Anàlisi del poema 'Tot l’enyor de demà' de Joan Salvat-Papasseit

8. Tot l’enyor de demà, Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta, la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX.

Comentari: Joan Salvat Papasseit, en aquest poema, ens transmet les seves ganes de viure, encara que hagi de sofrir l'agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls, i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (perquè la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora, com es reflecteix en el títol (Tot l’enyor de demà). Per a Salvat Papasseit, la mort no és dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida és eterna (creu en una roda de reencarnació, com un cicle que mai acaba).

Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el venedor que vol vendre el diari, el tramvia, el carter, l’aeroplà, les dones del barri matineres, direcció al mercat, el veïnat sencer, els carreters dormits, la vida del carrer. El venedor que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat; la claror i les flors, el color de la vida. La noia que porta la llet simbolitza la bellesa, la sensualitat i la delicadesa. Tot és una selecció o conjunt d'escenes nítides, substantivitzades i pures, plenes de color, com si el mateix autor les hagués pintades.

Tema: L’enfermetat de l’autor ocupa el primer pla; la seva actitud és optimista i amb delit per la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensibilitat.

Estructura: El poema té una numeració molt senzilla; tot està dividit en episodis plens d'impressions que veu o recorda, tot està lligat. La mètrica és força regular: en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3. En la segona, 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6. I en la tercera part, 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3.

Recursos expressius: El poema està dotat d'un ritme intens unit com un panorama continuu, una roda de la vida i la mort. L’expressió bondadosa es converteix en un recurs que fa que el llenguatge no tingui masses artificis; s’utilitzen diminutius per a les coses boniques. Els adjectius són escassos, però els pocs que hi ha donen color a les escenes. Observem connotacions de passió i amor per la vida.

Conclusió: En aquest extens poema de Joan Salvat Papasseit, amb una estètica avantguardista, ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana de la qual ell està privat per la seva greu enfermetat.