Anàlisi dels Poemes de Josep Carner: Noucentisme i Simbolisme

Estudi de Tres Poemes Clau de Josep Carner

Ahir: Comparació i Simbolisme

El poema estableix una comparació entre:

• Les plantes herbàcies i remeieres (menta, farigola, ruda i romaní) amb la figura d'una vella.
• L’anciana, que està tan arrugada que la seva pell sembla un pergamí.

Les Llimones: Anàlisi Temàtica i Estructural

El poema narra la quotidianitat d'una dona casada, Metimna, que es troba a la cuina preparant el dinar quan el seu marit apareix a la cantonada.

La segona estrofa descriu com els seus dos fills, Licenci i Naïs, després d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare (Metimna) torna a restablir la pau. Després, Carner explica com Metimna agafa una copa amb aigua a la qual afegeix un raig mesurat de llimona i se la beu. El poema conclou amb la imatge de Metimna observant per la finestra, clocant els ulls després d'estar sotmesa a un cansament continu.

Estructura Mètrica i Rima

La composició literària està formada per quatre quartets de versos alexandrins (12 síl·labes). Tot i que alguns versos puguin ser de 13 síl·labes, s'han de pronunciar de manera que se'n comptin només 12, un fenomen que anomenem cesura. Els versos són encadenats i de rima consonant, alternant rima masculina i femenina.

El Simbolisme de la Llimona i el Noucentisme

En aquest poema, cal destacar la figura de la llimona, que és comparada per la seva qualitat (aspror i acidesa) amb l'actitud aparentment rígida de Metimna envers els seus fills, restablint la pau. Aquesta rigidesa contrasta amb la mel, que simbolitza l'amor incondicional de la mare pels seus fills.

L'actitud de la mare, directament relacionada amb el fruit de la llimona, mostra una sèrie de valors morals característics del Noucentisme i de la poesia de Carner:

• Previsió i domini de la naturalesa.
• Serenor i control de les situacions.
• La família i l'harmonia.

Camperola Llatina: La Dona Rural Noucentista

Context i Mètrica

Aquest poema de Josep Carner se situa en la seva etapa de professionalització, caracteritzada pel Noucentisme. Camperola Llatina està ambientat en un entorn rural, reflectint la quotidianitat i els ideals noucentistes. El poema descriu la dona tant físicament com psicològicament, allunyant-se de la imatge antiquada i negativa del món rural pròpia del Modernisme.

El poema és un sonet i consta de quatre estrofes:

1. Dos quartets (les dues primeres estrofes, de quatre versos).
2. Dos tercets (les dues últimes estrofes, de tres versos).

Tots els versos són decasíl·labs (deu síl·labes). La rima és consonant i segueix l'esquema: ABAB, ABAB, CCD, EED.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

• Primera Estrofa: Carner descriu una dona al mig del camp, simbolitzant la figura femenina rural. Expressa admiració per aquesta figura: “Et corones amb l’or de la tardor”. Carner simbolitza la dona pagesa com el principi dels ideals noucentistes i la claror.
• Segona Estrofa: Es descriu la dona pagesa de manera física, centrant-se en el tronc del cos. S'esmenta que té una cintura fina i viva. Aquesta estrofa representa la descripció sensual de la camperola, la dona de la naturalesa.
• Tercera Estrofa: Se centra en la llavor, que simbolitza els noucentistes que sembraven idees, i ho compara amb aquells que donaven diners als pobres.
• Quarta Estrofa: Cita que la pagesa o dona de la natura té una deessa que vetlla pel seu gest.