Conjugació dels verbs catalans: formes i terminacions

Formes personals i no personals dels verbs

En català, els verbs tenen formes no personals i formes personals. Les formes no personals són: infinitiu, gerundi i participi. L’infinitiu acaba en -ar per a la 1a conjugació (parlar), en -er per a la 2a (temer) i en -ir per a la 3a (dormir). El gerundi acaba en -ant a la 1a (parlant), -ent a la 2a (tement) i -int a la 3a (dormint). El participi fa -at/-ada/-ats/-ades a la 1a (parlat), i sovint -ut/-uda/-uts/-udes a la 2a i a la 3a (temut, viscut).

Formes personals: criteris generals

Les formes personals es conjuguen per persona, nombre, temps i mode. A continuació es presenten els models i les terminacions principals per a cada conjugació i alguns temps rellevants.

1a conjugació (‑ar, model: parlar)

• Present d’indicatiu: afegeix al radical les terminacions: jo -o (parlo), tu -es (parles), ell -a (parla), nosaltres -em (parlem), vosaltres -eu (parleu), ells -en (parlen).
• Imperfet d’indicatiu: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven (parlava, parlaves…).
• Passat simple: -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren.
• Passat perifràstic: combina formes de «anar» amb l’infinitiu: vaig, vas, va, vam, vau, van + parlar.
• Futur: -aré, -aràs, -arà, -arem, -areu, -aran.
• Condicional simple: -aria, -aries, -aria, -aríem, -aríeu, -arien.
• Present de subjuntiu: -i, -is, -i, -em, -eu, -in (parli, parlis…).
• Imperfet de subjuntiu: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin.
• Imperatiu: per a les persones que existeixen: tu -a (parla), ell -i (parli), nosaltres -em (parlem), vosaltres -eu (parleu), ells -in (parlin); per al negatiu s’utilitza el present de subjuntiu: «no parlis», «no parleu».

2a conjugació (‑er/‑re, model: temer / aprendre)

• Present d’indicatiu: jo -o (temo), tu -es, ell -e, nosaltres -em, vosaltres -eu, ells -en.
• Imperfet d’indicatiu: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (temia, temies…).
• Passat simple: -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren.
• Passat perifràstic: igual que en les altres conjugacions: vaig / vas / va / vam / vau / van + infinitiu.
• Futur: -eré, -eràs, -erà, -erem, -ereu, -eran.
• Condicional: -eria, -eries, -eria, -eríem, -eríeu, -erien.
• Present de subjuntiu: -i, -is, -i, -em, -eu, -in.
• Imperfet de subjuntiu: com a la 1a conjugació, -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin.
• Imperatiu: tu -e (teme), ell -i, nosaltres -em, vosaltres -eu, ells -in.

3a conjugació (‑ir, models: dormir, servir)

A la tercera conjugació hi ha dos models: verbs que no tenen el morfema -eix- (p. ex. dormir) i verbs que sí el tenen (p. ex. servir, sentir, etc.).

• Present d’indicatiu (model sense ‑eix‑): jo -o (dormo), tu -es, ell -e, nosaltres -im, vosaltres -iu, ells -en.
• Present d’indicatiu (model amb ‑eix‑): jo -eixo (serveixo), tu -eixes, ell -eix, nosaltres -im, vosaltres -iu, ells -eixen.
• Imperfet d’indicatiu: mateixes terminacions que la 2a: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (dormia, servia…).
• Passat simple: -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren.
• Passat perifràstic: també amb vaig/vas/va/vam/vau/van + infinitiu.
• Futur: -iré, -iràs, -irà, -irem, -ireu, -iran.
• Condicional: -iria, -iries, -iria, -iríem, -iríeu, -irien.
• Present de subjuntiu: segueix el patró -i, -is, -i, -im, -iu, -in (dormi, dormis…) o amb -eix-: serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.
• Imperfet de subjuntiu (3a conjugació): -ís, -issis, -ís, -íssim, -íssiu, -issin (dormís, servissis…).
• Imperatiu: acostuma a ser tu -e o -ix (dorme, serveix), ell -i, nosaltres -im, vosaltres -iu, ells -in.

Temps compostos (totes les conjugacions)

Els temps compostos de totes les conjugacions es formen amb el verb haver i el participi.

• Perfet d’indicatiu: he, has, ha, hem, heu, han + participi (he parlat, he temut, he dormit).
• Plusquamperfet d’indicatiu: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + participi.
• Futur perfet: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran + participi.
• Condicional perfet: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien + participi.
• Perfet de subjuntiu: hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu, hagin + participi.
• Plusquamperfet de subjuntiu: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin + participi.

Orientació per a exercicis

Amb aquest esquema, en un exercici on et donen una frase i t’indiquen «posa el verb en imperfet d’indicatiu, 3a persona del plural», només has de buscar: la conjugació del verb (1a, 2a o 3a), el temps (imperfet d’indicatiu) i afegir la terminació correcta (-aven, -ien o -ien) al radical.