Fonètica Catalana: Anàlisi de Variacions

Assimiliació

Alguns sons consonàntics adopten les característiques articulatòries pròpies del so següent:

• Canvi del so [n]: [m], [ɱ] davant d’un so labial (m, f, v, p, b).
  • Canvi: [Ka’mbi]
  • Sant Pau: [sa’mpa’w]
  • Enfonsar: [əɱfunza’]
• Sons [l] i [n]: Es transformen en els seus corresponents palatals [] i [] davant d’un altre so palatal.
  • Un xinès: [u’ɲʃin’s]
  • El genari: [əʎʒəɾa’ni]
• El so n seguit d’una consonant velar (k, g): Es transforma en el so velaritzat. El fenomen de la velarització en les combinacions finals –nc, -ng provoca la desaparició de la consonant velar i la pronunciació d’una n velaritzada.
  • Pingüí: [piŋgwi’]
  • Sang: [sa’ŋ]

Geminació

Consisteix a duplicar els sons:

1. Duplicacions indicades en les grafies

• mm: Immens [mm]
• nn: Connexió [nn]
• dd: Adduir [dd]
• l·l: til·la [ll]
• ll-ll: Bell-lloc [ʎʎ]
• pp: proppassat [pp]

2. Grafia duplicada, però amb un so diferent (no són geminacions)

• Succeir [ks]
• Suggeriment [dʒ]

3. Sons consonàntics que fan geminació en contacte amb d’altres (no es reflecteix en la grafia, grups bl, gl)

• poble [bb]
• segles [gg]
• espatlla [ʎʎ]
• setmana [mm]
• atlant [ll]
• cotna [nn]

Emmudiments/Sensibilitzacions

En certes posicions, alguns sons consonàntics no es pronuncien, però de vegades aquests mateixos sons se sensibilitzen quan van seguits d’una paraula que comença per vocal.

• /p/ i /b/ a fi de mot darrere de [m]
  • Ex: camp, molt, tomb [to’m]

  La /b/ de la preposició amb es pronuncia si va seguida d’un mot que comença per vocal: amb el gos [əmbəgo’s]

• /t/ i /d/ finals precedides de [n] o [l]
  • Ex: cant, malalt

  Cal tenir en compte els casos següents de sensibilització:

  1. Els gerundis seguits dels pronoms ho i hi: bevent-ho, sent-hi...
  2. Altres casos: Sant Andreu, vint-i-quatre, cent homes...
• /s/ en els plurals de paraules acabades en -ig, -x
  • raigs [ra’yʃ], índexs...

  Tampoc es pronuncia la /s/ dels mots aquest i aquests, excepte quan aquest va seguit d’un mot que comenci en vocal: aquest any [əkɛsta’ɲ].

• La /r/ en posició final
  • dolçor, ferrer...

  Tampoc no es pronuncia la /r/ del mot arbre, ni la de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos com aprendre, comprendre, corprendre...

  Es pronuncia la [r]:

  1. En infinitius seguits de pronoms: dur-ho...
  2. En alguns substantius: amor, cor, Ester, mar, sabor, sàtir, sospir...
  3. En molts adjectius: avar, enter, escolar, popular, rar, sever, singular...

Aproximants

Els fonemes oclusius sonors /b/, /d/, /g/ apareixen en els contextos següents:

• A principi de mot o després de pausa: bata [b]
• Darrere d’un so nasal: àmbit, endoll... àmbit [b]
• Darrere d’un altre so oclusiu: capbaix [b]
• La [d] darrere de [l] o [ʎ]: aldarull [d]

Les variants d’aquests fonemes oclusius orals sonors, és a dir, els seus corresponents sons al·lòfons [β], [ð], [ɣ] –articulació espirant o fonema fricatiu– es produeix en la resta de contextos, és a dir, entre vocals o en contacte amb la consonant /r/.

• [β]: la bata, obrir
• [ð]: didal, ordi
• [ɣ]: la goma, agregar

Al·lòfons de /n/

• [ɱ] quan precedeix un so labiodental: amfibi
• [ŋ] quan precedeix un so velar: tanca
• [n.] quan precedeix un so dental: interessat

Al·lòfons de /l/

• [l.] quan precedeix un so dental

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. INS Sant Just Desvern. FONÈTICA. Revisió setembre 2021.