Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

Los Pazos de Ulloa: naturalismo, determinismo y personajes en la novela de Emilia Pardo Bazán

Lengua y literaturaActualizado el 5,31 KB

Contexto y naturalismo

Los Pazos de Ulloa, de Emilia Pardo Bazán, se sitúa en la segunda mitad del siglo XIX, dentro del naturalismo, que es una evolución del realismo. Este movimiento se caracteriza por la representación detallada y objetiva de la realidad, especialmente de los aspectos más marginales, y por la influencia científica del determinismo, según el cual el ser humano está condicionado por su origen biológico y social.

El teórico principal del naturalismo es Émile Zola, que defiende que el ser humano no escoge su destino, sino que está condicionado por sus circunstancias, y cuyos protagonistas suelen ser marginales. En España, Emilia Pardo Bazán, escritora gallega, feminista y cristiana, defiende este determinismo pero...

Continuar leyendo "Los Pazos de Ulloa: naturalismo, determinismo y personajes en la novela de Emilia Pardo Bazán" »

Conjugació dels verbs catalans: formes personals i no personals

Lengua y literaturaActualizado el 6,34 KB

Formes personals i no personals dels verbs

En català, els verbs tenen formes no personals i formes personals. Les formes no personals són: infinitiu, gerundi i participi. L’infinitiu acaba en -ar per a la 1a conjugació (parlar), en -er per a la 2a (temer) i en -ir per a la 3a (dormir). El gerundi acaba en -ant a la 1a (parlant), -ent a la 2a (tement) i -int a la 3a (dormint). El participi fa -at/-ada/-ats/-ades a la 1a (parlat), i sovint -ut/-uda/-uts/-udes a la 2a i a la 3a (temut, viscut).

Formes personals: criteris generals

Les formes personals es conjuguen per persona, nombre, temps i mode. A continuació es presenten els models i les terminacions principals per a cada conjugació i alguns temps rellevants.

1a conjugació (‑ar, model:

...
Continuar leyendo "Conjugació dels verbs catalans: formes personals i no personals" »

Varietats del català: diacrònica, diastràtica i diatòpica, amb autors i context

Lengua y literaturaActualizado el 7,57 KB

Varietats lingüístiques del català

Classificació de les varietats

Les varietats lingüístiques es poden classificar segons diferents criteris:

  • Diacrònica o històrica: segons l'època.
  • Diastràtica o social: segons el sector social (home/dona, classe baixa/mitjana/alta).
  • Diatòpica o geogràfica: segons la zona geogràfica.
  • Diafàsica o funcional: segons el registre (literari, científic i tècnic, periodístic i publicitari, col·loquial-familiar, estàndard).

Varietat diatòpica: català occidental i oriental

Català occidental

  • e tancada en paraules agudes i verbs plans (café).
  • Desinència en e a la 1a persona del present d'indicatiu (cante, opine).
  • Desinència en -a, -e al present de subjuntiu (diga, digues).
  • Desinència en -isc, -ixes, -ix (
...
Continuar leyendo "Varietats del català: diacrònica, diastràtica i diatòpica, amb autors i context" »

La Mujer Judía de Brecht: teatro épico y terror nazi

Lengua y literaturaActualizado el 3,28 KB

'La Mujer Judía' de Brecht: Un Retrato del Terror Nazi a través del Teatro Épico

Esta obra, parte de "Terror y Miseria del Tercer Reich", es un claro ejemplo del teatro épico político de Bertolt Brecht.

Contexto Histórico y Teórico

Brecht, escritor político y marxista, desarrolló su obra en el contexto de la Alemania Nazi (1933-1945). Su objetivo no era solo reflejar la realidad, sino intervenir en ella, impulsando la transformación social.

Influenciado por el teatro oriental, especialmente por la ópera china, Brecht buscaba un teatro distanciado. Admiraba la convención y el lenguaje que el espectador debía descifrar, lo que permitía una emoción contenida y una posición activa del espectador.

Rechazaba el teatro sentimentalista...

Continuar leyendo "La Mujer Judía de Brecht: teatro épico y terror nazi" »

Factores que explican la aparición del Romanticismo: contexto político, social y estético

Lengua y literaturaActualizado el 3,18 KB

Factores que explican la aparición del Romanticismo

El Romanticismo no fue solo una renovación en el campo literario, sino una nueva forma de entender la vida, el mundo, la política y el arte. La aparición del movimiento romántico va ligada a varios factores:

Factores políticos

El liberalismo y el nacionalismo. El liberalismo defiende las libertades individuales de pensamiento, expresión y asociación. También apoya la soberanía popular, el poder reside en el pueblo, este se organiza a través de representantes que él mismo nombra. En lo político, el Romanticismo es hijo de los ideales que triunfaron en la Revolución francesa.

Otro acontecimiento ligado a la aparición del Romanticismo fue el surgimiento de los nacionalismos, con ello...

Continuar leyendo "Factores que explican la aparición del Romanticismo: contexto político, social y estético" »

Euskarazko perpaus sintaxia: kausazko, kontzesio, moduzko, helburuzko eta ondorio-perpausak

Lengua y literaturaActualizado el 3,96 KB

Lexikoaren Ereduak

  • Frankotan egon → askotan egon
  • Hautsak harrotu → aztoramendua eragin
  • Misoginia gordina → emakumeenganako ezinkusi gogorra
  • Erruz jaso → asko jaso
  • Horren karietara → hori dela eta
  • Prezatu izan → estimatu izan
  • Talaiatik beheituta → goitik jaitsita
  • Lanbro artea → zailtasuna
  • Erroak erabaki → oinarriak moztu

Gramatika Azterketa (GRA)

273. orrialdea: Perpaus osagarriak

  • Adierazpen-perpaus osagarriak
  • Perpaus osagarri izenlagunak
  • Aginte perpaus osagarriak
  • Galde perpaus osagarriak edo zehar galderak

Perpausak

Kausazko perpausak
  • Aditz jokatuekin
    • -(e)lako: Onena delako erosi dut.
    • -eta: Errepikatu, mesedez, gaizki entzun dut-eta.
    • (zeren/zeren eta…) bait-: Ezin naiz joan, (zeren) ez baitut dirurik.
    • -(e)nez/-(e)nez gero: Zuk esanez gero, joango
...
Continuar leyendo "Euskarazko perpaus sintaxia: kausazko, kontzesio, moduzko, helburuzko eta ondorio-perpausak" »

L'assaig català dels segles XX i XXI: autors i temes clau

Lengua y literaturaActualizado el 8,98 KB

L'Assaig: Definició i Orígens

L'assaig és un gènere que convida a la reflexió sobre un o diversos temes. A més, et fa plantejar-te preguntes sobre un tema que creies tenir clar i et fa replantejar allò que penses. L'assagista té unes idees que es barregen amb el que ja sap i et fa dubtar de les teves pròpies opinions, a partir d’una informació que ell et proporciona.

Fundadors i Precursors de l'Assaig

El fundador de l'assaig és Michel de Montaigne. Els seus escrits, anomenats «els seus intents» (essais), eren diversos. S'interrogava a si mateix i provava de despertar la curiositat dels altres. Precursors de l'assaig foren els humanistes com Erasme de Rotterdam i el valencià Joan Lluís Vives. També l'impulsaren els pensadors de...

Continuar leyendo "L'assaig català dels segles XX i XXI: autors i temes clau" »

Anàlisi del poema 'Los dos campanars' de Jacint Verdaguer

Lengua y literaturaActualizado el 2,97 KB

Anàlisi de 'Los dos campanars' de Jacint Verdaguer

“Los dos campanars” és un poema de Jacint Verdaguer inclòs a l'obra Canigó, publicada l’any 1886. Verdaguer és el màxim representant de la Renaixença catalana i una figura clau del Romanticisme. Aquest moviment es caracteritza per l’exaltació dels sentiments, la natura, el passat medieval i la identitat nacional catalana. En moltes de les seves obres, Verdaguer utilitza la natura i els elements històrics per reflexionar sobre la pàtria, el temps i l’espiritualitat.

Estructura i forma poètica

El poema consta de sis estrofes de cinc versos. Els versos són decasíl·labs d’art major i la rima és consonant i encadenada, amb esquema ABABA. Aquesta regularitat formal dona solemnitat...

Continuar leyendo "Anàlisi del poema 'Los dos campanars' de Jacint Verdaguer" »

Los Novísimos: características y autores de la Generación del 68 en la poesía española

Lengua y literaturaActualizado el 4,21 KB

LOS NOVÍSIMOS: La Generación Poética del 68

En la década de los 70 surgió en España la llamada “Generación del 68”, también conocidos como Novísimos o venecianos.

El Manifiesto y los Autores Fundacionales

Su aparición se consolidó gracias a una de las antologías más importantes del momento: “Nueve novísimos poetas españoles” (1970), editada por José María Castellet. En ella figuraban los siguientes nombres, que marcaron la ruptura estética:

  • Pere Gimferrer
  • Leopoldo María Panero
  • José María Álvarez
  • Guillermo Carnero
  • Manuel Vázquez Montalbán
  • Antonio Martínez Sarrión
  • Félix de Azúa
  • Vicente Molina Foix
  • Ana María Moix

La intención de esta antología era presentar a una generación que llegaba mostrando una nueva forma de hacer...

Continuar leyendo "Los Novísimos: características y autores de la Generación del 68 en la poesía española" »

Resumen de La casa de Bernarda Alba por actos: temas y personajes

Lengua y literaturaActualizado el 3,81 KB

Acto 1: El inicio de la opresión y el luto

La figura de Bernarda

La muerte de su esposo deja claro su poder: no permite que sus hijas lloren en público y establece un luto de 8 años, convirtiendo la casa en un convento. Para ella, la pureza y el linaje están por encima de la felicidad.

La brecha social

Se observa el desprecio de Bernarda a las criadas y a la gente del pueblo, a quienes considera inferiores. La Poncia lleva 30 años sirviéndola; conoce todos los secretos, pero es dura.

El deseo reprimido

Conocemos a las hijas aquí: Angustias (39 años) es rica por su padre; Adela (20 años) es la más joven y rebelde, y viste un vestido verde que simboliza su deseo de libertad y vitalidad frente al negro del luto. Cuando se anuncia que Pepe...

Continuar leyendo "Resumen de La casa de Bernarda Alba por actos: temas y personajes" »