Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Literatura catalana als segles XVI-XIX: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Renaixença

Lengua y literaturaActualizado el 6,76 KB

Segle XVI: El Renaixement

Durant el segle XVI, trobem tres corrents ideològics principals en la literatura catalana:

  • El pensament lul·lià (influència de l'obra de Ramon Llull).
  • La presència de gèneres literaris de caire popular.
  • La introducció a l'erasmisme (influència del corrent humanista europeu).

Valors estètics del Renaixement

  • L'imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
  • La valoració absoluta de la tradició clàssica grecollatina.
  • La subjecció a la norma i la disciplina artística.
  • La recerca dels ideals d'equilibri, mesura i harmonia.

Autors destacats del Renaixement

Cristòfol Despuig

És l'autor de l'obra en prosa més important del període: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Pere Serafí

En poesia, representa...

Continuar leyendo "Literatura catalana als segles XVI-XIX: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Renaixença" »

Maria-Mercè Marçal: resum i anàlisi de Vuit de març i Cançó de fer camí

Lengua y literaturaActualizado el 2,58 KB

Vuit de març: resum, mètrica i versos

Aquest poema s'ha interpretat com un veritable manifest feminista, no tan sols pel contingut, sinó pel títol, que fa referència al Dia Internacional de la Dona Treballadora, el dia en què es denuncien les discriminacions a què estan sotmeses moltes dones.

L'obra utilitza versos blancs (sense rima) amb una mètrica regular d'hexasíl·labs.

Els dos versos amb els quals s'inicia el poema contenen una referència històrica clau: les «dones que cremaren ahir» van morir cremades el 8 de març de 1908 després d'haver iniciat una vaga per protestar contra les condicions laborals inhumanes. A partir d'aquí, tots els verbs apareixen en futur, ja que la veu poètica està convençuda que aquesta revolució...

Continuar leyendo "Maria-Mercè Marçal: resum i anàlisi de Vuit de març i Cançó de fer camí" »

Os vellos non deben de namorarse de Castelao: personaxes e elementos populares

Lengua y literaturaActualizado el 4,46 KB

1. Anciáns, Mulleres e Nenos: O Corazón do Pobo Galego

Na obra Os vellos non deben de namorarse, Castelao concede un papel fundamental a tres grupos sociais que consideraba os máis auténticos representantes do pobo galego: os anciáns, as mulleres e os nenos. Estes personaxes simbolizan a humanidade máis pura e sincera, afastada da ambición, do egoísmo e da frialdade que adoitan caracterizar aos poderosos ou aos que viven alleos á vida popular.

Os Anciáns: Protagonistas e Vítimas do Prexuízo Social

Os anciáns son os protagonistas principais da obra. A través deles, Castelao amosa a traxedia da vellez, a dor de sentirse desprezados e esquecidos pola sociedade cando aínda conservan sentimentos e dereito a amar. Estes vellos namorados...

Continuar leyendo "Os vellos non deben de namorarse de Castelao: personaxes e elementos populares" »

Anàlisi de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: temes, símbols i personatges

Lengua y literaturaActualizado el 23,5 KB

Parts bàsiques

Una vegada llegit aquest text, podem identificar clarament una tipologia textual pròpia dels textos expositiu-argumentatius. Ho identifiquem perquè l’autor té una clara intenció de convèncer el lector i presenta arguments per a defensar la seva tesi. D’aquesta manera ens aporta una divisió en parts molt clara.

  • Introducció: des de la línia 1 fins a la línia (...). En aquesta part observem la presentació del tema a tractar (concretem en funció del text).
  • Cos argumentatiu / desenvolupament: des de la línia (...) fins a la línia (...). En aquesta part s’exposen les principals idees i arguments que reforcen la tesi de l’autor (concretem en funció del text).
  • Conclusió: des de la línia (...) fins a la línia (..
...
Continuar leyendo "Anàlisi de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: temes, símbols i personatges" »

Fonètica catalana: assimilació, geminació i emmudiments consonàntics

Lengua y literaturaActualizado el 162,93 KB

Fonètica Catalana: Anàlisi de Variacions

BdNTgh06JiAAAAABJRU5ErkJggg==

9Gmezv9jlr1AAAAAElFTkSuQmCC

Assimiliació

Alguns sons consonàntics adopten les característiques articulatòries pròpies del so següent:

  • Canvi del so [n]: [m], [ɱ] davant d’un so labial (m, f, v, p, b).
    • Canvi: [Ka’mbi]
    • Sant Pau: [sa’mpa’w]
    • Enfonsar: [əɱfunza’]
  • Sons [l] i [n]: Es transformen en els seus corresponents palatals [] i [] davant d’un altre so palatal.
    • Un xinès: [u’ɲʃin’s]
    • El genari: [əʎʒəɾa’ni]
  • El so n seguit d’una consonant velar (k, g): Es transforma en el so velaritzat. El fenomen de la velarització en les combinacions finals –nc, -ng provoca la desaparició de la consonant velar i la pronunciació d’una n velaritzada.
    • Pingüí: [piŋgwi’]
    • Sang: [sa’ŋ]

Geminació

Consisteix a...

Continuar leyendo "Fonètica catalana: assimilació, geminació i emmudiments consonàntics" »

Formació de paraules en català: composició, derivació i manlleus

Lengua y literaturaActualizado el 5,94 KB

Procés per a la Formació de Paraules

1. Composició

Procés de creació d’una nova paraula (amb significat nou i unitari) a partir de la unió de dos o més mots simples que ja existeixen.

Substantius compostos:

  • Verb + substantiu: guarda-roba
  • Substantiu + adjectiu: aiguardent
  • Adjectiu + substantiu: bonaventura
  • Substantiu + substantiu: sud-est
  • Verb + i + verb: vaivé
  • Substantiu + i + substantiu: allioli

Adjectius compostos:

  • Substantiu + adjectiu participi: esmaperdut
  • Adjectiu + adjectiu: sordmut

Verbs compostos:

  • Substantiu + verb: capgirar
  • Adjectiu + verb: primfilar

Escriptura:

  • Units directament: capgros, migjorn
  • Units amb guionet: Quan el 1r mot acaba amb vocal i el segon comença amb R, S o X (ex: penya-segat)
  • Separats: escola bressol, disc compacte

Terminologia

...
Continuar leyendo "Formació de paraules en català: composició, derivació i manlleus" »

Madame Bovary de Flaubert: contexto, temas y técnica narrativa

Lengua y literaturaActualizado el 4,21 KB

Madame Bovary: Contexto Literario y Creación

Género literario: Novela. Corriente literaria: Realismo.

Es una novela escrita por Gustave Flaubert a lo largo de siete laboriosos años, entre 1848 y 1856. Fue acusada de inmoralidad y sometida a un proceso que se resolvió al año siguiente con resultado favorable para Flaubert. Fue publicada y, a consecuencia en parte del revuelo suscitado por el juicio, se convirtió en un éxito editorial.

El Proceso de Escritura Flaubertiano

Los años invertidos en su composición dan testimonio de la meticulosidad del proceso de escritura flaubertiano. Este se basaba en una planificación minuciosa de toda la novela, escribía en borrador y luego se dedicaba a la búsqueda de la palabra justa. Posteriormente,...

Continuar leyendo "Madame Bovary de Flaubert: contexto, temas y técnica narrativa" »

El Clasicismo francés: Corneille, Racine y Molière en el teatro del siglo XVII

Lengua y literaturaActualizado el 4,79 KB

Evolución del Teatro Francés (Siglos XVI-XVII)

Durante la primera mitad del siglo XVI, el teatro francés mantuvo la pervivencia del género medieval. A mediados de siglo, se observa un aumento en la presencia de comediantes italianos.

El teatro barroco español llegó a Francia a finales del siglo XVI. Sin embargo, a partir del siglo XVII, los preceptistas franceses impulsaron un retorno al teatro neoclásico.

El Clasicismo: La Época Dorada del Teatro en Francia

El Clasicismo fue la época dorada del teatro en Francia, siendo muy bien acogido por los aristócratas. Sus principales autores fueron Corneille, Racine y Molière.

Características del Teatro Clásico Francés

  • Separación estricta entre la tragedia y la comedia.
  • Los personajes son nobles
...
Continuar leyendo "El Clasicismo francés: Corneille, Racine y Molière en el teatro del siglo XVII" »

Gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre, guia de mètrica i figures retòriques

Lengua y literaturaActualizado el 5,45 KB

Què és la Literatura? Definició i Abast

La literatura és l'art d'escriure i de llegir, i representa el coneixement de tot allò que ha estat escrit. No obstant això, no tot el que està escrit és literatura, ja que la literatura transcendeix l'àmbit purament escrit. És un producte lingüístic que sorgeix de la funció poètica del llenguatge.

Classificació dels Gèneres Literaris

El primer a classificar els gèneres literaris va ser Aristòtil, que els va dividir en èpica, lírica, tragèdia, drama i comèdia. Actualment, aquests s'han simplificat i classificat basant-se en la forma i el contingut en tres grans categories:

  • Poesia
  • Narrativa
  • Teatre

Aquests gèneres no tenen fronteres fixes; es poden combinar entre ells o fins i tot s'han...

Continuar leyendo "Gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre, guia de mètrica i figures retòriques" »

Anàlisi de dos poemes de Josep Carner: Les Llimones i Camperola Llatina

Lengua y literaturaActualizado el 3,76 KB

Estudi de Tres Poemes Clau de Josep Carner

Ahir: Comparació i Simbolisme

El poema estableix una comparació entre:

  • Les plantes herbàcies i remeieres (menta, farigola, ruda i romaní) amb la figura d'una vella.
  • L’anciana, que està tan arrugada que la seva pell sembla un pergamí.

Les Llimones: Anàlisi Temàtica i Estructural

El poema narra la quotidianitat d'una dona casada, Metimna, que es troba a la cuina preparant el dinar quan el seu marit apareix a la cantonada.

La segona estrofa descriu com els seus dos fills, Licenci i Naïs, després d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare (Metimna) torna a restablir la pau. Després, Carner explica com Metimna agafa una copa amb aigua a la qual afegeix un raig mesurat de llimona...

Continuar leyendo "Anàlisi de dos poemes de Josep Carner: Les Llimones i Camperola Llatina" »