Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Avantguardes i Joan Salvat-Papasseit: característiques i obra

Lengua y literatura3,64 KB

Característiques de l'avantguarda

  • Exaltació del progrés, la modernitat, el dinamisme i la velocitat.
  • Aparició d'elements innovadors de la societat contemporània: l'electricitat, la tecnologia, les màquines, el cinema, l'esport, etc.
  • Rebuig de la tradició artística anterior; abolició de les convencions.
  • Apologia de la provocació, l'escàndol, l'audàcia, la lluita, la violència i la guerra.
  • Reivindicació de la llibertat, l'aventura i el risc: trencament de les normes i de la disposició textual; paraules en llibertat, etc.
  • Admiració per la novetat, la joventut, l'originalitat i la manca de lògica: collages, cal·ligrames…
  • Exploració del món ideal o subconscient a través de l'escriptura automàtica.

Moviments avantguardistes

Dadaisme

Nascut...

Continuar leyendo "Avantguardes i Joan Salvat-Papasseit: característiques i obra" »

Euskara Batuaren sorrera eta euskalkien bilakaera

Lengua y literaturaActualizado el 2,62 KB

Larramendiren ikuspegia eta euskalkien defentsa

Larramendik (1690-1766) euskalki guztiak onak eta erabili beharrekoak zirela aldarrikatu zuen bere hiztegiaren (1745) hitzaurrean. Haren garaikide batzuen iritziz, euskara hizkuntza basatia, arautu gabea eta desitxuratua zen. Larramendik, horri aurre egiteko, euskara eta bere euskalkiak Jainkoak Babelen sortu zituela argudiatu zuen; horrenbestez, guztiak onak eta zuzenak ziren. Ikuspegi horretatik abiatuta, euskalki guztiak indartu eta literatura-euskalkiak garatu ziren.

Sabino Arana eta euskalkien eredua

Sabino Arana Goirik (1865-1903), Euzko Alderdi Jeltzalea sortu zuenean, egitura federala aldarrikatu zuen Euskal Herri beregainaren barruan; ondorioz, herrialde bakoitzean bertako euskalkia landu...

Continuar leyendo "Euskara Batuaren sorrera eta euskalkien bilakaera" »

Decadència i Renaixença: resum de la literatura catalana del segle XIX

Lengua y literaturaActualizado el 4,4 KB

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles...

Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: resum de la literatura catalana del segle XIX" »

La fábula de la cigarra y la hormiga de Samaniego: didactismo y valores neoclásicos

Lengua y literaturaActualizado el 4,24 KB

Contexto Histórico y Literario: La Ilustración y el Siglo XVIII

El texto titulado La Fábula de la Cigarra y la Hormiga pertenece al gran escritor neoclasicista del siglo XVIII, Félix María Samaniego.

Los ilustrados defendían el poder de la razón y del método científico experimental para conocer la realidad, frente al fanatismo y la superstición. Promovían valores fundamentales:

  • Igualdad y libertad.
  • La ciencia.
  • La importancia de la educación para divulgar nuevas ideas y conocimientos.

Características de la Literatura Ilustrada

La literatura ilustrada se caracteriza por su alto contenido intelectual, que huye de los excesos de la imaginación, y por su finalidad didáctica, ya que pretende enseñar nuevas ideas y conocimientos para conseguir...

Continuar leyendo "La fábula de la cigarra y la hormiga de Samaniego: didactismo y valores neoclásicos" »

Ejercicios de pronombres y determinantes en gallego con soluciones

Lengua y literaturaActualizado el 4,77 KB

Ejercicios Prácticos de Gramática en Gallego

A continuación, se presenta una serie de actividades enfocadas en el dominio de los pronombres y los determinantes en lengua gallega, corregidas y estructuradas para facilitar el estudio y la comprensión gramatical.

2. Pronombres

a) Completa con "se" onde sexa necesario

Eloísa ergueuse da cama e caeu. Acababa de casar con Manolo e estaba exhausta da voda. Tivo que comer unha boa cunca de cereais e lavar a cara para espertar.

b) Substitúe o CD e o CI polos pronomes correspondentes

  • - María dixo ás nenas que puxesen cadansúa chaqueta. MARÍA DÍXOLLELO
  • - Roberto comprou moitos agasallos para seus pais. ROBERTO COMPRÓULLELOS
  • - Non collemos (a ti) todos os contos! NON CHOS COLLEMOS
  • - Dá un caramelo
...
Continuar leyendo "Ejercicios de pronombres y determinantes en gallego con soluciones" »

Quan es pronuncia la 'o' oberta en català: regles i excepcions

Lengua y literaturaActualizado el 5,36 KB

La Pronunciació de la ‘O’ Oberta en Català

A continuació es detallen les regles principals sobre quan s'ha de pronunciar la ‘o’ oberta ($ ext{/ɔ/}$) en català, juntament amb les seves excepcions.

1. Davant de ‘i’

S'ha de pronunciar ‘o’ oberta davant de ‘i’, ja sigui de la mateixa síl·laba o de la síl·laba següent:

  • Exemples: Alcoi, almoina, boira, cel·luloide, heroi.
  • Excepcions (amb ‘o’ tancada): Els mots acabats en -oix com coix, moix (‘abatut, capbaix...’), toix (‘esmussat, que no té tall; estúpid...’). També: bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, metòdic, odi, podi, sòlid.

2. Davant de ‘u’ o síl·laba amb ‘u’

S'ha de pronunciar ‘o’ oberta davant de ‘u’ o davant de síl·laba que contingui...

Continuar leyendo "Quan es pronuncia la 'o' oberta en català: regles i excepcions" »

Tópicos literarios clásicos y el concepto del Homo Viator

Lengua y literaturaActualizado el 3,85 KB

Tópicos Literarios Clásicos: Conceptos Esenciales en la Literatura

Los tópicos literarios son temas o ideas recurrentes que se han utilizado a lo largo de la historia de la literatura, enriqueciendo el significado de las obras y conectando diferentes épocas y culturas.

Beatus Ille (Feliz aquel...)

Hace referencia a aquellas personas que optan por una vida retirada, alejándose de toda actividad mundana, para privilegiar el encuentro consigo mismo.

Carpe Diem (Aprovecha el día)

Exhorta a vivir intensamente la vida en el momento presente. Caracteriza la literatura renacentista por la profunda exaltación de lo humano.

Collige, Virgo, Rosas (Corta las rosas, doncella)

Aprovecha tu juventud, antes de que el tiempo termine con su lozanía. Se relaciona...

Continuar leyendo "Tópicos literarios clásicos y el concepto del Homo Viator" »

Euskarazko Gramatika: Aditzak eta Erabilera

Lengua y literaturaActualizado el 893 bytes

Euskarazko Aditzen Erabilera

Zaudete - Zeundeten

Dakarkigute - Zekarkiguten

Dabilkio - Zebilkion

Daramatzat - Neramatzan

Daukazue - Zeneukaten

Natzaie - Nintzaien

Dizkidazue - Zenizkidaten

Gatzaizkizu - Gintzaizkizun

Dituzu - Zenituen

Diezue - Zenieten

Banu - Zenukete

Banindute - Nintzateke

Balu - Zatekeen

Bazeniote - Zitzaizuekeen

Balio - Zukeen

Gaitzakete, Gintzakete, Gintzaketen

Diezazuket, Niezazuke, Niezazukeen

Zaitezkete, Zintezkete, Zintezketen

Dakioke, Lekioke, Zekiokeen

Diezaieke, Liezaieke, Ziezaiekeen

Dezazun - Zenezan

Dakien - Zekien

Diezazkiguten - Ziezazkiguten

Ikus zaitzadan - Zintzadan

Dakizkion - Zekizkion


Azken Oharrak

Iezaion

Bedi

Itzazue

iezazkiozu

Itzak

Orígens del català: substrat, llatí vulgar, superstrat i adstrat

Lengua y literaturaActualizado el 4,79 KB

Origen i evolució de la llengua catalana

Substrat

Abans de l’arribada dels romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis) s’havien establert al nord-est de la Península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i, posteriorment, en la configuració del català; avui dia encara hi ha restes lèxiques d’aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, juntament amb pobles d’origen basc, formen el substrat iberobasc, que va ser el que més va influir en el llatí i en el català posteriors. Exemples de lèxic procedent del substrat:

  • Indoeuropeus
    • Lèxic: trencar, banya, camisa…
    • Topònims:
...
Continuar leyendo "Orígens del català: substrat, llatí vulgar, superstrat i adstrat" »

«Yo voy soñando caminos» de Antonio Machado: comentario, simbolismo y estructura

Lengua y literaturaActualizado el 4,62 KB

Comentario del poema «Yo voy soñando caminos»

Autor: Antonio Machado. Obra: Soledades, galerías y otros poemas. Poema: número XI.

Tema

Es un poema de Antonio Machado, uno de los poetas españoles de fin de siglo especialmente atento a la expresión del sentimiento. Este poema aparece dentro de su obra Soledades, galerías y otros poemas, un libro intimista donde las estampas paisajísticas, teñidas de cierta melancolía, reflejan el mundo interior del autor. Son poemas donde se expresan emociones y sentimientos intimistas usando, para ello, símbolos con los cuales se manifiesta la angustia y el deseo permanente insatisfecho. En concreto, es el poema número XI.

El tema principal es la soledad del poeta después de haberse desprendido de...

Continuar leyendo "«Yo voy soñando caminos» de Antonio Machado: comentario, simbolismo y estructura" »