Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Análise da Obra: A Fiestra Valdeira

O principal axente da acción da obra é o cadro, que arredor del se desenvólvese toda a acción. É o que trae os problemas e as discusións entre tódolos personaxes da obra.

O Cadro Polémico e a Súa Simboloxía

Os elementos que aparecen no polémico cadro son:

• A vista que hai a través da fiestra: É a paisaxe que se ve dende a fiestra da casa de Don Miguel. Vense os barcos e a xente da vila traballando coas redes, a paisaxe típica dunha vila mariñeira. Ao final, despois de moitas discusións e problemas, volve outra vez a mesma paisaxe ao cadro.

A oposición da muller e da filla débese a que elas pensan que se no cadro se ve a Don Miguel e pola fiestra unha paisaxe mariñeira, vese que son pobres, aínda...

Anàlisi de "La Vaca Cega" de Joan Maragall

La bellesa de la natura a través de la vaca

En el poema "La Vaca Cega", Maragall transmet la bellesa de la natura a través d'un animal: la vaca. El poeta ens mostra els sentiments, les vivències i les emocions humanes del protagonista, utilitzant la personificació.

Estructura i figures retòriques

El poema consta de vint-i-tres versos decasíl·labs d'art major, sense ritme regular. Utilitza figures retòriques com l'enumeració (a la quarta estrofa: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, per silenci dels prats i en la ribera") i nombrosos encavalcaments. La personificació és evident en versos com: "l’embanyada testa amb una gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n...

4.-Teatro:As tendencias 1.- O teatro costumista-ruralista, dominante no conxunto de produción

2,. O teatro de tese e propagandístico levado a cabo polas Irmandades da Fala, que viron no teatro un instrumento eficaz para galeguizar a sociedade, estender as ideas nacionalistas e dignificar a lingua e a cultura popular. É un teatro de ambiente e tema máis urbano cá anterior tendencia.

3.- O teatro renovador, que concilia a temática popular galega coas técnicas da vangarda artística

As dificultades iniciais: O teatro precisa para o seu desenvolvemento dunhas estruturas económicas e institucionais e dun público asiduo e formado, entón non se poderá falar dun teatro galego desenvolto

Os inicios: En 1903 inaugúrase na Coruña a Escola Rexional

Iritzi Kritikoa

Parisen, laikotasunaren hiriburuan bizi izanak, ukatu ezinezko Eragina du Miranderen lanetan. Nabarmena da Europa eta Mendebaldeko Pentsalari eta olerkarien ezagupena eta haietako askoren eragina.

Miranderen Iruditeria poetikoan, ametsarekin batera nostalgia edo mina gaiak Nabarmentzen dira. Formari dagokionez, era askotako neurri eta Baliabideak erabiltzen ditu, eta idaztankera laburgarriak Kontzeptismora hurbiltzen du. Bertsolaritzaren neurri tradizionalak Erabili zituen.

Estilo Berritzailea dauka; bere obrak ulertzen zailak dira, batez ere Zerabilen hizkuntza oraindik arautu eta finkatu gabeagatik.
Euskararen Batasuna oraindik Adostu gabea zenez, bere kasa koiné berezi bat asmatu zuen, euskalki Guztietako ezaugarriak nahasiz....

1. OTU: BURURATU…

2. HERABE: LOTSATI, UZKUR…

3. METATU: PILATU…

4. PISUPEAN: ZAMAPEAN…

5. ALDARTE: UMORE, GOGALDI…

6. LISKARRETAN: ISTILUETAN, ISKANBILETAN, GATAZKETAN…

7. BERARIAZ: APROPOS, NAHITA, GURATA…

8. ABEGI: HARRERA…

9. GOGAITU: NAZKATU, ASPERTU, NEKATU…

10. ESKEGITA: ZINTZILIK, DILINDAN…

1. GORESPEN: LAUDORIO, GORALPEN…

2. MALURA: ZORITXARRA, EZBEHARRA, TRISTURA…

3. AITZIN-SOLASEAN: HITZAURREAN, ATARIKOAN, SARRERAN…

4. LORRATZAK: ARRASTOAK, AZTARNAK, OINATZAK…

5. GARRAZTU: ZAKARTU, LAZTU…

6. LAIOTZA: OSPELA, ITZALTSUA…

7. LISKAR: GATAZKA, ISTILU, BORROKA…

8. UMELEAN: HEZEAN, BUSTIAN…

9. BEHIALA: ASPALDI, ANTZINA…

10. SITSAK: PIPIAK…

1. AUSIKIAK: HAGINKADAK, HORZKADAK, ZIZTADAK…

2. HORDITURIK: MOZKORTURIK, EDANDA…

3. ABAILDURIK: NEKATURIK, AKITURIK, UNATURIK…

4. AIURRI: IZAERA, NORTASUN…

5. BEGITARTEAN:

Euskal Sinonimoen Hiztegi Praktikoa

Hemen euskarazko hitz batzuen eta haien sinonimo edo esanahien zerrenda aurkituko duzu, alfabetikoki antolatuta. Hiztegi hau lagungarria izan daiteke zure lexikoa aberasteko eta testuak hobeto ulertzeko.

A - B

Abaildu

Eroria, ahula.

Adats

Ile multzo luzea.

Agitu

Gertatu, pasatu.

Ahitu

Nekatu.

Aiduru

Itxaroten, zain.

Aise

Errazki, erraztasunez.

Akitu / Akitugarria

Nekatu / nekagarria.

Amore eman

Etsi.

Amultsu

Maitabera, maitasunezkoa.

Anitz

Asko.

Apika

Agian.

Arrapostu

Erantzun.

Arras

Guztiz.

Artega

Urduri.

Atorra

Alkandora antzekoa.

Auhenka

Negar-zotinka, aiene lazgarriak.

Ausaz

Agian.

Bebarrua

Aterpea, etxearen beheko aldea.

Bederen

Gutxienez.

Behatu

Begiratu.

Behiala

Aspaldi, antzina.

Bidenabar

Bide batez.

Birao

Maldizioa.

D - G

Deus

Ezer ez.

Doi bat

Apur

El Romanticismo: Origen y Características

El Romanticismo es un movimiento que surgió tras el hundimiento del Imperio Napoleónico. Cuando Europa quedó sometida nuevamente al Antiguo Régimen, surgió un nacionalismo feroz que apoyaba la idea de crear una nación. Contrario a este nacionalismo, encontramos el liberalismo, tanto político como económico.

El Romanticismo es opuesto a la Ilustración, ya que supuso una revolución en el gusto y la sensibilidad. El término surgió en Inglaterra y fue considerado negativo hasta el siglo XVIII. Fue en Alemania donde fue realmente reconocido, surgiendo allí entre los años 1784 y 1804, con los hermanos Schlegel y Novalis. Además de Alemania, este movimiento también fue reconocido en Inglaterra,...

Llengua i varietat

La relació entre llengua i varietat és una relació d'inclusió, ja que la llengua no és altra cosa que el conjunt de les seves variants: tota varietat és llengua i la llengua es manifesta en el conjunt de les seves varietats.Llengua i varietat gaudeixen de la mat-eixa dignitat social i lingüística. En cap moment es pot parlar de llengua més o menys «bona» o més o menys «rica» atès que totes les varietats són una expressió concreta de la llengua.
La llengua estàndard és una varietat supradialectal, codificada i normativitzada, que és coneguda per la majoria de parlants d'una llengua. 

És una varietat que permet superar les diferències dia-lectals entre els parlants i, per tant, facilita la intercom-unicació....