Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Estructura y Temática Central del Libro de Buen Amor

La estructura del Libro de Buen Amor (LBA) emplea todos los **géneros literarios de la época**, característica que lo define como una summa. El tema central es el **amor espiritual a Dios y a los santos**. Para presentar sus bondades, el autor lo opone al **loco amor**, que es el amor carnal, sexual o físico.

Partes de la Obra

Las partes de esta obra son:

1. Un **prólogo en prosa** y una introducción moral en verso que explica la intención de la obra.
2. **Narraciones en primera persona** de tema amoroso. El protagonista es supuestamente el autor y, en una ocasión, un joven llamado **Don Melón de la Huerta** que se enamora de **Doña Endrina**.
3. **Fábulas y relatos cortos** con moraleja.
4. **Cantos

El Romanticismo en España: Espronceda, Bécquer, Rivas, Zorrilla y Larra

ESPRONCEDA: En la lírica de José de Espronceda (1808-1842) se descubren todos los rasgos de la poesía romántica, con dominio de los recursos métricos. Su vida estuvo plenamente integrada en el estilo romántico. Rapto a Teresa Mancha, casada, y huyó con ella, continuando unos amores turbulentos y escandalosos, hasta que ella lo abandonó. Finalmente murió en Madrid a los 34 años.

Obra de Espronceda

Sus comienzos poéticos se inspiran en el Neoclasicismo. Escribió poemas para personajes marginados (el verdugo, el reo de muerte). Lo mejor de su producción es El Diablo del Mundo, donde se incluye el Canto a Teresa. Los caracteres románticos se acentúan en El estudiante

Literatura Hispanoamericana: Un Recorrido por sus Movimientos Clave

La literatura hispanoamericana experimentó un momento de esplendor con el **Modernismo**, que se manifestó como un movimiento de afirmación política y cultural. En los primeros años del siglo XX, el Modernismo alcanzó su plenitud con figuras como Rubén Darío, José Martí y Julio Herrera y Reissig. Su influencia perduró hasta 1920, cuando las vanguardias tomaron el relevo. Este movimiento surgió con la llegada, a finales del siglo XIX, de José Martí y Rubén Darío, quienes, apartándose de un canon literario específicamente europeo, encontraron sus señas de identidad en el periodo colonial y en el Romanticismo. A principios del siglo XIX, se produjo la liberación...

Estudio Detallado de la Obra Cumbre de Antonio Machado: *Campos de Castilla*

La obra que se examina fue escrita por el célebre autor Antonio Machado, figura central de la Generación del 98. Este poemario se estructura en dos épocas fundamentales.

Contenido y Experiencias Personales en *Campos de Castilla*

En *Campos de Castilla*, Antonio Machado plasma sus experiencias vitales, destacando:

• La descripción minuciosa del paisaje de Soria.
• Su profundo amor por Leonor.
• La enfermedad y posterior muerte de su esposa.
• El sentimiento de abandono de las tierras castellanas.

Temática Principal: El Atraso de Castilla

Uno de los ejes temáticos centrales de la obra es la situación de atraso de las gentes que habitaban Soria en aquella época. Machado lo refleja...

1. Izotz ondoko iguzki (Lizardi)

Sarrera

• Jarraian aztertuko dugun testua Lizardiren "Izotz ondoko iguzki" da. Olerki hau bere bilduma nagusian, Biotz-begietan (1932), argitaratu zen.
• Gai nagusia natura eta haren berpizkundea da, neguaren ostean udaberria iristen den unea deskribatuz. Naturaren berpizkunde hau Euskal Herriaren eta euskararen egoeraren metafora gisa erabiltzen du.
• Egilearen asmoa euskal poesiaren bitartez euskalzaleei itxaropen mezua zabaltzea da.

2. Testuinguru historikoa

• Olerkiak 1932an argitaratu ziren, Euskal Pizkundearen (1876-1936) gailurrean, "Olerkariak" taldearen barruan.
• Bigarren Errepublikaren (1931) hasieran idatzia da, Primo de Riveraren diktaduraren ondorengo giro politikoan.
• Hizkuntza-ereduari dagokionez, garbizaletasuna

Localització i context

LOCALITZACIÓ: El poema «Tot l’enyor de demà» forma part del llibre L'irradiador del port i les gavines, publicat el 1921 per Joan Salvat‑Papasseit, un dels poetes més importants de les avantguardes catalanes del segle XX. Aquesta obra s’inscriu dins del moviment de l'avantguardisme, especialment influït per la primera etapa del futurisme, on s'esmenten algunes màquines en diversos versos. Papasseit va emmalaltir de tuberculosi; malgrat això, era optimista i escrivia com si pogués observar l’exterior. Va morir el 1924.

Argument i estructura

ARGUMENT I ESTRUCTURA: Aquests versos són de mètrica lliure, és a dir, no tenen un nombre fix de sí·labes i no rimen entre ells. Això indica que és un poema de...

Combinacions de Pronoms Febles I

1. 1. El dinar, ens el vam menjar abans d’arribar a l’ermita.
2. 2. No sé per què no expliqueu a la Mercè tot el que vol saber. És important que li ho digueu avui mateix.
3. 3. Ja n’estan farts, de tants consells. No els en doneu cap més.
4. 4. Em van deixar un paraigua i ara els el torno.
5. 5. L’Andreu no acostumava a demanar diners a la seva germana. Darrerament, però, li’n demana sovint i ella està amoïnada.
6. 6. En Lluís necessitava aquelles revistes per fer el treball de recerca. L’editorial les hi va enviar a casa.
7. 7. He tastat l’estofat per veure com està de sal. Crec que n’hi hauríem d’afegir una mica més.
8. 8. Les nostres veïnes ens van deixar els esquís i encara no hem pensat a tornar-los-els.

Mercè Rodoreda: Anàlisi de la seva obra

Mercè Rodoreda (1908-1983), a més de les incursions en el teatre i la poesia, va donar els millors fruits literaris en la creació novel·lística i contística. L’anàlisi de la seva obra permet observar dues línies creatives: l’anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic. Des de l’inici de la seva activitat literària, l’ús del símbol ha estat un component fonamental de la seva poètica, que ha dotat les novel·les i contes d’una decisiva càrrega simbòlica: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els animals (la coloma, la llagosta…), l’espill, la flama, l’aigua, la terra, l’aire, el foc, la lluna, el sol…, recorren les seves obres conformant una realitat de...

Veus del Discurs, Punts de Vista i Narració

Veus del Discurs

• Tipus:
• Narrador extern: No coincideix amb cap personatge, 3a persona.
• Narrador protagonista: En 1a persona, punt de vista del protagonista.
• Narrador personatge secundari: En 1a persona.
• Narrador testimoni: Directe, però no participant en els fets, 1a persona.
• Polifonia narrativa: Diversos personatges ens conten la història, 1a persona.
• Narrador editor.

Punt de Vista

• Extern:
  • Narrador omniscient tradicional: S’expliquen les accions en el relat però també pensaments o sentiments.
  • Narrador càmera: S’hi presenten només els elements perceptibles, no s'hi diu res dels pensaments.
• Intern:
  • Fixa: El focus recau sempre en el mateix personatge.
  • Variable: El focus recau sobre diversos personatges

Marcas da cantiga de amigo

• Voz poética feminina: a pesar de estar compostas por homes, a voz é a dunha muller nova namorada. A nai é a súa confidente.
• Palabra "amigo": aparece nos primeiros versos.
• Localización topográfica: breve e imprecisa, no inicio ou refrán. Pode ser o interior, o lugar de partida do namorado ou o lugar de encontro da parella.
• Símbolos naturais: para expresar o sentimento amoroso e erótico.
• Pequenas escenas da vida cotiá: nas que as mulleres tiñan un protagonismo exclusivo.
• Elementos repetitivos: paralelismo, leixaprén ou refrán.

Modalidades

• Cantigas monologadas: unha muller que fala consigo mesma. O destinatario pode ser o namorado, a nai, confidentes, Deus, a natureza, etc.
• Cantigas dialogadas: dúas ou máis voces