Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Arredor de si de Ramón Otero Pedrayo e a narrativa da Xeración Nós

Lengua y literaturaActualizado el 4,28 KB

A narrativa na época Nós:


Os intelectuais da Xeración Nós consolidaron a prosa literaria galega. Nas novelas diversifican os temas e introducen técnicas narrativas modernas da literatura europea. Conseguen axeitar o idioma galego para facer prosa científica. Unha das contribución importantes vai ser a revista creada en 1920 e nela escriben intelectuais europeos e, así mesmo, serve de escaparate para toda a producción galega da época, os membros máis destacados son Vicente Risco (presi), Ramón Otero Pedrayo, Castelao, Dieste, entre outros.

Vicente Risco (Ourense, 1884-1963):


É o ideólogo e impulsor da Xeración Nós, e un dos intelectuais máis sobranceiros da nosa cultura durante a primeira metade do século XX. En 1920 funda a revista...

Continuar leyendo "Arredor de si de Ramón Otero Pedrayo e a narrativa da Xeración Nós" »

Anàlisi de 'Bruixa de dol' — Maria‑Mercè Marçal (poemes)

Lengua y literaturaActualizado el 9,06 KB

Anàlisi de fragments de Bruixa de dol

🔹

Brida

Temàtica

En aquest fragment apareixen temes centrals de l’obra de Maria‑Mercè Marçal com la llibertat i l’amor conflictiu. A través del símbol de la brida, el poema mostra el control i les limitacions imposades sobre els sentiments i la identitat femenina. En el conjunt de Bruixa de dol, l’autora tracta de manera recurrent la necessitat d’alliberament de la dona, el desig d’estimar lliurement i la rebel·lia davant les normes socials establertes.

Símbols

En Bruixa de dol, Marçal utilitza símbols habituals com la bruixa, la lluna i la mar, relacionats amb la llibertat i la feminitat. En el poema «Brida» destaquen símbols com la brida i el cavall, que representen el control social...

Continuar leyendo "Anàlisi de 'Bruixa de dol' — Maria‑Mercè Marçal (poemes)" »

Quim Monzó: característiques dels personatges, llenguatge, temàtica i narració

Lengua y literaturaActualizado el 4,51 KB

Quim Monzó,


Bcn el 1952. Fou dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de cançons, guionista ràdio i  televisió, traductor, d’escriptor. La seua primera novel∙la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), com Self‐Service (1977), se situen al marge de la producció posterior de l’escriptor i ens remeten a les coordenades estètiques d’alguns dels autors de la generació dels setanta, marcada per un textualisme que funcionava com un ‐isme radical més en el Març de la politització extraparlamentària del període de la transició.

En aquestes obres ja s’apuntaven algunes de les notes que han esdevingut característiques del seu món: l’esperit crític, l’univers ciutadà, l’atracció

...
Continuar leyendo "Quim Monzó: característiques dels personatges, llenguatge, temàtica i narració" »

Testuaren kohesioa: ordezkapen lexikala eta antolatzaileak

Lengua y literaturaActualizado el 13,28 KB

KOHERENTZIA: Eskema: 1.-SARRERA: Definizioa. 2.-GORPUTZA: Faseak eta zikloak. Etenak. Lo-ordu beharrak. 3-,AMAIERA: Ondorioak.Laburpena eta Gaia: izenlaguna (-noren,-nongo,-nolako...)+izena+izenondoa (adjetivo)+det.(-a/-ak) Adibidez: Loaren garrantzia eta faseak.


KOHESIOA: (Ideia bakoitza paragrafo batean).


Erreferentzia mekanismoak (anafora ere esan ohi zaio): a

.-


Hitza Errepikatzea

: Hau da, testu batean kontzeptu jakin bati buruz ari bagara, edo ideia bat adierazten ari bagara, etengabe hura aipa dezakegu, hizketagaia zein den argi utziz.


b.Hitzaren errepika saihesteko egiten diren ahaleginetan, hiru desberdinduko ditugu:

(1)Hasteko, ordezkapen lexikala daukagu: errepika nahi ez den hitzaren ordez erabil daitezkeen hitzak dira hauek:

Lehenik

...
Continuar leyendo "Testuaren kohesioa: ordezkapen lexikala eta antolatzaileak" »

Aditza euskaraz: dezagun eta beste aditz-formak

Lengua y literaturaActualizado el 8,43 KB

ARGUDIOAK;

Autoritate argudioa;
Unibertsitate batean aztertu da... Jose Luis zientzialariak dioenez... Kike Amonarrizek esan zuen...

Adibideak edo gertaerak; Ludopatia oso txarra da, izan ere, ludopatak diren %20-a suizidatzen saiatu da edo lortu dute.

Tradizioan oinarritutakoa; Zer ikusi, hura ikasi.

Kausa-ondorioa; Ludopata bihurtuz gero aurreztutako edo duzun diru guztia gastatzen duzu.


ANAFORAK eta KATAFORAK;

EZ --> Hau, hauek...

BAI --> Hori, horiek, honako hauek, hona hemen, arlo hauek, hauexek, hori guztia, batzorde horren, arrazoi horiek direla medio, hori dela eta...


KOHERENTZIA;

-Azken aldian kalean asko entzuren da... Jendea kexaka.

Tesia, nire iritzia

-Batetik, argudioa...

-Bestetik, argudioa...

Nola esango lioke guraso batek bere seme-

...
Continuar leyendo "Aditza euskaraz: dezagun eta beste aditz-formak" »

El juego en la teoría de Vygotsky: desarrollo y socialización

Lengua y literaturaActualizado el 5,8 KB

Adverbios en Galego

Un adverbio é un vocábulo invariable que modifica o verbo (chegou tarde), o adxectivo (está ben cocido), un adverbio (viña moi lonxe) ou unha oración.

1. Adverbios situacionais de lugar (Onde? Ulo, a, os, as?)

  • Repouso/estado: aquí, aí, alí
  • Movemento: acó, aló
  • Repouso e movemento: acá, alá
  • Oposición: acolá
  • Outros: dentro, fóra, arredor, cerca, preto, lonxe, arriba, enriba, derriba, encima, abaixo, embaixo, debaixo, adiante, diante, atrás, detrás, en fronte, velaí, velaquí, algures, ningures, xalundes

Locucións adverbiais: a carón, ao pé, á beira, a rente(s), á dereita, á esquerda, a desmán, a contramán...

2. Adverbios situacionais de tempo (Cando?)

  • antano, hogano, sempre, decote, asemade
  • antonte, trasantonte,
...
Continuar leyendo "El juego en la teoría de Vygotsky: desarrollo y socialización" »

Gèneres periodístics: notícia, crònica, reportatge, entrevista i opinió

Lengua y literaturaActualizado el 19,02 KB

4.A Els gèneres informatius

La notícia

La notícia és un tipus de text narratiu, la funció del qual és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què. Això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una notícia i, si n'hi ha, en el seu titular.

Estructura de la notícia

Els elements de titulació que són aquells en què el lector fixa primerament l’atenció (com en el material fotogràfic). Aquests elements són l’avanttítol

...
Continuar leyendo "Gèneres periodístics: notícia, crònica, reportatge, entrevista i opinió" »

Konparazioak: baino, bezain eta -egi, adibideekin

Lengua y literaturaActualizado el 6,28 KB

·DEKLINABIDEA

Norantz: 
Mugagabea -tarantz
Singularra -rantz
Plurala -etarantz
Hurbila -otarantz
Noraino:
Mugagabea -taraino
Singularra -raino
Plurala -etaraino
Hurbila -otaraino

·ARAZI ATZIZKIA

Nork

Ni etorri naiz.

Nor-Nork

Nekanek ni etorrarazi nau.

Nor – Nork

Zuk ekarri duzu liburua.

Nor – Nori – Nork

Gontzalek zuri liburua ekarrarazi dizu.


·KAUSALAK
1. –(e)lako: Ez zen etorri nahi izan ez zuelako. Zergatik galderari erantzuteko. 2. Eta: Ezin dut erosi, ez daukat dirurik eta Azalpena da. 3. –bait: Etxera joango naiz, dei bat egin behar baitut ; Ez dut erosi, ez baitut dirurik Ez hain gogorra. 4. –(e)nez gero: Etorri garenez gero, lan egingo dugu Moduzko zentzua: como... 5. –(e)la eta:. Zer dela eta?; Elurra dela eta, ez gara joango; Dirua
...
Continuar leyendo "Konparazioak: baino, bezain eta -egi, adibideekin" »

El Barroco en la literatura española: conceptismo, culteranismo, poesía, novela picaresca y teatro

Lengua y literaturaActualizado el 11,14 KB

    

Conceptismo y culteranismo:


Dentro del Barroco se suele estblecer dos tendencias:el conceptismo y el culteranismo.
En ambos subyace un profundo escepticismo vital.Ambas corrientesbarrocas rompen con el equilibrio renacentista y acuden a menudo a similares recursos literarios:el artificio y la dificultad en el estilo,la exageración y el contraste.

Características culteransimo:

máximo representante es Luis de Góngora,que busca crear una lengua poética culta propia.Tiende a la belleza formal y a la brillantez colorista y sensorial.Lo consigue gracias a la cuidada elaboración de la lengua y a la profunsión de diversos recursos.

Conceptismo

Representado por F.De Quevedo y Baltasar Gracián.Tiende a la concisión y a la densidad expresivas,
...
Continuar leyendo "El Barroco en la literatura española: conceptismo, culteranismo, poesía, novela picaresca y teatro" »

Estramps Jordi de Sant Jordi: heroi modernista i novel·la de Josep Pous i Pagès

Lengua y literaturaActualizado el 6,48 KB

JOSEP POUS I PAGÈS
*LA VIDA I LA MORT D'EN Jordi FRAGINALS.
L'obra té les característiques principals de la novel∙la modernista.
La novel∙la presenta una “vida”, des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura.
. En Jordi vivia amb el seu pare anomenat Mateu i la seva mare anomenada Marianna i el seu germà Joan. El pare d'en Jordi volia que el seu fill fos capellà, de moment en Jordi ignorava que li agrades o no, però el que va acabar fent va ser treballar en un bosc. En mossèn Llorenç va ser durant un temps el mestre d'en Jordi per a ser capellà, però tant en Jordi com en Llorenç es varen
...
Continuar leyendo "Estramps Jordi de Sant Jordi: heroi modernista i novel·la de Josep Pous i Pagès" »