Quan es pronuncia la 'o' oberta en català: regles i excepcions

La Pronunciació de la ‘O’ Oberta en Català

A continuació es detallen les regles principals sobre quan s'ha de pronunciar la ‘o’ oberta ($ ext{/ɔ/}$) en català, juntament amb les seves excepcions.

1. Davant de ‘i’

S'ha de pronunciar ‘o’ oberta davant de ‘i’, ja sigui de la mateixa síl·laba o de la síl·laba següent:

• Exemples: Alcoi, almoina, boira, cel·luloide, heroi.
• Excepcions (amb ‘o’ tancada): Els mots acabats en -oix com coix, moix (‘abatut, capbaix...’), toix (‘esmussat, que no té tall; estúpid...’). També: bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, metòdic, odi, podi, sòlid.

2. Davant de ‘u’ o síl·laba amb ‘u’

S'ha de pronunciar ‘o’ oberta davant de ‘u’ o davant de síl·laba que contingui una ‘u’:

• Exemples: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou.
• Excepcions (amb ‘o’ tancada): jou, sou (2a persona plural del present d'indicatiu del verb ‘ser’); còmput, cònjuge, mòdul.

3. Mots Esdrúixols

Sol ser oberta en els mots esdrúixols:

• Exemples: còlera, còmoda, nòmada, òfena, pòlissa.
• Excepcions (amb ‘o’ tancada): fórmula, pólvora, góndola, tómbola, tórtora.

4. Mots d’Origen Cultes

Sol ser oberta en mots d’origen culte:

• Exemples: amorf, anòmal, autònom, demagog, meteorògraf, monògam, patògen, pròleg, quiròfan, sarcòfag, tòrax, xenòfob.
• Excepcions: Paraules com estómac i sufixos –forme i –oma (p. ex., pluriforme, glaucoma).

5. Acabats en -os i Participis

Alguns acabats en -os:

• Exemples: arròs, cos, espòs, gros, mos, os (‘peça de l’esquelet’), repòs, terròs, tros.
• Participis dels verbs compostos de cloure: conclòs, conclosa, conclosos, concloses, inclòs, inclosa, inclosos, incloses, exclòs, reclosos.
• Excepció: És tancada en els participis del verb fondre i compostos: fos, refos, confós, difós, infós.

6. Alguns Acabats en -o

Alguns mots acabats en -o:

• Exemples: açò, això, allò, bo, do, so, tro i els seus compostos.

7. Diftong “oi”

En la majoria de paraules que tenen el diftong “oi”:

• Exemples: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica.
• Excepció: És tancada en les paraules coix, moix.

8. Diftong “ou”

En la majoria de les paraules que tenen el diftong “ou”:

• Exemples: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, sou, prou.
• Excepció: És tancada en el verb ‘ser’: sou.

9. Terminacions Específiques

Quan la paraula acaba en alguna de les següents terminacions (amb les seves excepcions):

Terminacions -oc, -oca

• Exemples: albercoc, foc, groc, lloc, poc, bajoca, oca.
• Excepcions: boc (‘got de mig litre de cervesa; cabró’), boca.

Terminacions -ofa

• Exemples: carxofa, estrofa.

Terminacions -oig, -oja

• Exemples: boig, goig, roig, roja, bajoca.
• Excepció: estoig.

Terminacions -ol, -ola

• Exemples: bunyol, caragol, consol, dol, fesol, futbol, Puçol, sol, banderola, castanyola, escola, pistola, Riola.
• Excepcions: grinyol (‘crit de dolor...’), bola, gola, cola.

Terminacions -oldre

• Exemples: absoldre, moldre, dissoldre, resoldre.

Terminacions -olt, -olta

• Exemples: desimbolt, revolt, vol, mòlt, mòlta, mòlts, mòltes, dissolt..., resolta, absolts....
• Excepcions: molt, molta, molts, moltes, escolta.

Terminacions -pondre

• Exemples: compondre, correspondre, respondre.

Terminacions -ort, -orta

• Exemples: esport, fort, forta, mort, mortes, sort, suport, tort, horta, porta.
• Excepció: cort, corts (p. ex., les Corts Valencianes).

Terminacions -ossa

• Exemples: brossa, carrossa, crossa, destrossa, grossa.
• Excepcions: bossa, gossa, óssa, rossa.

Terminacions -osa

• Exemples: cosa, llosa, prosa.
• Excepcions: glucosa, rabosa, sosa.

Terminacions -ost, -osta

• Exemples: cost, impost, pressupost, rebost, costa, crosta, llagosta, posta.
• Excepcions: agost, congost (‘vall estreta...’), most.

Terminacions -ot, -ota

• Exemples: Burjassot, clot, devot, got, ninot, pot, vot, granota, pilota, pota, quota.
• Excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, bota (‘calçat’), bóta (‘recipient per a vi’), jota, sota.