Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia i lèxic

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

Fonètica del balear

Fonètica:

  • Neutralització de a i e inaccentuades en balear, però en mallorquí trobem una e de timbre clar; DEIXAR x DEIX.
  • Confusió de O, U àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de Sóller. La resta de l’illa manté la o en circumstàncies diverses: SONAR COLOM. La o passa a u quan darrere hi ha i o u tòniques: cosí (cusí), comú (cumú).
  • E tancada del llatí vulgar passa a e neutra tònica a gran part de les illes (rebre, ceba, pèl, cep).
  • Iodització: la ll es converteix en Y consonàntica o i semivocal (paya, reya, ceya, aguya, poi). Fins i tot desapareix la iodització si la ll intervocalica està en contacte amb una e: vea (vella).

Vocalisme tònic

  • La e i o obertes tenen una forta obertura.
  • Els sufixos –qua i –gua es mantenen, però a Eivissa hi ha exemples de monoftongació: (gotllera – guatlla i cont (quant).

Vocalisme àton

  • A final en mots esdrúixols, precedida de i, desapareix: Gabia -> gabi, historia -> histori, familia -> famili.
  • La vocal final de Qua i GUA passa a Ko i GO.

Consonantisme

  • V labiodental com al tarragoní, però sense recessió: VI, VEDELL, fins i tot (BICICLETA –v).
  • R final només s’articula en formes verbals seguides de pronom: fer-te (RR). Fora d’aquestes formes verbals, en mallorquí, ni els monosíl·labs fan servir la –r (CO-> cor, OR-> o,). En canvi, en menorquí-> CORR – cor i ORR – or.
  • Com el valencià: les consonants finals – NT; LT; NG; NC es pronuncien en mallorquí i menorquí-> font, alt, jonc, fang.
  • Caiguda de la –s- o –C- intervocalica, no tant a Eivissa (CAMIA-> camisa, FUELL-> fusell, ROEGAR-> rosegar).

Morfologia del balear

  • Desinència Ø de la 1a persona present indicatiu dels verbs en –Ar i en IR -> jo cant (canto), jo fuig (jo fujo), jo trob (trobo).
  • Les desinències 4a i 5a del mateix present – am – au en lloc de – em – eu (CANTAM; CANTAU). Això trenca l’ambigüitat amb el present de subjuntiu.
  • Imperfet de subjuntiu -> -AS, -ASSES, ÀS de la 1a conjugació, - a Menorca cantàs, cantasses.
  • Pronoms personals en forma plena-> me, te, se, nos, vos, se: vos ha enganat, se mor.
  • Article a partir de –ipse, ipsa, ipsum, es, sa excepte a Pollença.

Sintaxi del balear

  • CD i CI en pronoms: la te dure.
  • Verb + pronom, accent sobre el pronom com al rossellonès -> seu-té, vés-hí.
  • Cas oblic: per jo (per mi), amb jo, contra jo.
  • Preterits compostos amb l’auxiliar ésser (Mallorca i Menorca): Som anat (he anat), ets vingut (has vingut).

Lèxic del balear

  • Castellanismes-> adiós, grave, guapo, beso, besada, sombra.
  • Arcaismes: ca (gos), al·lot (noi), ver (veritat), capell (barret).
  • Com l’occidental: torcar (eixugar), bres (bressol), morro (llavi), carrera (carrer), granera (escombra), somera (burra), coa (cua).

El dialecte balear

El balear potser és el dialecte més diferenciat dins el mosaic lingüístic català i d’una personalitat determinada motivada per l’isolament geogràfic. El parlen més de ½ milió de persones. La influència castellana es va reforçar al segle XVIII, a partir del Decret de Nova Planta. És el dialecte més arcaic i conservador de la llengua catalana.