Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

Modernisme català: Brossa, Maragall i el vitalisme regeneracionista

Lengua y literaturaActualizado el 15,19 KB

Jaume Brossa i "Viure del passat": Crítica i Fundació

"Viure del passat" (1892): Text Fundacional del Modernisme

L’article “Viure del passat” (1892) de Jaume Brossa és considerat un dels textos fundacionals del Modernisme català, ja que expressa la necessitat d’un canvi profund en la cultura, la mentalitat i la societat.

Fragment 1: Crítica a la Superficialitat Espanyola

En el fragment 1, Brossa critica la superficialitat i el conformisme de la societat espanyola, que es limita a celebrar el passat gloriós en lloc de reflexionar sobre el seu veritable valor històric. Aquesta actitud representa el rebuig modernista a la hipocresia burgesa i a la manca d’autenticitat.

Fragment 2: Rebuig a l'Immobilisme i Voluntat de Progrés

En el...

Continuar leyendo "Modernisme català: Brossa, Maragall i el vitalisme regeneracionista" »

Mímesis en Platón y Aristóteles: modos de representación literaria y géneros

Lengua y literaturaActualizado el 4,42 KB

La Mímesis o Imitación: Representación de la Realidad en la Literatura Clásica

La mímesis o imitación se define como la representación de la realidad a través del arte o la poesía. Tanto para Platón como para Aristóteles, la imitación es una acción fundamental realizada por el poeta.

Modos de Imitación según Platón en "La República"

Platón, en su diálogo La República, distingue tres modos de imitación o representación basados en la comunicación que tiene lugar en la obra literaria:

  1. Modo Mimético

    Este modo caracteriza aquellas obras en las que hablan los personajes. Se da principalmente en las obras del género dramático o teatral, donde lo habitual es que las voces sean las de los personajes. Puede aparecer también en algún

...
Continuar leyendo "Mímesis en Platón y Aristóteles: modos de representación literaria y géneros" »

Llatinismes i expressions llatines en català: significat i exemples

Lengua y literaturaActualizado el 8,85 KB

Llatinismes adaptats a l'ortografia catalana

Expressions d'origen llatí que s'han integrat plenament en la llengua catalana, adaptant-ne la grafia i la pronunciació.

Memoràndum
Escrit breu que serveix per recordar un assumpte. Exemple: "El director va enviar un memoràndum a tots els departaments."
Plus
Avantatge o quantitat que s'afegeix a alguna cosa. Exemple: "Treballo de nit per un plus de sou."
Postdata
Text que s'afegeix a una carta després de la signatura (abreujat PD). Exemple: "PD: T'estimo molt!"
Quid
Punt essencial o clau d'una qüestió. Exemple: "El quid de l'assumpte és saber qui té raó."
Quòrum
Nombre mínim de membres presents en una assemblea necessari per validar una votació. Exemple: "No podem votar perquè no hi ha quòrum.
...
Continuar leyendo "Llatinismes i expressions llatines en català: significat i exemples" »

Els dialectes del català: guia de varietats i parlars

Lengua y literaturaActualizado el 5,26 KB

1. Rossellonès (comarques de la Catalunya Nord)

  • Absència de mots esdrúixols.
  • Desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu, el pretèrit imperfet d'indicatiu i el condicional: canti, regavi, regarii.
  • Ús del verb ser com a auxiliar dels verbs de moviment: sem anat.
  • Ús d'occitanismes, gal·licismes i mots exclusius com nugues (nous).
  • Negació amb la partícula pas, sense el no.

2. Alguerès (a Sardenya)

  • Confusió de "L" i "D" en "R".
  • Manca de desinència en la primera persona del present d'indicatiu: cant.
  • Ús d'arcaismes, sardismes i italianismes.

3. Central

  • El sistema vocàlic: el tònic consta de 7 sons i l'àton de 3.
  • La iodització o ieisme: palla es pronuncia paia.
  • La desinència de la primera persona del present d'indicatiu es pronuncia
...
Continuar leyendo "Els dialectes del català: guia de varietats i parlars" »

Sobredosis de Alberto Fuguet: análisis de cuentos y contexto chileno de los 80

Lengua y literaturaActualizado el 10,91 KB

El despertar de la literatura chilena en los años 80

Sobredosis, una recopilación de cuentos de Alberto Fuguet publicada en 1990, es una obra con la que la literatura chilena despertó de un profundo letargo, además de poner en jaque a más de un crítico circunspecto. La obra retrata a jóvenes inmersos en un Chile neoliberal a fines de los años 80, con un exceso de marihuana y un lenguaje coloquial.

Cinco impactantes cuentos en los cuales se refleja la indiferencia de los adolescentes chilenos con respecto al gobierno militar de la época, además de hacer una crítica singular al incipiente consumismo, los problemas económicos del país, y las ganas de divertirse sin ser reprimidos.

El reflejo de una sociedad en cambio

La idiosincrasia...

Continuar leyendo "Sobredosis de Alberto Fuguet: análisis de cuentos y contexto chileno de los 80" »

Lope de Vega y la Comedia Nueva: reglas, personajes y temas

Lengua y literaturaActualizado el 4,56 KB

Lope de Vega y la Comedia Nueva

Lope de Vega comenzó a ejercer sus dotes en 1585, coincidiendo con el auge de los espectáculos populares dirigidos a un público urbano en los corrales de comedias. La Academia de Madrid le encargó un discurso sobre sus principios del género dramático: Arte nuevo de hacer comedias (1609). En él, Lope demuestra un dominio perfecto de las reglas dramáticas, pero también es consciente de haber inventado una nueva fórmula de escritura teatral que funciona y atrae al público.

Reglas de la Comedia Nueva

  • Pluralidad temática y libertad en la elección del tema, con preferencia por asuntos de honra.
  • Mezcla de lo trágico y lo cómico. Lope defiende la unión de ambos géneros en una misma obra, como en la vida
...
Continuar leyendo "Lope de Vega y la Comedia Nueva: reglas, personajes y temas" »

Azalpen testuak: ezaugarriak, egitura eta ahozko azalpenak

Lengua y literaturaActualizado el 3,19 KB

Azalpen testuen ezaugarriak

Azalpen testuek informazioa modu argi eta zehatzean helaraztea dute helburu. Hona hemen haien ezaugarri nagusiak:

  • Informazioa: Egiazkoa izan behar du; datu objektiboak dira nagusi eta ezinbestekoa da informazio-iturriak aipatzea.
  • Baliabideak: Hainbat baliabide erabil daitezke: errepikapenak, galdera erretorikoak, konparazioak, definizioak, zerrendak eta adibideak.
  • Kohesio-elementuak: Informazioa ordenan eta ondo lotuta emateko antolatzaileak erabiltzen dira: hasteko, izan ere, beraz, ondorioz, hau da, esaterako, esan nahi baita, adibidez, hots, alegia...
  • Estiloa: Estilo zainduan egiten dira:
    • Lexiko egokia, gaiari eta hartzaileari egokitua.
    • Hizkera argia, esaldi konplexurik gabea.
    • Erregistro formala. Aditza orainaldian erabiltzen
...
Continuar leyendo "Azalpen testuak: ezaugarriak, egitura eta ahozko azalpenak" »

La Casa de los Espíritus: resumen de temas, estructura y personajes

Lengua y literaturaActualizado el 5,02 KB

Rasgos Temáticos y Formales de la Nueva Narrativa Hispanoamericana y su Reflejo en La Casa de los Espíritus

Simbolismo de la Casa

La casa tiene mayor relevancia porque las luchas y relaciones más importantes ocurren ahí. Es un símbolo de la misma nación, como Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, o La casa de la laguna, de Rosario Ferré. Todo tipo de relación social que existe en la nación ya la podemos encontrar en la misma casa, así como los cambios sociales.

Esteban Trueba concibe su casa como un símbolo de poder y de distinción de clase, mientras que Clara deshace todo añadiendo más habitaciones en la parte de atrás según sus necesidades; esto presupone ir ganando terreno en lo social, representando logros sociales...

Continuar leyendo "La Casa de los Espíritus: resumen de temas, estructura y personajes" »

Poesia trobadoresca i amor cortès: orígens, trobadors catalans i gèneres

Lengua y literaturaActualizado el 4,37 KB

Orígens de la poesia trobadoresca

Podem distingir dues líriques principals:

  • Lírica popular: Transmissió oral, classes senzilles, llengua catalana, temàtica diversa (amor, camp, festes) i anònima.
  • Lírica culta (trobadoresca): Transmissió escrita, corts feudals, llengua occitana, amor cortès, guerra i autor conegut.

On i quan neix

Neix al sud de la Gàl·lia (Occitània) al segle XII. S'expandeix per Catalunya i el nord d'Itàlia durant el segle XIII. El primer trobador fou el duc Guillem IX d'Aquitània i la llengua utilitzada era l'occità o provençal.

Per què l'occità a Catalunya?

  • Prestigi: Gran èxit arreu d'Europa; els poetes copiaven el model i la llengua.
  • Proximitat: Relacions polítiques, comercials i culturals. El lligam es consolida
...
Continuar leyendo "Poesia trobadoresca i amor cortès: orígens, trobadors catalans i gèneres" »

Anàlisi de personatges, temes i simbologia a 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda

Lengua y literaturaActualizado el 10,24 KB

Anàlisi de "La Plaça del Diamant"

Personatges Principals i Secundaris

A continuació es detallen els personatges clau de la novel·la i la seva funció narrativa:

  • Natàlia-Colometa: És la protagonista i narradora de la novel·la. Tot i que la seva aparença física és poc descrita, presenta una gran complexitat psicològica. Inicialment, és una noia regida pels costums socials de l'època, marcada per una innocència exagerada que la fa patir moltes misèries. La seva evolució és central: pren consciència de la realitat que l'envolta fins a assolir l'alliberament total a La plaça del Diamant.
  • En Quimet: El primer marit de Natàlia. Des del principi mostra un caràcter possessiu, pressionant Natàlia perquè deixi el seu promès, en Pere.
...
Continuar leyendo "Anàlisi de personatges, temes i simbologia a 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda" »