Gèneres Literaris: Poesia, Narrativa i Teatre | Guia Completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

Què és la Literatura? Definició i Abast

La literatura és l'art d'escriure i de llegir, i representa el coneixement de tot allò que ha estat escrit. No obstant això, no tot el que està escrit és literatura, ja que la literatura transcendeix l'àmbit purament escrit. És un producte lingüístic que sorgeix de la funció poètica del llenguatge.

Classificació dels Gèneres Literaris

El primer a classificar els gèneres literaris va ser Aristòtil, que els va dividir en èpica, lírica, tragèdia, drama i comèdia. Actualment, aquests s'han simplificat i classificat basant-se en la forma i el contingut en tres grans categories:

  • Poesia
  • Narrativa
  • Teatre

Aquests gèneres no tenen fronteres fixes; es poden combinar entre ells o fins i tot s'han intentat destruir (com el poema en prosa o el teatre en vers).

Poesia: Mètrica i Subjectivitat

La poesia és l'art d'expressar continguts literaris mitjançant paraules marcades segons unes lleis mètriques determinades. Al segle XX, s'hi han incorporat elements visuals i plàstics (cal·ligrama, poesia visual...).

Característiques de la Poesia

  • Expressa subjectivitat.
  • Utilitza la mètrica.
  • El seu significat sovint no és evident.
  • Fa ús de figures retòriques.

Narrativa: Fets, Prosa i Estructura

La narrativa es basa en l'expressió d'uns fets, ja siguin reals o imaginaris, de manera versemblant. Utilitza la prosa per expressar-se, tot i que antigament també existia la poesia narrativa.

Elements i Característiques de la Narrativa

  1. Estructura: Com s'ordenen els fets.
  2. Punts de vista: Tipus de narrador (intern: protagonista; o extern: objectiu o omniscient).
  3. Espai: On succeeix l'acció.
  4. Temps:
    • Extern: Quan passa (època).
    • Intern: Quant de temps dura la història.
  5. Personatges:
    • Caracterització (directa o indirecta).
    • Protagonisme i evolució (plans o rodons).

Tipus de Narrativa

  • Narrativa culta: Novel·la i conte.
  • Narrativa popular: Rondalla, llegenda i quadre de costums.

Teatre: Diàleg i Representació Escènica

El teatre és la història que expliquen directament els personatges a un públic oient o lector, prescindint del narrador. Apareixen elements com l'escenografia i el vestuari. La comunicació és directa, basada en el diàleg.

Estructura Teatral

Les obres de teatre es divideixen en actes (normalment d'1 a 5) i escenes (sense límit definit).

Tipus de Teatre

  • Teatre culte: Tragèdia, drama i comèdia.
  • Teatre popular: Teatre religiós i teatre profà.
Gèneres Menors del Teatre Profà
  1. Entremès: Acte breu per representar entre obres majors.
  2. Sainet: Acte que reflecteix costums populars.
  3. Farsa: Situació còmica de situacions conegudes, equiparable a un esquetx.

Elements Bàsics de la Poesia i la Mètrica

Vers i Estrofa: Fonaments Mètrics

La mètrica es basa en la combinació de versos i estrofes, tenint en compte fenòmens com:

  • Sinalefa: Unió de vocals entre paraules (ex: a-e).
  • Elisió: Supressió d'una vocal (ex: e-e).
  • Hiat: Manteniment de vocals separades (ex: o-era).

Tipus de Versos segons l'Accent i la Rima

  • Versos masculins: Acaben en síl·laba aguda.
  • Versos femenins: Acaben en síl·laba plana.
  • Rima consonant: Coincidència de vocals i consonants. (La rima assonant es fa servir molt poc).
  • Rima interna: Rima dins d'un mateix vers.
  • Versos blancs: Versos amb mètrica, però sense rima.
  • Versos estramps: Versos femenins sense rima.
  • Versos lliures: No tenen estructura mètrica ni rima.

Estrofes Poètiques Comunes

  • Rodolí (Art menor): AA. Usat en les novel·les rimades.
  • Tercet (Art major): ABA BCB.
  • Quintet i Sextet: Poc usats en català.
  • Cobla (Octava): Suma de dos quartets. L'octava reial té l'esquema ABABABCC.
  • Dècima: Molt usada al Barroc.
  • Sonet: 14 versos d'art major agrupats en 2 quartets i 2 tercets. El Sonet anglès consta de 2 quartets i 3 rodolins.
  • Romanç: Successió indefinida d'heptasíl·labs amb rima assonant en els parells.

Figures Retòriques Essencials

Figures Fonètiques

  • Al·literació: Repetició de sons.
  • Paronomàsia: Sons semblants.

Figures Morfosintàctiques

  • Encavallament: Ruptura sintàctica entre versos (tallat a dalt i continuat a baix).
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre sintàctic habitual.

Figures Semàntiques

  • Metàfora: Identificació d'un terme real amb un d'imaginari.
  • Al·legoria: Representació d'una idea abstracta.
  • Personificació: Atribució de qualitats humanes a objectes o animals.