Orígens del català: substrat, llatí vulgar, superstrat i adstrat
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,79 KB
Actualizado el
Resumen
El document explica com es va formar la llengua catalana a partir del llatí vulgar i de les influències d'altres llengües. Repassa el substrat preromà (ibers, grecs, fenicis i pobles iberobascos), l'evolució del llatí vulgar, el superstrat germànic i àrab, i l'adstrat occità, castellà, francès, italià, anglès i altres. L'estudiant aprendrà a identificar exemples de lèxic i topònims de cada origen.
Puntos clave
- El substrat iberobasc és la influència preromana que més va marcar el llatí i el català posteriors.
- Les llengües romàniques són una evolució del llatí vulgar, la llengua parlada, no del llatí culte.
- A finals del segle VIII i principis del IX, el llatí ja apareix dividit en dialectes que es transformen en llengües romàniques.
- El superstrat està format per la influència dels pobles germànics i dels àrabs després de la caiguda de l'Imperi Romà.
- L'àrab va substituir la llengua autòctona en zones de presència intensa, com el País Valencià.
- L'adstrat està format per llengües veïnes com l'occità, el castellà, el francès, l'italià o l'anglès, que influeixen parcialment sobre el català.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Origen i evolució de la llengua catalana
Substrat
Abans de l’arribada dels romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis) s’havien establert al nord-est de la Península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i, posteriorment, en la configuració del català; avui dia encara hi ha restes lèxiques d’aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, juntament amb pobles d’origen basc, formen el substrat iberobasc, que va ser el que més va influir en el llatí i en el català posteriors. Exemples de lèxic procedent del substrat:
- Indoeuropeus
- Lèxic: trencar, banya, camisa…
- Topònims: Besalú, Verdú.
- Grecs
- Lèxic: palangre, calaix, prestatge…
- Topònims: Empúries, Roses.
- Fenicis
- Topònims: Eivissa, Maó…
- Iberobasc
- Lèxic: carabassa, esquerra, estalviar, pissarra…
- Topònims: Cardona, Gerri, Tossa...
Llatí vulgar
Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són una evolució del llatí vulgar, que era la llengua parlada; per tant, es tracta d'una llengua amb evolució contínua i amb diferències dialectals entre les regions d'Itàlia, i encara més entre els diversos territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de l’Imperi, l’evolució i la divisió de la llengua s’acceleren i s’accentuen, fins que el llatí es va convertir, a cada província, en una altra llengua, en part igual i en part diferent de la llengua original. A finals del segle VIII i principis del segle IX, el llatí ja apareix dividit en dialectes que s’aniran transformant, poc a poc, en les llengües romàniques.
Superstrat i adstrat
Després de la caiguda de l’Imperi Romà, pobles d’origen germànic (visigots, francs) i, més tard, els àrabs, van ocupar la Península Ibèrica. Les llengües dels pobles germànics no van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres, perquè aquests pobles ja estaven romanitzats parcialment i no van exercir un domini cultural suficient per imposar la seva llengua. Els àrabs, en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada i, atès que van dominar la península durant diversos segles, l’àrab va substituir la llengua autòctona a les zones on la seva presència va ser més intensa (és el cas, per exemple, del País Valencià). La influència d’aquests pobles constitueix el superstrat.
Alguns elements germànics: guerra, guanyar, bandera, espia, guaita, roba, blau, boig... i alguns antropònims: Arnau, Bernat, Elvira, Frederic, Guillem, Raimon... Alguns elements àrabs: duana, albarà, arròs, sucre, carxofa, alfàbega, massapà, xarop, llebeig... La toponímia és molt abundant: els prefixos BENI, BINI i AL (Binibeca, Binisafúller, Binissalem, Alcúdia). I antropònims: Mesquida, Borja...
En canvi, l'adstrat està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seves veïnes. En el cas del català tenim un adstrat occità, castellà, francès, etc. Exemples:
- Occità: cal recordar l’estreta relació entre el poble català i l’occità a l’edat mitjana. A més, els poetes catalans escrivien en aquesta llengua les seves cançons. Lèxic: ambaixada, bacallà, bressol...
- Castellà: Lèxic: borratxo, broma, burro, buscar, llàstima...
- Francès: Lèxic: beixamel, biberó, bidet, bufet, silueta...
- Italià: Lèxic: camerino, adàgio, alegre (al·legro), piano, sonata...
- Grups amerindis (gairebé tots a través del castellà): Lèxic: canoa, huracà, mico, lloro, tauró...
- Anglès: Lèxic: bistec, bar, còctel, rècord, eslògan... I també molts termes esportius com bàsquet, xut, tennis, hoquei...
- Portuguès: Lèxic: sarau, cantiga.
- Alemany: Lèxic: zinc, blindar.
Nota: He mantingut tot el contingut original però l'he ordenat i corregit ortogràfica i gramaticalment, ajustant majúscules i minúscules i millorant la presentació per a una millor llegibilitat i optimització SEO.
Preguntas frecuentes
Què és el substrat en la formació del català?
El substrat són les llengües parlades al nord-est de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans, com les dels pobles indoeuropeus, els grecs, els fenicis i els pobles iberobascos. Les seves restes lèxiques i toponímiques encara es conserven avui.
Quina diferència hi ha entre superstrat i adstrat?
El superstrat és la influència de pobles que van dominar el territori, com els germànics i els àrabs. L'adstrat és la influència de llengües veïnes que actuen parcialment sobre el català, normalment per convivència en un mateix territori.
Per què les llengües romàniques deriven del llatí vulgar?
Perquè el llatí vulgar era la llengua parlada, amb evolució contínua i diferències dialectals. Quan l'Imperi es va disgregar, aquesta llengua es va transformar a cada província fins a convertir-se en les llengües romàniques.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.