Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

3.- A prosa do primeiro terzo do s.XX:

Entre o 1916 e 1936, grazas ao un espazo político e cultural, impulsado polas Irmandades da Fala e o Grupo Nós, a lingua adquire novos ámbitos expresivos. A dinamización da actividade editorial foi fundamental para impulsar a práctica literaria, especialmente daqueles xéneros menos desenvolvidos, como era o caso da prosa. 

As chamadas coleccións de novela curta prepararán o terreo para consolidación da prosa galega. AS editoriais ¡Terra a nosa!, Céltiga, Aborada, e Lar ( antecedente da editorial Nós) publican máis de 70 noveliñas, onde se inician os principais 

narradores da época. Estas narracións propoñen novos modelos temáticos (humor, simbolismo, Naturalismo, macabrismo, ...) que contrasta

Las Coplas de Jorge Manrique: Obra y Significado

La obra más representativa de esta tendencia poética es la elegía Coplas por la muerte de su padre, de Jorge Manrique. Este poema didáctico-moral fue escrito tras la muerte del maestre don Rodrigo Manrique, y en él, el autor evoca y ensalza su figura.

Métrica: La Copla Manriqueña

Jorge Manrique emplea la llamada copla manriqueña, una variedad estrófica de doce versos agrupados en dos sextillas de pie quebrado. Los versos son octosílabos, salvo el tercero y el sexto, que son tetrasílabos. La rima es consonante y se distribuye de la siguiente forma: abcabc/defdef.

Estructura de la Obra

La obra se divide en tres partes:

1. Exposición Doctrinal: Establece reflexiones generales, de carácter filosófico,

1. ATALA: Data eta Agurra

Data

Adibideak:

• Bilbon, 2024ko ekainaren X.ean. (Lekuan -n idazten baduzu, zenbakian ere bai)
• Bilbo, 2024ko ekainaren X.a.

Oharra: Kontsonantez bukatzen duten zenbakietan -ean idatziko dugu, eta -a ez den bokalez bukatzen dutenetan -an idatziko dugu.

Agurra

Aukerak:

• Zuzendari jauna / andrea:
• Zuzendari jaun / andre hori:
• Goikoetxea jauna / andrea:
• Goikoetxea jaun / andre hori:
• Jauna / Andrea:
• Jaun / Andre hori:

Garrantzitsua: Lehen hitza letra larriz idatzita badago, bigarrena ere bai.

2. Sarrera

1. Aurkeztu zure burua. Nor/Zer zaren esan: zure enpresaren bezeroa, udalerri honetako biztanlea, Batxilergoko 2. mailako ikaslea...

2. Argi utzi gutunaren helburua:

   Adierazpen aukerak:

   • Eskutitz honen bidez, (Batxilergoko ikasle guztien izenean) zuregana

Valores de 'se' e 'que' e a normalización do galego

Valores do 'se'

• Conxunción completiva: Quero saber se o identificas.
• Condicional: Se estudas, aprobas.
• Comparativa (coma se, como se): Fixo coma se non oíse.
• Pronome (non ten función sintáctica. É acompañante do verbo)
• Compoñente de verbos pronominais (xeralmente, de emoción): Quéixase seguido. Séntese mal.
• Reflexivo: Caeu e mancouse. (Ollo! Hai verbos que poden ter dobre valor, pronominal (intransitivos) e non pronominal (transitivos). Ex. Lavouse./Lavou o pelo.; Queimouse./Queimou os papeis).
• Recíproco: Quérense moito.
• Pasiva reflexa (concordan suxeito paciente e verbo): Nestas hortas plántanse patacas.
• Activas impersoais (carecen de suxeito e acompañan un verbo que non pode ir en plural)

3. Gaia: -(E)LA menderagailua

1.Sarrera

Perpaus jokatuetan aurkitzen ditugun atzizkiak bi dira: -(E)LA, -(E)N. - Beste Batzuk ere, baina pentsa daiteke oinarrian bietako bat dutela: -(E)LAKO, -

(E)LAKOAN, -(E)LARIK ... -(E)NIK, -(E)NEZ ... - Bi sailetan banatzen dira -(E)LA perpausak:

i. Osagarriak ii. Adjuntuak. Itxura bera dute, baina kokagune eta esanahi Desbrdina.

2. -(E)LA argumentu gisa (osagarriak)

Argumentu direla esaten dugu predikatu baten sare tematikoan dagoen papertematiko bat betetzen dutelako (osagarri posizioan sortzen direnez, askotan perpaus osagarriak deitu). - -(E)LAdun perpaus osagarria modu desberdinetan agertudaiteke

i.Adizki jokatuari -(E)LA: “BI ETA BI LAU DIRELA EGIA DA”////”BI ETA BI LAU DIRELA DAKI”  Batean subjektua,...

Funcions Sintàctiques

Elaboració d'una guia completa sobre les funcions sintàctiques en català.

Complement Directe (CD)

Rep l'acció del verb directament. Pot ser definit (ex: el cotxe), indefinit (un llibre) o neutre (ho).

Complement Indirecte (CI)

Indica a qui o per a qui es fa l'acció (ex: li he donat).

Atribut

Descriu el subjecte amb verbs com ser o semblar (ex: és alt).

Complement Agent (C.Agent)

Qui fa l'acció en frases passives (ex: per en Joan).

Complement Predicatiu (C.Pred)

Descriu el subjecte o l'objecte mentre es realitza l'acció (ex: va arribar cansat).

Complement de Règim (CRV)

Complement que requereix preposició (ex: pensa en tu).

Complement Circumstancial (CC)

Dona informació extra (temps, lloc, etc.) (ex: a la botiga).

Complement

8. Tot l’enyor de demà, Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta, la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui...

Partes del Soneto XXIII de Garcilaso

Primera parte (versos 1 al 8): En tanto...desordena

Toda esta primera parte es una descripción física, idealizada, de la mujer amada. En ella confluyen las características prototípicas de belleza renacentista, expresadas por una serie de metáforas:

Características de la belleza renacentista

• Tiene el rostro pálido y las mejillas sonrosadas (de rosa y azucena).
• Los ojos azules (clara luz).
• El mirar recatado y amoroso al mismo tiempo (ardiente, honesto).
• El pelo rubio (el cabello que en la vena / del oro se escogió), tanto que semeja oro.
• Y su cuello es esbelto (enhiesto).

Descripción que nos remite a los maravillosos cuadros de Botticelli y sus mujeres de largo cuello y cabellos dorados.

Y el poeta, ante esta...

Què són els complements del verb?

El verb no sempre va sol. De vegades necessita informació addicional perquè la frase tingui sentit complet. Aquesta informació addicional són els complements. Els més bàsics que has de conèixer són:

Complement Directe (CD)

És la persona, animal o cosa sobre la qual recau directament l'acció del verb.

Exemple:

• Veig la Maria. → Què veig? → la Maria (CD)

Per reconèixer-lo, el pots substituir pels pronoms el, la, els, les, ho.

Complement Indirecte (CI)

És el destinatari de l'acció, per a qui o a qui va dirigida.

Exemple:

• Escric una carta al meu amic. → A qui escric? → al meu amic (CI)

Se substitueix pels pronoms li, els.

Complement de Règim Verbal (CRV)

És un complement que va unit al verb mitjançant...