Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Joan Fuster: Vida, Obra i Evolució de l'Assaig Català al Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,81 KB

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

  • 1900: Inicis de l’Assaig

    Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

  • 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

    Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

  • Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

    Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

... Continuar leyendo "Joan Fuster: Vida, Obra i Evolució de l'Assaig Català al Segle XX" »

Conceptes Clau i Gèneres de la Literatura Medieval Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,47 KB

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

  • Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
  • Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
  • Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
  • Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
  • Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
  • Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
  • Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
  • Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
  • Flamma amoris: El foc de l’amor que
... Continuar leyendo "Conceptes Clau i Gèneres de la Literatura Medieval Catalana" »

Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge

Enviado por javierinho y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,86 KB

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va bastir un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos; la seva extensa obra va gaudir d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda d'Eiximenis fou Lo Crestià, un recull de textos que pretenien orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, cosa que fa el discurs més amè i més eficaç a l'hora d'adoctrinar i moralitzar. També escrigué altres llibres, com ara Llibre dels àngels i Llibre de les dones.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer fou un frare dominicà nascut a València, amb fama internacional per la seva tasca predicadora. Mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué en el cisma d'Occident. Ferrer no fou escriptor sinó un gran orador que captivava... Continuar leyendo "Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge" »

Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,43 KB

Història de la Literatura Catalana

Orígens i Primers Textos

Substrat, Superstrat i Sentit Pràctic

Substrat: Influència que deixa una llengua substituïda en aquella que la substitueix. El formen l'iberobasc, el cèltic i el sorotàpic.

Superstrat: Influència que deixa una llengua en una altra que ocupa àmpliament el territori sense arribar a substituir-la. Es manté la llengua del territori. Prové del germànic o l'àrab.

Sentit pràctic dels primers textos preliteraris catalans: Al segle XII apareixen els primers textos preliteraris en llengua catalana. Són textos en els quals no hi havia voluntat literària, com a conseqüència de la no comprensió del llatí. Per això, són normes jurídiques (Forum Iudicum, meitat del segle XII, lleis)... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV" »

Explorando el Psicoanálisis: Estructura Psíquica, Definición y Conceptos Clave

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,68 KB

Estructura del Aparato Psíquico

El Ello: Contiene los instintos, nuestras pasiones más íntimas, pulsiones de amor y muerte.

El Yo: La razón o conciencia que sustituye el principio del placer que reina sin censura en el ello.

El Super-Yo: Consecuencia de la censura y represión social que da como resultado nuestros ideales y prohibiciones, representados a través de instancias morales. Heredero del complejo de Edipo y piedra angular del sistema freudiano.

Definición de Psicoanálisis

El psicoanálisis tiene un origen médico, sirviendo en un principio para la curación de enfermedades psíquicas. También se aplica a individuos sanos, como ayuda para conocerse mejor a sí mismos. El objetivo del método psicoanalítico es descubrir las vivencias... Continuar leyendo "Explorando el Psicoanálisis: Estructura Psíquica, Definición y Conceptos Clave" »

Noucentisme: Característiques i Figures Clau de la Cultura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Correcció:

  • Morfològiques: flexió de gènere/nombre/verbal... incorrecte
  • Sintàctiques: ús de pronoms, conjuncions... " "
  • Lèxiques: ús de mots no admesos
  • Semàntiques: significats no admesos
  • Ortogràfiques o fonètiques: grafia i pronunciació incorrectes


Adequació = registres (formal (estant, científic...) i informal (vulgar, col·loquial))

Coherència: idees del text ben organitzades i connectades

Cohesió: oracions i paràgrafs ben units per donar fluidesa al text (connectors,...)

Estil i presentació: l'estil és el reflex de la personalitat de qui escriu/parla i la presentació és la forma externa d'un text (lletra, marge...)


Expressió de relacions lògiques:

  1. Causa: com que no/ gràcies a/ perquè + indicatiu/ com que/ per culpa de...
  2. Conseqüència:
... Continuar leyendo "Noucentisme: Característiques i Figures Clau de la Cultura Catalana" »

Literatura Gallega del Exilio y Poesía Contemporánea: Autores y Tendencias

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 11,81 KB

Literatura Gallega del Exilio (1936-1976): Poesía, Prosa y Teatro

El comienzo de la Guerra Civil y la posterior derrota del bando republicano empujaron al exilio a muchos gallegos, entre ellos escritores, artistas e intelectuales. Era la única manera de salvar la vida o de huir de la atmósfera política, social y cultural asfixiante que se instauró con el franquismo. Los países que recibieron un mayor número de exiliados fueron México, Uruguay y Argentina. Allí ya existían comunidades de gallegos muy numerosas debido al flujo migratorio que se venía produciendo desde el siglo XIX. Fue en Buenos Aires y Montevideo donde la concentración fue mayor. Llegaron exiliados como Castelao, Dieste, Lorenzo Varela, Luís Seoane, etc., a los que... Continuar leyendo "Literatura Gallega del Exilio y Poesía Contemporánea: Autores y Tendencias" »

Literatura Medieval Catalana: Dels Trobadors a Ausiàs March

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

  • Segles: XII-XIII. Es va escriure en provençal (sud de França), una llengua molt semblant al català.
  • Difusió: Era una poesia cantada i recitada a les corts.
  • Participants principals:
    • Trobadors: Els autors que escriuen i componen la música.
    • Joglars: Els intèrprets que reciten i canten les obres.
    • Trobairitz: Dones trobadores (tot i que n'hi havia poques).
  • L'Amor Cortès:
    • Es tracta d'un amor idealitzat i inabastable, estructurat com una relació feudal.
    • Qualitats del trobador: Mesura, educació, valentia, generositat, joventut i alegria.
    • Fases de l'enamorat:
      1. Fenhedor (estima en secret).
      2. Pregador (confessa el seu amor).
      3. Entenedor (la dama dona signes d'acceptació).
      4. Drutz (arriben a ser amants).
  • Gèneres poètics:
... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Dels Trobadors a Ausiàs March" »

Literatura Catalana: De la Postguerra al Franquisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,68 KB

Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme

Literatura de Preguerra

  • Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.

  • Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.

  • Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.

  • Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.

    • Consolidació del mercat literari: Noves editorials...

Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)

  • Catalunya dins del bàndol

... Continuar leyendo "Literatura Catalana: De la Postguerra al Franquisme" »

Context històric i evolució de la narrativa catalana: Anàlisi de l'obra de Rodoreda

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,48 KB

Context històric i cultural de l'escriptura de l'obra

La Guerra Civil Espanyola marca de manera tràgica i profunda la història contemporània d’Espanya, afectant no sols els tres anys de conflicte (1936-1939), sinó també el període posterior. La postguerra, amb la instauració de la dictadura franquista, es caracteritza per la voluntat d’esborrar tot rastre de l’etapa republicana mitjançant la repressió política i la instauració d’una censura fèrria que vigilava el compliment de les directrius del règim. En les nacionalitats històriques, la repressió s’estengué també a les llengües i institucions pròpies.

El general Franco derogà l’Estatut de Catalunya, i la llengua catalana perdé el seu caràcter oficial: es prohibí... Continuar leyendo "Context històric i evolució de la narrativa catalana: Anàlisi de l'obra de Rodoreda" »