Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Personajes principales de El Jugador

Des Grieux

Marqués francés, aunque la legitimidad de su título resulta dudosa. Se caracteriza por ser seductor con las mujeres y altivo con los hombres, tratando siempre con superioridad a Aleksei. Entabla una relación estrecha con la familia al prestar dinero al general e hipotecar todos sus bienes. Se aprovecha de la situación y se compromete con Polina, esperando a que ella reciba la herencia de su abuela. Finalmente, huye y abandona a Polina.

Blanche (Mademoiselle de Cominges)

Parisina, prima de Des Grieux, de unos 25 años; alta, morena y de complexión fuerte. Es la prometida del general. Se define como una mujer frívola, superficial, astuta y vulgar. Sus aspiraciones se limitan a encontrar un marido...

La Poesía Cancioneril: Contexto y Características

En los dos primeros tercios del siglo XV, la nobleza se reunía en los palacios y se dedicaba al cultivo de las ceremonias cortesanas y a la poesía, como forma de evasión del desorden sociopolítico imperante. Así surgió la poesía cancioneril.

La poesía cancioneril castellana tiene su base en la poesía trovadoresca.

El nombre de la poesía cancioneril se debe a que se encuentra recopilada en cancioneros. En estas colecciones se recogen dos tipos de composiciones:

• Cantigas: Eran poemas breves destinados al canto, de tema amoroso. Tenían una forma fija, constituida por la cabeza (que expresaba el motivo de la composición), variación (serie de versos con rima diferente a la cabeza) y vuelta

Resumen de la Saga Familiar

Todo se inicia con una familia, como cualquier otra, llena de cualidades y defectos. Cada uno tenía su estigma que lo hacía resaltar del resto de sus parientes. Esta familia estaba constituida por el padre, Severo; la madre, Nívea; los hijos, Rosa, Clara y nueve más; el resto eran amigos o colaboradores. Esteban Trueba, amigo de esta familia, se enamoró de la hermosa Rosa. Para poder casarse con ella, parte a provincia con rumbo a “Las Tres Marías”, fundo que heredó de su padre. Él tuvo la idea de explotarlo con el fin de hacerse rico.

Económicamente, el tiempo que estuvo en su campo le sirvió de mucho para sus pretensiones. El gran problema fue que, por necesidad, violó a toda campesina que se le cruzó...

Origen del Català (Segles VII-XII)

El català té l'origen a l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar (segles VII-VIII). Els primers textos escrits en català daten dels segles IX-X, inicialment amb mots del romanç llatinitzats. Al segle XI, apareixen frases de romanç intercalades en textos llatins, i al segle XII ja trobem documents completament en català, com les Homilies d'Organyà. Es comença a parlar i escriure català a la Catalunya Vella.

Consolidació Medieval

Durant la consolidació, s'inicia la literatura catalana medieval, amb poesia inicialment en occità i, posteriorment, prosa en català abordant temes filosòfics, historiogràfics i morals.

Expansió Territorial (Segle XIII endavant)

Després de la batalla de Muret...

L'explosió: Anàlisi de Personatges i Trama

Per què la parella protagonista té problemes econòmics?

Perquè han acomiadat el marit.

Qui és en Palmella?

Era un company del protagonista amb idees anarquistes.

Qui és Don Eladi?

El cap del taller on treballava en Peret.

Quina és la ideologia d'en Peret en el conte?

Era anarquista.

Quin era l'ofici d'en Peret?

Treballava en un taller de mobles.

Per què el van acomiadar?

Perquè va tenir un enfrontament amb el cap (Don Eladi).

Què li recomana la Quimeta que faci en Peret per recuperar la feina?

Anar a demanar disculpes.

Què posa en Peret a la porta de la casa de Don Eladi?

Una bomba.

Qui mor al final del conte?

La Quimeta i Don Eladi.

Com s'anomena en Peret al final del conte?

El dinamiter.

Nochebuena: Un Acte

La Teoria Estètica de Joan Alcover

La teoria estètica de Joan Alcover, exposada a la conferència «La humanització de l'Art» (1904), sorgeix en un context marcat per dos corrents principals:

• El Modernisme vitalista, que vindica la llibertat creadora de l'esperit humà i l'expansió de les emocions més íntimes del jo poètic.
• El Noucentisme, amb una preocupació exclusiva per la forma, o la vessant més esteticista del Modernisme que preconitzava l'Art per l'Art, amb un poeta tancat a la seva torre d'ivori i totalment deslligat de la resta de la humanitat.

La poesia de Joan Alcover subordina l'ideal de Bellesa a l'ideal de l'autèntica comunicació. Alcover proposa un art basat en l'equilibri i l'harmonia entre la realitat i l'ideal, entre...

Fedro: Fábulas

1, 4. O can que levaba carne polo río

Aquel que desexa o alleo, perde con xustiza o propio. Mentres un can cruzaba un río nadando cun anaco de carne, viu o seu reflexo no espello das augas e, pensando que era outra presa levada por outro can, quixo arrebatarlla. Pero a súa codicia viuse enganada: soltou o alimento que levaba na boca e non puido alcanzar o que buscaba.

1, 5. A vaca, a cabra, a ovella e o león

Nunca é de fiar a alianza cun poderoso; esta pequena fábula dá fe da miña afirmación. Unha vaca, unha cabra e unha ovella acostumada a sufrir inxustizas foron socias dun león nos bosques. Tras capturar un cervo de enorme corpo e repartilo en porcións, o león falou así: «Eu lévome a primeira porque me chamo león;...

Exercicis de Literatura i Llengua Catalana

1. Vertader o Fals sobre el Camp de Concentració

Indiqueu si les afirmacions són vertaderes o falses:

• a) En el camp de concentració, treballar a casa del comandant era vist com un privilegi. VERTADER
• b) En Daniel va ser castigat perquè pregava a la matinada. FALS
• c) Les regles s’hi aplicaven estrictament, no hi havia sorpreses. FALS
• d) Quan va sortir de la cel·la, el van fuetejar vint-i-cinc cops. VERTADER
• e) En Daniel comptava les nits i ho marcava a la paret. VERTADER

2. Proposta de Sinònims o Expressions Sinònimes

Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a les paraules següents:

• a) Romandre: mantenir-se
• b) Menuda incisió: petita marca
• c) Glacial: gèlid
• d) I encara bo que: i sort que
• e)

Anàlisi de la Primera Part de Laura a la ciutat dels sants

Introducció i Conflicte Central

La primera part de Laura a la ciutat dels sants presenta l’arribada de la protagonista a Comarquinal i estableix les bases del conflicte central: el xoc entre una sensibilitat moderna i una societat tradicional i tancada. És una secció fonamental perquè determina el to de la novel·la i planteja els elements psicològics i socials que la travessaran fins al final.

Tema i Subtemes

Tema Principal

L’enfrontament entre l’individu lliure i sensible (Laura) i la pressió moral d’una comunitat rígida i uniformadora (Comarquinal).

Subtemes Clau

• El desarrelament i la nostàlgia de la vida passada.
• La solitud dins del matrimoni i dins de l’espai domèstic.

Anàlisi de "La plaça del Diamant": Símbols i Personatges

Símbols Clau a "La plaça del Diamant"

• Els coloms: Representen l'opressió i l'angoixa de Colometa durant el matrimoni amb Quimet. Desapareixen amb la seva llibertat i, posteriorment, esdevenen un record idealitzat.
• L'embut: Simbolitza l'angoixa creixent de la protagonista i el seu descens cap a la desesperació, fins al punt de considerar el suïcidi.
• Les balances: Signe de l'anhel d'estabilitat en la vida de Colometa.
• El ganivet: Element de venjança i superació del passat, utilitzat per marcar el seu adéu a la vella vida.
• El cargol de mar: Simbolitza la pau i la necessitat de tranquil·litat.
• Els llaços: Representen la victòria i la resistència enfront de les dificultats.
• El quadre