Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Decadència de la Literatura Catalana

La Decadència és un moviment històric que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, durant el qual la literatura catalana experimenta un canvi tant en quantitat com en qualitat. La literatura catalana es va empobrint, a diferència de la literatura castellana, que va ser intensificada per autors com Miguel de Cervantes i Lope de Vega durant el Segle d'Or.

Característiques Històriques de la Decadència

• 1410: Martí l’Humà mor sense hereus.
• 1412: Arribada d’un nou monarca (Compromís de Casp).
• 1472: Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es casen, provocant la progressiva desaparició de la corona catalanoaragonesa.
• 1492: Descobriment d’Amèrica.

La castellanització progressiva va fer que molts autors... Continuar leyendo "Decadència de la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc" »

A Poesía das Irmandades da Fala

Como caracterización xeral á poesía das Irmandades, pódense distinguir dúas liñas de actuación poética:

• Unha que avoga pola poesía costumista e ruralista.
• Outra que, sen fuxir sempre da temática anterior, trata outros temas e, mesmo, ás veces, tendo en conta as correntes estéticas do momento no resto de España ou de Europa.

No primeiro caso salientaría Antonio Noriega Varela e, no segundo, Ramón Cabanillas, o poeta por excelencia das Irmandades da Fala e do seu tempo.

Antonio Noriega Varela

Antonio Noriega Varela foi o primeiro escritor que serve de ponte entre a literatura do século XIX e a do século XX.

Publicou os traballos “A Virxe e a paisanaxe” e mais “Como falan os brañegos”. Como obra... Continuar leyendo "Análise da Poesía das Irmandades da Fala" »

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992)

Joan Fuster estudià dret i exercí durant un temps com a advocat. El 1944 va publicar el seu primer article; fins a la seua mort, Fuster no va parar d'escriure, de col·laborar a la premsa i de publicar. Tot i que els seus primers llibres eren de poesia, la seua obra s'ha centrat principalment en el terreny de l'assaig.

Les seues reflexions se centren en l'home i en la seua activitat creadora, i abracen diversos temes:

• Ideològics i morals
• Polítics i culturals
• De la vida quotidiana

Fuster és un moralista preocupat per l'home i la crisi que aquest pateix en un món en constant transformació. El seu mètode és l'escepticisme. Manté una independència intel·lectual que fa impossible de catalogar-lo en... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: L'assaig al País Valencià" »

Gargantua i Pantagruel de François Rabelais

Dins del context de l'humanisme al Renaixement, Gargantua i Pantagruel explica la història de dos gegants, pare i fill, que van viatjar per França, cosa que permet a l’autor fer una sàtira de la societat francesa de l’època. L’obra segueix l’estructura de les novel·les de cavalleries i de gegants medievals que van contant cronològicament la infantesa, l’educació i les proeses de l’heroi.

Un dels trets estilístics bàsics de la narrativa de Rabelais és la comicitat, a la qual afegeix un profund coneixement dels clàssics i contínues referències a l’actualitat. Així aborda temes com la llengua, la religió, la justícia, l’educació, el matrimoni, etc. Sota l’aparença humorística,... Continuar leyendo "Literatura del Renaixement: Rabelais, Montaigne i Teatre" »

Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat. L'obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l'acosten al teatre de l'absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l'absurditat de l'existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l'abstracte. El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l'Europa de la postguerra, del qual J.P. Sartre n'és el màxim exponent.

La Renovació Teatral del Període de Postguerra als Anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una... Continuar leyendo "El Teatre Català de Postguerra: Renovació i Absurd" »

Pronominalització en Català

Complements Directes (CD)

• Demostratius/Possessius: el, la, els, les
• Numerals/Indefinits: en
• Allò/Això/Oracions subordinades: ho

Complements Indirectes (CI)

• Singular: li
• Plural: els, les

Complements Predicatius (CPRED)

• Sintagma Adjectival (SN, SPrep): hi
• Verbs "fer"/"dir": en

Complements Atributius (CATR)

• Verbs "ser"/"semblar": hi
• Verb "estar": ho
• Atributs determinats: el, la, els, les

Complements de Règim Verbal (CRV)

• General: hi
• Preposició "de": en

Complements Circumstancials (CC)

• General: hi
• Lloc amb "per"/"de": en

Literatura Catalana: Autors i Períodes Clau

Joanot Martorell (1410-1468)

• Escriptor valencià del segle XV.
• Noble amb formació militar i cultural.
• Autor de Tirant lo Blanc, publicada el 1490 després de la seva mort.

Tirant

Noucentisme: Moviment Cultural i Polític (1906-1923)

Definició i Objectius Fonamentals

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa aproximadament entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat d'institucions de tot ordre que garanteixin un bon funcionament.

Característiques del Noucentisme

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Agafar el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Enaltir el món urbà i industrial, enfront del món rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

Autors Representatius del Noucentisme

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina i els seus Autors

L'escola agrupava aquests autors:

• Miquel

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

1. Revancha de la Autonomía

   La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.