El sistema vocàlic del català

El sistema vocàlic del català consta de vuit sons, que es classifiquen segons quatre criteris:

• Grau d'obertura de la boca en pronunciar cada vocal.
• Punt d'articulació, segons la posició de la llengua en pronunciar cada vocal.
• Tonicitat de les vocals dins la paraula.
• Funcionalitat de les vocals dins la síl·laba. La funció pròpia de la vocal és fer de nucli sil·làbic; la funció pròpia de la consonant, de so marginal.

El so (ə) (vocal neutra)

Terminacions àtones dels noms i adjectius:

• El singular dels noms s'escriu amb a en el femení i amb e en el masculí. Alguns noms presenten una forma invariable en masculí i en femení.
• El singular dels adjectius segueix la terminació del nom que acompanyen.
• La terminació

Fonètica del balear

Fonètica:

• Neutralització de a i e inaccentuades en balear, però en mallorquí trobem una e de timbre clar; DEIXAR x DEIX.
• Confusió de O, U àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de Sóller. La resta de l’illa manté la o en circumstàncies diverses: SONAR COLOM. La o passa a u quan darrere hi ha i o u tòniques: cosí (cusí), comú (cumú).
• E tancada del llatí vulgar passa a e neutra tònica a gran part de les illes (rebre, ceba, pèl, cep).
• Iodització: la ll es converteix en Y consonàntica o i semivocal (paya, reya, ceya, aguya, poi). Fins i tot desapareix la iodització si la ll intervocalica està en contacte amb una e: vea (vella).

Vocalisme tònic

• La e i o obertes tenen una forta obertura.
• Els sufixos

Rima LIII: "Volverán las oscuras golondrinas"

Bloque Temático: Miedo a la soledad y a la muerte.

Tema Central

Dolor por el paso del tiempo y la pérdida del amor.

Resumen del Poema

El poeta expresa dolor ante la fugacidad de la vida y del amor. Los elementos de la naturaleza seguirán su curso, pero aquellos elementos que presenciaron su amor no volverán y nunca volverán a presenciar un amor como el que él le ofreció. Ella se arrepentirá por haberlo rechazado porque nadie la querrá como él.

Estructura y Partes

Podemos dividir el poema en 3 partes:

1. 1ª Parte (Estrofas 1-2): Explica cómo la naturaleza seguirá su curso, pero sin los amantes.
2. 2ª Parte (Estrofas 3-4): Volverá la naturaleza a su curso, pero no volverán aquellas que presenciaron

Espejo Roto (1974) de Mercè Rodoreda (1908-1983)

En Espejo Roto, no nos encontramos ante la singularidad típica de la novela del siglo XX. Se presenta un narrador omnisciente que describe con objetividad los detalles, como la iglesia cercana al mar. Esta obra es uno de los puntos culminantes de la trayectoria literaria de Mercè Rodoreda, especialmente durante el periodo republicano. Aunque publica un conjunto de novelas que acabaría rechazando, en la etapa anterior destaca Aloma, que le otorga prestigio como autora. Años después, la volvería a publicar, casi reescribiéndola por completo. Aloma presenta la temática habitual de sus primeras obras y una notable carga poética.

Influencias y Experiencias Vitales

Las experiencias de las...

Segle XVI: El Renaixement

Durant el segle XVI, trobem tres corrents ideològics principals en la literatura catalana:

• El pensament lul·lià (influència de l'obra de Ramon Llull).
• La presència de gèneres literaris de caire popular.
• La introducció a l'erasmisme (influència del corrent humanista europeu).

Valors estètics del Renaixement

• L'imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
• La valoració absoluta de la tradició clàssica grecollatina.
• La subjecció a la norma i la disciplina artística.
• La recerca dels ideals d'equilibri, mesura i harmonia.

Autors destacats del Renaixement

Cristòfol Despuig

És l'autor de l'obra en prosa més important del període: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Pere Serafí

En poesia, representa...

Vuit de març: resum, mètrica i versos

Aquest poema s'ha interpretat com un veritable manifest feminista, no tan sols pel contingut, sinó pel títol, que fa referència al Dia Internacional de la Dona Treballadora, el dia en què es denuncien les discriminacions a què estan sotmeses moltes dones.

L'obra utilitza versos blancs (sense rima) amb una mètrica regular d'hexasíl·labs.

Els dos versos amb els quals s'inicia el poema contenen una referència històrica clau: les «dones que cremaren ahir» van morir cremades el 8 de març de 1908 després d'haver iniciat una vaga per protestar contra les condicions laborals inhumanes. A partir d'aquí, tots els verbs apareixen en futur, ja que la veu poètica està convençuda que aquesta revolució...

1. Anciáns, Mulleres e Nenos: O Corazón do Pobo Galego

Na obra Os vellos non deben de namorarse, Castelao concede un papel fundamental a tres grupos sociais que consideraba os máis auténticos representantes do pobo galego: os anciáns, as mulleres e os nenos. Estes personaxes simbolizan a humanidade máis pura e sincera, afastada da ambición, do egoísmo e da frialdade que adoitan caracterizar aos poderosos ou aos que viven alleos á vida popular.

Os Anciáns: Protagonistas e Vítimas do Prexuízo Social

Os anciáns son os protagonistas principais da obra. A través deles, Castelao amosa a traxedia da vellez, a dor de sentirse desprezados e esquecidos pola sociedade cando aínda conservan sentimentos e dereito a amar. Estes vellos namorados...

Parts bàsiques

Una vegada llegit aquest text, podem identificar clarament una tipologia textual pròpia dels textos expositiu-argumentatius. Ho identifiquem perquè l’autor té una clara intenció de convèncer el lector i presenta arguments per a defensar la seva tesi. D’aquesta manera ens aporta una divisió en parts molt clara.

• Introducció: des de la línia 1 fins a la línia (...). En aquesta part observem la presentació del tema a tractar (concretem en funció del text).
• Cos argumentatiu / desenvolupament: des de la línia (...) fins a la línia (...). En aquesta part s’exposen les principals idees i arguments que reforcen la tesi de l’autor (concretem en funció del text).
• Conclusió: des de la línia (...) fins a la línia (..

Fonètica Catalana: Anàlisi de Variacions

Assimiliació

Alguns sons consonàntics adopten les característiques articulatòries pròpies del so següent:

• Canvi del so [n]: [m], [ɱ] davant d’un so labial (m, f, v, p, b).
  • Canvi: [Ka’mbi]
  • Sant Pau: [sa’mpa’w]
  • Enfonsar: [əɱfunza’]
• Sons [l] i [n]: Es transformen en els seus corresponents palatals [] i [] davant d’un altre so palatal.
  • Un xinès: [u’ɲʃin’s]
  • El genari: [əʎʒəɾa’ni]
• El so n seguit d’una consonant velar (k, g): Es transforma en el so velaritzat. El fenomen de la velarització en les combinacions finals –nc, -ng provoca la desaparició de la consonant velar i la pronunciació d’una n velaritzada.
  • Pingüí: [piŋgwi’]
  • Sang: [sa’ŋ]

Geminació

Consisteix a...

Mendebaldeko Euskalkia (Bizkaiera): Sarrera, Ezaugarriak eta Aldaerak

Sarrera: Mendebaldeko euskalkia, “bizkaiera” izenez ere ezaguna, Bizkaia osoan, Gipuzkoako Deba ibarrean eta Arabako Aramaio ibarrean hitz egiten da. Bizkaian beste inon baino gehiago hitz egiten da. Ez dago batasunik, zubereraren kasuan bezala, euskalki honetan.

Azpieuskalkiak

Bi azpieuskalki bereizten dira:

• Sartaldekoa (Mendebaldekoa): Eguzkia sartzen den aldean.
• Sortaldekoa (Ekialdekoa): Eguzkia sortzen den aldean.

Bi tarteko hizkera ere badira:

• Busturialdean eta Otxandio inguruan, bi azpieuskalkien tarteko hizkera dago.
• Elgoibarren, Mendaron eta Mutrikun egiten dena, berriz, erdialdeko eta mendebaldeko euskalkien artekoa da.

Ezaugarriak

Bokalak

• Diptongoak:
  • Laburtzeak: ai >