Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

El/al, els/als: Guia d'Ús Correcte en Català

Sintagma Nominal (amb 'el' o 'els')

S'utilitza el o els quan formen part d'un sintagma nominal que actua com a:

• Subjecte: Els autobusos tenen prioritat en aquest carril.
• Atribut: En Martí és el seu pediatre.
• Complement Directe (CD): Veig els néts cada setmana.

Sintagma Preposicional (amb 'al' o 'als')

S'utilitza al o als quan formen part d'un sintagma preposicional que actua com a:

• Complement Indirecte (CI): Vam donar una indemnització als afectats.
• Complement de Règim Verbal (CRV): De jove em vaig dedicar de valent als escacs.
• Complement Circumstancial de Lloc (CCLloc): Al carrer passa de tot.

Pel/per al, pels/per als: Diferències i Aplicació

Ús de 'pel' o 'pels'

Escrivim pel o pels en sentit de lloc,...

Ahozko Literatura

Funtzio poetikoa ahozko jardunean gauzatzen da, alfabetatu aurreko garaian. Hor sortu ziren herri-kantuak, kopla zaharrak, baladak (erromantzeak), ipuinak eta bertsoak. Gainera, puntu, erritmo, kantu eta gorputz-espresioari esker gaur egun arteko iraupena izan dute.

Ahozkotik Idatzira

Ahozko transmisioa mendeetan zehar oroimenean oinarritu izan den literatura mota dela esan ohi da. Izan ere, ahoz eta belarriz jasotzen diren kantu, bertso eta ipuinek hainbat arrisku dituzte:

• Guztiz ahaztu daitezke, oroimena ahula baita.
• Zatika ahaztu eta alda daitezke. Hortik sortu dira kantu eta erromantze beraren aldaerak bizkaieraz, zubereraz...

Herri Filosofia

Atsotitzek herritarren pentsatzeko modua eta filosofia biltzen dutela esan ohi da, herri-...

Capítol I — Descripció de Josafat

Prudenci Bertrana (1867–1941) és un escriptor català que pertany al modernisme, tot i que en algunes parts de la seva obra també s’hi nota la influència del naturalisme, sobretot en la manera realista i detallada amb què descriu els personatges. La seva novel·la Josafat es va publicar l’any 1906 i és una de les més representatives d’aquest moviment. L’obra explica la història d’un sacristà de la catedral de Girona que viu una vida tancada i solitària dedicada a Déu, però que acabarà lluitant contra els seus propis desitjos quan aparegui Fineta, una dona que representa la temptació. Aquesta lluita entre la fe i el pecat acabarà portant-lo a un final tràgic.

El fragment que analitzem...

I. Cuentos de Marineda

1. El mechón blanco

• Tema: La sospecha de infidelidad y el peso de la honra social.
• Narrador: Omnisciente con focalización en la angustia de los personajes.
• Personajes: Elvira (esposa angustiada) y su marido (el "juez" de la situación).
• Espacio: Marineda (A Coruña), ambiente doméstico opresivo.
• Tiempo: Lineal, con un fuerte componente de tiempo psicológico (la espera).

En este relato, Pardo Bazán explora el tema de la honra y la sospecha destructiva. El narrador omnisciente penetra en la psicología de Elvira, quien vive aterrada por un mechón de pelo blanco que simboliza su miedo al juicio social y marital. El espacio de Marineda funciona como una caja de resonancia de los chismes. Los personajes están marcados por...

Vocabulario Galego

Xogos e Xoguetes

Papaventos

Armazón lixeira que sostén estirado un papel e que voa.

Corda

Xogo que consiste en saltar unha corda que se fai xirar.

Crebacabezas

Xogo que consiste en encaixar unhas pezas para formar un debuxo.

Bambán

Asento que se arrandea suspendido entre dúas cordas.

Buxaina

Xoguete de madeira de forma cónica, rematado nunha punta de metal pola parte inferior, que se fai bailar cun cordel.

Xadrez

Xogo intelectual entre dous opoñentes que manobran con 16 pezas sobre un taboleiro dividido en cadros negros e brancos.

Gobelete

Vaso opaco que se utiliza en certos xogos para botar os dados.

Bailarete

Xoguete de madeira de forma cónica ou esférica, rematada nunha punta pola parte inferior que se fai xirar cos dedos.

Artistas

Identitat: Segon Poemari de Maria Mercè Marçal

El segon poemari de Maria Mercè Marçal, figura destacada del feminisme, es divideix en dues parts. La primera, cronològica, abasta des de la infantesa fins a la primera relació amorosa, incloent-hi festivitats com Sant Joan. Presenta una dinàmica progressiva del significat de ser dona, passant del jo i la solitud al feminisme i la solidaritat. A la segona part, es destaca el jo col·lectiu, la vivència de ser dona. Aquesta segona part podria ser un altre llibre, però no té prou volum. Inclou un sonet ("Avui les fades i les bruixes s'estimen"), vuit composicions variades ("Núvols duien confetti a butxaques"), sis sonets ("Sense llops ni destrals") i un poema final, un himne feminista (...

Modelos de Redacción para o Comentario de Texto en Galego

A continuación, preséntanse os modelos estruturados para resolver as distintas seccións do comentario de texto, optimizados para exames de lingua e literatura (como as probas ABAU).

Modelo 1.1: Identificar o tema central do texto

Tipo de enunciado: Identifique o tema central do texto.

"O tema central do texto devalado pode sintetizarse como [pon o tema resumido nunha frase clara e informativa, ex: a perda de espazos de uso para a lingua galega na mocidade urbana]. Esta idea articúlase como o fío condutor e o núcleo conceptual que vertebra todo o discurso do autor dende as liñas iniciais ata a conclusión."

Modelo 1.2: Definir a estrutura interna do texto

Tipo de enunciado: Defina...

Context de l'autora

Caterina Albert i Paradís (1869–1966), coneguda pel pseudònim Víctor Català, és una autora catalana del modernisme que va escriure principalment narrativa i teatre. Destaca per l’anàlisi psicològica profunda dels personatges i per la crítica a la repressió social, especialment contra les dones. Entre les seves obres més importants hi ha La infanticida (1898), Solitud (1905) i Drames rurals (1902), que reflecteixen conflictes interiors intensos i injustícies socials.

El fragment i el seu context

El fragment analitzat pertany a l’obra teatral La infanticida, publicada el 1898. Aquesta obra és un monòleg dramàtic que tracta temes com la culpa, la por, la repressió familiar i religiosa i la pressió patriarcal....

Introducció a Aigües encantades

Aigües encantades, un drama modernista escrit l'any 1907 per Joan Puig i Ferreter, mostra la tensió entre el progrés i la tradició a través de dos conflictes principals. L'obra utilitza l'aigua com a símbol central per reflectir aquesta lluita social i moral.

Simbologia de l'Aigua: Vida, Llibertat i Superstició

L’aigua és el símbol central que dona sentit a tot el conflicte de l’obra. Representa, d’una banda, la vida, la natura i el progrés; però, alhora, també és vista pel poble com un element maleït i prohibit. Aquesta doble significació reflecteix la lluita entre la raó i la superstició.

L'Aigua com a Progrés i Coneixement (El Foraster)

Per al Foraster, l’aigua és un símbol de llibertat...

Verbs Irregulars en Català: Infinitiu, Gerundi i Participi

A continuació, trobaràs una taula amb la conjugació dels verbs irregulars més comuns en català, presentats en les seves formes d'infinitiu, gerundi i participi. Aquesta guia és essencial per dominar la morfologia verbal i millorar la teva expressió escrita i oral.