Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

La normalització lingüística

És el procés que recondueix una situació de conflicte lingüístic entre dues llengües de manera que la llengua minoritzada recupera àmbits d'ús i resulta vàlida per a qualsevol funció, tant per a les cultes i prestigiades socialment com per a les familiars i quotidianes. És a dir, és el procés mitjançant el qual s’aconsegueix que l’ús d’una llengua siga normal en tots els seus àmbits d’ús.

Dates importants a recordar:

• 1978: Constitució Espanyola.
• 1982: Estatut d'Autonomia.
• 1983: Llei d'ús i ensenyament del valencià: Llei de normalització.
• 2006: Reforma de l'Estatut.

La situació actual del valencià

La Llei d'ús i ensenyament del valencià (1983) no és una veritable llei de normalització:...

Ausiàs March

és Important per la literatura catalana perquè es el creador de la Poesia catalana.

La Raó perquè la poesia catalana no aparegués fins al Segle XV( la Prosa no apareix fins el Segle XIII) era perquè la poesia

s'escrivia En occità.

Vida: (1400-1459) va viure 59 anys i va néixer a Gandra, València, era de Família noble i va dedicar la seva vida a ser un bon cavaller desde Ben jove.

Quan Va ser gran es va retira de la vida militar i es va dedicar a Diversos negocis i es en aquest moment quan va començar la seva Profecció literaria.

Quan Va tenir 40 anys es va casar amb Isabel( germana de Joanot Martorell, Autor de t l b), i quan va morir es va tornar a casar amb Joana Escorma, que era una

parenta Llunyana del autor...

Fenómenos no Vocalismo Átono

Algúns dos fenómenos fonéticos que afectan ao vocalismo átono en galego inclúen:

• Prótese: Adición dun /a/ antietimolóxico ao comezo da palabra. Exemplo: arradio (a radio).
• Aférese: Supresión dun son ao comezo da palabra. Exemplo: inda (aínda).
• Epéntese: Aparición dunha vogal (xeralmente /i/) no medio da palabra. Exemplo: a iauga (a auga).
• Anaptixe (tipo especial de epéntese): Desenvolvemento dunha vogal entre consoantes. Exemplo: Ingalaterra (Inglaterra).
• Síncopa: Supresión dunha vogal no medio da palabra. Exemplo: broa (boroa).
• Paragoxe: Adición dunha vogal ao final dunha palabra. Exemplo: mullere (muller).
• Apócope: Perda da última parte da palabra. Exemplo: san (santo).
• Palatalización: Cambio dun

Subgéneros de la Poesía Lírica: Clasificación y Ejemplos

Idilio, Égloga, Letrilla, Epigrama, Epitafio y Epitalamio

Idilio: Poema breve, de carácter pastoril, que presenta una visión amable de la naturaleza. En la literatura española, destacan autores como Jorge de Montemayor y Lope de Vega.

Égloga: Poema pastoril, más extenso que el idilio, con un paisaje idealizado y diálogo lírico entre pastores. El maestro de este subgénero fue Virgilio, con sus Bucólicas. Garcilaso de la Vega, poeta renacentista, es célebre por sus tres églogas.

Letrilla: Poema gracioso, de contenido burlesco, amatorio o religioso. Góngora y Quevedo son referentes en este género.

Epigrama: Composición poética breve, de forma libre, con carácter moral, cómico...

Plantejament

Tirant va anar a Constantinoble per ajudar l'Emperador contra el Gran Turc. Allà, es va enamorar de Carmesina, la princesa. L'exèrcit de l'Emperador, amb el Duc de Macedònia i Tirant, va acampar a Pelidas i va atacar els moros per sorpresa. Diafebus va portar els presoners a Constantinoble i es va enamorar d'Estefania, donzella de Carmesina.

Nus

L'Emperador, Carmesina i les seves donzelles van visitar Tirant al castell. Els turcs van demanar ajuda a Egipte, però Tirant els va derrotar. L'Emperador va nomenar Tirant comte, títol que va cedir a Diafebus. Tirant i Diafebus van passar una nit amb Carmesina i Estefania. Els moros, amb el Gran Caramany, van atacar. Tirant va vèncer, però el regne de Diafebus va ser atacat. El Soldà...

Tipologia Textual

Text Expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre els fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

Estructurals

• Introducció: S'informa del tema a tractar. De vegades, es fa referència als motius.
• Desenvolupament: S'hi expressen les idees. Pot ser inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).
• Conclusió: Es referencia allò de què s'ha parlat.

Gramaticals

• Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...
• Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

Tipus de textos:

Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de...

Paraules

Acaçar: Perseguir.

Acotolar: Fer desaparèixer.

Albardar: Enganyar.

Alifara: Menjada festiva fora de la vila.

Amallada: Acció d'embarrancar.

Amallar-se: Embarrancar una embarcació en tocar fons.

Arbre (d'un llaüt): Pal col·locat per a sostenir les veles.

Arjau: Barra de fusta que serveix per a moure el timó.

Ascla: Estella grossa de fusta.

Ataüllar: Mirar, observar de lluny.

Badana: Pell de be o d'ovella.

Batanar: Apallissar.

Botifarra: Joc de cartes.

Calafat: Persona que construeix i repara embarcacions.

Caloi: Persona indefensa.

Carbur: Llum portàtil que fan servir els miners.

Cartró: Cove en forma de galleda més ampla.

Catxamona: Clatellada.

Catxap: Petit conill.

Cerç: Vent fred del nord-oest, tramuntana.

Costera: Via urbana i curta en pendent....

Federico García Lorca: «Ciudad sin sueño» (Poeta en Nueva York)

El poema «Ciudad sin sueño» pertenece a la obra cumbre de Federico García Lorca, Poeta en Nueva York (escrita entre 1929 y 1930, publicada póstumamente en 1931). Lorca fue una figura central de la conocida Generación del 27, donde ejerció un papel importante. Es necesario aclarar que, aunque Lorca perteneció a esta generación, la «Antología» de 1931 que recogía muestras de obras de todos los autores coetáneos fue escrita por Gerardo Diego.

Tema Central y Estructura

El tema principal del poema es la crítica a la sociedad neoyorquina y a su frenético estilo de vida, caracterizado por la deshumanización y la falta de espiritualidad. Es un poema compuesto por 49 versos...

Dos hermanas inseparables, Rosa y Gertrudis, a quien llaman Tula, huérfanas de padre y madre, viven en casa de un tío materno, el sacerdote don Primitivo.
Rosa es una belleza más bien llamativa, mientras en Gertrudis sólo destacan sus ojos de mirada fuerte.
Ramiro, atraído por la hermosura de Rosa, inicia un noviazgo formal con ésta, aunque sin hablar de matrimonio. Gertrudis enfrenta al novio, quien no puede resistir la seriedad de aquellos ojos negros. Al día siguiente se fija la fecha de la boda y don Primitivo bendice la uníón.
Gertrudis visita con frecuencia a la pareja de recién casados, cosa que agrada mucho a Rosa, y cuando ésta queda embarazada, Tula aumenta sus idas a casa de su hermana.

Tanto en el alumbramiento de este primer...