Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Gargantua i Pantagruel de François Rabelais

Dins del context de l'humanisme al Renaixement, Gargantua i Pantagruel explica la història de dos gegants, pare i fill, que van viatjar per França, cosa que permet a l’autor fer una sàtira de la societat francesa de l’època. L’obra segueix l’estructura de les novel·les de cavalleries i de gegants medievals que van contant cronològicament la infantesa, l’educació i les proeses de l’heroi.

Un dels trets estilístics bàsics de la narrativa de Rabelais és la comicitat, a la qual afegeix un profund coneixement dels clàssics i contínues referències a l’actualitat. Així aborda temes com la llengua, la religió, la justícia, l’educació, el matrimoni, etc. Sota l’aparença humorística,... Continuar leyendo "Literatura del Renaixement: Rabelais, Montaigne i Teatre" »

Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat. L'obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l'acosten al teatre de l'absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l'absurditat de l'existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l'abstracte. El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l'Europa de la postguerra, del qual J.P. Sartre n'és el màxim exponent.

La Renovació Teatral del Període de Postguerra als Anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una... Continuar leyendo "El Teatre Català de Postguerra: Renovació i Absurd" »

Pronominalització en Català

Complements Directes (CD)

• Demostratius/Possessius: el, la, els, les
• Numerals/Indefinits: en
• Allò/Això/Oracions subordinades: ho

Complements Indirectes (CI)

• Singular: li
• Plural: els, les

Complements Predicatius (CPRED)

• Sintagma Adjectival (SN, SPrep): hi
• Verbs "fer"/"dir": en

Complements Atributius (CATR)

• Verbs "ser"/"semblar": hi
• Verb "estar": ho
• Atributs determinats: el, la, els, les

Complements de Règim Verbal (CRV)

• General: hi
• Preposició "de": en

Complements Circumstancials (CC)

• General: hi
• Lloc amb "per"/"de": en

Literatura Catalana: Autors i Períodes Clau

Joanot Martorell (1410-1468)

• Escriptor valencià del segle XV.
• Noble amb formació militar i cultural.
• Autor de Tirant lo Blanc, publicada el 1490 després de la seva mort.

Tirant

Comparativa: Català Oriental vs. Occidental

Trets específics

Oriental

Central

• La e (pera, ceba) sona oberta.
• Pateix seria pateixo.

Alguerès

• llong = llarg, ca = gos.
• La d/l sonen r: moneda (munéra).
• Italianismes: assai (molt), bambino (nen).

Rossellonès

• Mosca es pronuncia musca.
• La r sona L: ger/lmana.
• La u es pronuncia francesa.
• Verb ser: sem, seu, sum, sun.
• Llur/llura (el seu, la seva).
• Parlaré pas =

Noucentisme: Moviment Cultural i Polític (1906-1923)

Definició i Objectius Fonamentals

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa aproximadament entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat d'institucions de tot ordre que garanteixin un bon funcionament.

Característiques del Noucentisme

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Agafar el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Enaltir el món urbà i industrial, enfront del món rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

Autors Representatius del Noucentisme

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina i els seus Autors

L'escola agrupava aquests autors:

• Miquel

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

1. Revancha de la Autonomía

   La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.

Causes de la marginació del català com a llengua literària i de cultura

Fets històrics

• L’extinció de la dinastia de la Casa dels Comtes-Reis de Barcelona a la mort de Martí I l’Humà (1410) i l’entronització del Trastàmara Ferran d’Antequera en virtut del Compromís de Casp (1412).
• La unió dels regnes de Catalunya i Aragó amb Castella arran del matrimoni de Ferran II i d’Isabel de Castella (1469).

Factors socioeconòmics

• La crisi econòmica de la Corona Catalanoaragonesa a causa de la guerra civil que tingué lloc en temps de Joan II, de les crisis demogràfiques i del desplaçament del comerç marítim a l’Atlàntic després de descobrir Amèrica.
• La instauració de la Inquisició a la Corona d’Aragó (1497) i l’expulsió

Poesia i Teatre Català a la Postguerra

T.6 Durant la postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili és la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen 2 llibres de poesia més importants de postguerra. Als anys 60, apareix una literatura de caràcter més realista i amb compromís polític. Màxims representants: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pere Quart. Als anys 70, uns fets van marcar el tomb de la poesia.

T.9 Inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme. La poesia no realista es convertí en hegemònica, amb les següents característiques:

1. Nous paràmetres de codi textual. No necessàriament contenia una