Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Mercè Rodoreda -

Diversos crítics han localitzat l'obra de MR dins el gènere psicologista, encara que amb algunes particularitats.
La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del Segle XX, ja que construeix móns interiors complexos que s'amaguen darrere de fets quotidians.
Els perstges de MR tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física.
L'esptora només destacarà del físic aquells elements essencials. Les expressions, el parlar, és el que definirà els personatges.Així, les seues obres se centren en la història i l’anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics, descobreixen el significat de la vida i la seua

La Narrativa Catalana (1970-Actualitat)

Context Socio-Cultural i Novetats Literàries

La Transició democràtica (1985-1987), tot i ser pacífica, va estar marcada per manifestacions, vagues, atemptats i un intent de cop d'estat. Aquest retorn a la democràcia va generar grans expectatives per a la recuperació lingüística, cultural i nacional catalana. El 1982, el valencià va ser declarat cooficial i van començar les emissions de ràdio i televisió en català.

Des de la dècada dels 60, la narrativa catalana va adoptar una postura més intimista i individualista, centrada en la llibertat personal. Autors com Miquel Àngel Riera i Baltasar Porcel van començar a publicar obres realistes, però amb una forta exaltació del món interior dels... Continuar leyendo "Narrativa i Poesia Catalana Contemporània: Del Franquisme a la Democràcia" »

Citas textuales

·Las citas textuales irán entrecomilladas y, a continuación y entre paréntesis, se indicará el apellido del autor del texto, el año y la página o páginas de la/s que se ha extraído dicho texto. Ejemplo: "por educación a distancia entendemos (...) contacto ocasional con otros estudiantes" (Rowntree, 1986, 16).

Cuando se cita a algún autor citado en otro

Álvarez (1985 citado en Jiménez, 1990) detectó que…idea no textual.
…idea no textual (Álvarez, 1985 citado en Jiménez, 1990).

Cita textual larga:

La cita larga, debe tener 40 o más palabras, se separa del texto
normal del documento, con sangría en todo el párrafo, sin comillas y
a doble espacio. Ejemplo:
En relación al problema presentado en Bagua, García Calderón... Continuar leyendo "Ejemplo de ficha textual" »

QUIM MONZÓ

Va nàixer a Barcelona el 1952. Ha treballat els oficis més diversos: dissenyador gràfic, dibuixant, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista, traductor i sobre tot escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Col·labora habitualment en la prensa diària o semanal.Ha conreat la novel·la, la narrativa breu i la literatura periodística. Característiques:Articles: la lluita contra el tòpic, el lloc habitual i la banalitat. Aborda la realitat quotidiana amb una mirada crítica i amb un humor que esdevé sàtira i crítica mordaz. Prosa: claredat expositiva, el laconismo, l’estil directe, la ironia i una conclusió estudiada.La seua obra és un exemple clar de la frontera difusa entre la literatura... Continuar leyendo "Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf" »

Al començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l’escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucren va en la creació de l’espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors s’han implicat més en el procés d’elaboració dels muntatges. D’una banda el text s’ha alliberat d’antigues convencions d’altra s’han posat en qüestió procediments com el diàleg les coordenades temporals i especials el conflicte dramàtic, etc. En la dramatúrgia actual hi ha autors que alhora dirigeixen, com Sergi Belbel.

Amb l’escriptura teatral actual en Català podem observar

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Assaig i Joan Fuster: Estil i Tipologies Textuals" »

1. Narrativa: el gran duel

L'important és saber distingir aquests dos gèneres:

Característiques: novel·la antiga i moderna

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1. Novel·la: Barreja batalles, amor, humor i política.
2. Estructura (les 5 etapes):
   1. Anglaterra: Tirant s'instrueix com a cavaller.
   2. Sicília i Rodes: Estratègia naval i militar.
   3. Imperi grec (Constantinoble):

Sr. Desig, despatx SN, calaix obert, cartutx encès, cap gall, despatx SRD meu, alt i àlbum T, dixi personal: ja podeu, trobarem.

1. Context històric i cultural

L'escriptura de Diccionari per a ociosos (1964) s'ubica en plena dictadura franquista, un període de forta repressió cultural i lingüística contra el català. L'assaig va ser un dels gèneres més castigats, patint una interrupció gairebé total entre 1939 i 1950. L'obra apareix en una etapa de "certa obertura" o disminució de la rigidesa del règim cap als anys seixanta, cosa que va permetre la represa de la literatura d'idees al País Valencià.

2. Trajectòria i etapes de l'autor

Aquesta obra s'enquadra en el bloc humanístic de Fuster. A diferència del bloc sociopolític (com... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a ociosos i l'assaig català" »

Adequació, coherència i cohesió textual

1. Adequació

L'adequació és la propietat del text que fa que aquest s'adapti a la situació comunicativa. Fer servir la frase «propòsit comunicatiu».

Hi ha quatre factors clau:

1. El tema: Pot ser especialitzat (tècnic i exigent) o de divulgació (planer).
2. El canal: Si és oral (espontani) o escrit (elaborat).
3. La finalitat: Objectiu (dades, distanciament) o subjectiu (emocions, opinions).
4. El grau de formalitat: La relació amb el receptor.
   1. Registres informals: col·loquial o vulgar.
   2. Registres formals: estàndard, científic‑tècnic o literari.

2. Coherència (el «què» diu el text)

Perquè un text sigui coherent:

1. Unitat de tema: tot ha de parlar del mateix.
2. Organització en paràgrafs: amb una lògica clara.