• La psicología cognitiva se centra en el principio de "aprender a aprender" con eficacia.
• El bajo rendimiento escolar es, a menudo, producto del uso ineficaz de las funciones cognitivas.
• La modificación de la estructura cognitiva implica que el organismo