La idea de l'emigrant resum

Mercè Rodoreda -

Diversos crítics han localitzat l'obra de MR dins el gènere psicologista, encara que amb algunes particularitats.
La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del Segle XX, ja que construeix móns interiors complexos que s'amaguen darrere de fets quotidians.
Els perstges de MR tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física.
L'esptora només destacarà del físic aquells elements essencials. Les expressions, el parlar, és el que definirà els personatges.Així, les seues obres se centren en la història i l’anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics, descobreixen el significat de la vida i la seua identitat.
Per tant , molts personatges canvien i es transformen en una altra persona. La introspecio en el mon interior dels personatges s reforça a l'obra d MR amb tecniques com el monoleg interior..En conclusió, la literatura de MR incideix en la psicologia dels personatges,  que avançaran sempre a la recerca de l’equilibri interior i maduraran amb el pas del temps.

Enric Valor

La producció literària d’Enric Valor i Vives, consta de dues grans aportacions: les rondalles valencianes i cinc novel·les, a més d’alguns relats breus. Com a rondallista ha recopilat rondalles que es classifiquen en tres tipus: meravelloses, costumistes i d’animals. Característiques que les diferencien d’altres reculls rondallístics: se situa en uns espais valencians concrets; preocupació lingüística (utilitza un llenguatge popular però correcte) Pel que fa a la producció novel·lística,:
L’ambició d’Aleix on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la dècada de 1920.( va ser censurada)
La idea de l’emigrant i la trilogia “cicle de Cassana”, on recrea el panorama social i el context històric de la societat rural valenciana del primer terç del Segle XX Els relats breus,no destaquen per un estil treballat, sinó, per la riquesa lingüística. Per tant, en tota l’obra narrativa d’Enric Valor trobem un doble vessant: la passió de contar, i la passió de difondre el coneixement, tant del país i del paisatge com de la llengua.

Quim Monzó destaca com a autor de narrativa curta. La seua narrativa curta reflecteix la societat contemporània,els seus contes retraten la vida en una gran ciutat on els referents urbans esdevenen una al·legoria pessimista de la societat moderna.
La desmitificació:
Un recurs per a deixar al descobert l’absurditat de costums i conductes o els falsos mites sobre els quals funciona el món modern i fer veure la realitat al lector amb nous ulls.Els seus personatges són esquemàtics i anònim, no tenen profunditat psicològica.
L’estructura de les seues narracions és breu, esquemàtica, i gran part dels fets hi han de ser pressuposats pel lector. La majoria dels contes  presenten una idea bàsica sobre la  que s’amplia de forma circular o s’exagera, fins a arribar a un final sorprenent, per això podem dir que no presenten introducció , nus i desenllaç. Finalment, pel que fa a la llengua, Quim Monzó utilitza una llengua viva, actual i moderna. Al seu estil juga, explora i crea amb les paraules. Combina registres més informals amb d’altres, més elaborats. Per tant,  les narracions de Quim Monzó, es nodreixen de la societat contemporània i construeixen una ficció que la qüestiona i la sotmet a la reflexió del lector.

context sociopolític - La producció literària entra en crisi: l’existència de la censura no permetia la publicació de determinades obres. La novel·la en català es dinamitza a partir dels anys cinquanta , però la influència de la censura és visible.Tota una generació d’escriptors es veu abocada a l’exili ,els quals organitzaren al seu lloc de residència: jocs florals, premis, editorials i revistes en català . Alguns trets característics són, , la presència del tema de l’enyor, del sentiment de frustració i la denúncia de la guerra i les seues conseqüències. D’altra banda, els que eren al país  s’organitzaven sessions clandestines, que permeteren enllaçar autors de distintes generacions.Els principals corrents de la novel·la són:
La novel·la psicològica que s’enriquia amb elements de la història recent.( La plaça del Diamant )
La novel·la realista, que deixen testimoni de la guerra i de la postguerra o denuncien la situació política. La literatura imaginativa o fantàstica  tendirà a explicar-la a través de la simbologia i del mite. //
Als anys seixanta, es publicaren traduccions de novel·la estrangera; però al País Valencíà, fins a la dècada dels setanta  no es va començar a publicar narrativa d’una manera sòlida i continuada.