Procés de Formació de Paraules en Català: Derivació, Composició i Manlleus

Procés per a la Formació de Paraules

1. Composició

Procés de creació d’una nova paraula (amb significat nou i unitari) a partir de la unió de dos o més mots simples que ja existeixen.

Substantius compostos:

• Verb + substantiu: guarda-roba
• Substantiu + adjectiu: aiguardent
• Adjectiu + substantiu: bonaventura
• Substantiu + substantiu: sud-est
• Verb + i + verb: vaivé
• Substantiu + i + substantiu: allioli

Adjectius compostos:

• Substantiu + adjectiu participi: esmaperdut
• Adjectiu + adjectiu: sordmut

Verbs compostos:

• Substantiu + verb: capgirar
• Adjectiu + verb: primfilar

Escriptura:

• Units directament: capgros, migjorn
• Units amb guionet: Quan el 1r mot acaba amb vocal i el segon comença amb R, S o X (ex: penya-segat)
• Separats: escola bressol, disc compacte

Terminologia associada a la composició:

• Neologisme: Forma lèxica de nova creació que s’incorpora a la llengua per designar un concepte nou.
• Doblet: Paraula que coexisteix amb una altra en una llengua a partir d’un sol origen etimològic (ex: cadira/càtedra, aixella/axil·la).
• Semicultisme: Paraula procedent del llatí o el grec que s’ha incorporat tardanament a la llengua, sense seguir l’evolució completa del mot patrimonial (ex: biòleg, aliè).

2. Derivació

Procés de creació d’una paraula nova (amb significat nou i unitari) a partir de l’adjunció d’un o més afixos al lexema de la paraula.

Elements de la derivació:

• Lexema: Part de la paraula que aporta contingut semàntic.
• Afix: Partícula que s’afegeix al lexema i que hi aporta matisos de significat diferent (ex: paper (lexema) -assa (afix)). Els afixos poden ser morfemes flexius (afegeixen significat gramatical en gènere, nombre…) o derivatius (afegeixen contingut semàntic que permet crear noves paraules).

Tipus d’afixos segons la posició:

• Prefixos: Davant el lexema.
• Infixos: Entre el lexema i el sufix.
• Sufixos: Rere el lexema.

3. Parasíntesi

Procés de creació de paraules noves a partir de l’adquisició simultània d’un prefix i d’un sufix, de manera que sense un dels dos afixos el mot és inexistent en la llengua. Bona part dels mots parasintètics són verbs (ex: a-cost-ar).

4. Manlleus

Un manlleu és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’integra en la llengua que el rep, ja que aquesta no disposa del concepte manllevat. El lèxic patronímic del català prové del llatí, però al llarg de la història de la llengua hi han intervingut d’altres llengües de les quals procedeixen manlleus diversos.

• Arabismes: arracada, matalàs
• Occitanismes: ambaixada
• Germanismes: espai, blanc, guerra
• Castellanismes: buscar, entregar, preguntar, taquilla
• Gal·licismes: bitllet, carnet, clixé
• Italianismes: pallasso, piano
• Altres llengües: burca, falafel

5. Cultismes i Pseudoderivats

Cultisme:

Paraula manllevada tardanament a una llengua clàssica (llatí o grec) i que no ha sofert l’evolució dels mots patrimonials, sinó que només ha estat parcialment adaptada (ex: a priori, carpe diem…).

Pseudoderivat:

Paraula culta que no s’escriu com la resta de les paraules de la mateixa família (ex: corb, corba → curvilini, curvatura / jove → juvenil / dolç → dulcificar).

6. Abreviacions

Qualsevol reducció gràfica d’un mot o frase per mitjà d’abreviatures, sigles o símbols.

Abreviatura:

Reducció de termes d’ús freqüent, dels quals s’han suprimit algunes lletres mantenint-hi almenys la inicial. Sempre conserva els diacrítics i es caracteritza pel punt al final.

1. Per suspensió: La paraula es talla en un moment determinat i se n'omet la resta (ex: a. de C.).
2. Per contracció: La paraula conserva un fragment inicial i final i s’omet l’intern (ex: fra- per factura).

Sigla:

Una lletra o lletres inicials d’un o més mots usades com a abreviacions. La sigla és un procediment molt habitual d’abreviació de les denominacions de persones jurídiques o de sintagmes fixos en les terminologies especialitzades del món cientificotècnic (ex: IPC [ipecé], PIB [peibe]).

• Quan una sigla és pronunciable, deixa de ser abreviatura per convertir-se en un mot i tendeix a reemplaçar-se la forma desenvolupada (ex: IVA, SIDA).
• Quan una sigla té un valor internacional molt generalitzat no s’ha de traduir.

Símbols:

Abreviatura d’ús obligatori, ja que està regulada per organismes oficials. No porten mai punt i no tenen marca de plural (ex: € o %).

Acrònims:

Denominació composta per fragments d’una expressió completa i que és susceptible de ser pronunciada com un mot (ex: GENCAT - Generalitat de Catalunya // Informàtica - Informació automàtica).