Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Anàlisi de Poemes Catalans: Temes i Figures Retòriques

Lengua y literaturaActualizado el 8,8 KB

Miquel Costa i Llobera: «El pi de Formentor».

Renaixença-modernisme mallorquí rima consonant ААВАВ

Parts del poema

  1. Declara el seu amor per l'arbre i descriu les seves qualitats.
  2. Déu l'ha col·locat en el lloc més alt i no es pot enamorar de l'arbre.
  3. Ens explica que passen ocells a prop de l'arbre.
  4. Té molts anys i viu amb el que li proporciona la natura.
  5. Posa l'arbre com un ésser superior.
  6. L'arbre viu en condicions difícils però és vitalista.

Figures retòriques

  • Metonímia: switch tupula.
  • Personificació de l'arbre.
  • Polisíndeton per exaltar les seves qualitats.

Joan Maragall: «Oda a Espanya».

Argument

Catalunya parla a Espanya en català. Recorda que Espanya no té glòria. Per què matar si la sang és vida?

Recorda que Espanya no té honor....

Continuar leyendo "Anàlisi de Poemes Catalans: Temes i Figures Retòriques" »

Euskarazko Sinonimoen Zerrenda: Hitzak eta Esamoldeak

Lengua y literaturaActualizado el 4,12 KB

Euskarazko Sinonimoen Zerrenda

- Aldatz: Aldapa, malda, malkar, pendiz

- Multzoa: Mordoa, talde, pila, sail, saldo

- Karrika: Kale, ibilbide, bidea

- So egin: Begiratu, behatu, miratu

- Itzaltsu: Laiotz, ospel, gerizpetsu, ainube, itzalpe

- Irristatuaz: Labainduz, txirristaka, laprast eginez

- Iristean: Erdutu, heldu, ailegatu, arribatu

- Zurezko: Egur, oholezko

- Arrotzik: Atzerritar, kanpoko, ezezagun, etorkin

- Usu: Maiz, sarritan, askotan, anitzetan, txitean-pitean

- Izeki: Piztu, isiotu, irazeki

- Aztoratu: Asaldatzen, larritzen, urduritzen, estutzen, artegatzen

- Somatzen: Somatu, hauteman, nabari, igarri, antzeman

- Beira: Kristal, leiar

- Eragiten: Astindu, higitu, mugitu

- Bortizki: Adorez, garrazki, zakarki, gogorki, laztasunez

- Horditu: Mozkortu,...

Continuar leyendo "Euskarazko Sinonimoen Zerrenda: Hitzak eta Esamoldeak" »

Dialecto Balear: Fonética, Morfología, Sintaxis y Léxico

Lengua y literaturaActualizado el 5,08 KB

Características del Dialecto Balear

El balear es quizás el dialecto más diferenciado dentro del mosaico lingüístico catalán y posee una personalidad determinada, motivada por el aislamiento geográfico. Lo hablan más de medio millón de personas. La influencia castellana se reforzó en el siglo XVIII, a partir del decreto de Nueva Planta. Es el dialecto más arcaico y conservador de la lengua catalana.

Fonética

  • Neutralización de a, i, e inacentuadas en balear, pero en mallorquín encontramos una e de timbre claro; deixar por deja.
  • Confusión de o, u átonas en general en menorquín, ibicenco y el habla de Sóller. El resto de la isla mantiene la o en circunstancias diversas: sonar, colom. La o pasa a u cuando detrás hay i, o, u tónicas:
...
Continuar leyendo "Dialecto Balear: Fonética, Morfología, Sintaxis y Léxico" »

Anàlisi de «L'Estampeta» i «Cant de Vicent» de V. A. Estellés

Lengua y literaturaActualizado el 20,23 KB

«L'ESTAMPETA» i «CANT DE VICENT»: Anàlisi i Context

5) «L'ESTAMPETA»

Fragment del Poema

L'ESTAMPETA. En aquell temps sentí d'Amor delit quan mon pensar mirà lo temps pres. AUSIÀS MARCH. Et casares de dol, com de dol vares rebre, al poble, la primera Comunió. De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent que creixia de pressa i sense vitamines, aquelles cames llargues i quasi sense gràcia, aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra que et va fer dona abans de la primera sang. Aquelles cames que tu no sabies com posar, que sense tu semblava que creixien. Trista, trista València, quina amarga postguerra! Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels durament immutables

...

Continuar leyendo "Anàlisi de «L'Estampeta» i «Cant de Vicent» de V. A. Estellés" »

El Catalán: Características, Dialectos y Distribución Geográfica

Lengua y literaturaActualizado el 8,02 KB

Clasificación de las Lenguas Románicas

Grupo Occidental (G.occ.)

  • Catalán
  • Castellano
  • Francés
  • Occitano o Provenzal
  • Gallego-Portugués
  • Sardo
  • Rético o Retorrománico

Grupo Oriental (G.ori.)

  • Italiano
  • Rumano
  • Dálmata

Características Lingüísticas Distintivas

Características del Grupo Occidental

  • Sonorización de las oclusivas sordas intervocálicas: p, t, k → b, d, g.
  • Terminación de los plurales en -s.
  • Tendencia a perder las palabras esdrújulas.

Características del Grupo Oriental

  • No sonorización de las oclusivas sordas intervocálicas: p, t, k.
  • Terminación de los plurales en -i (o vocal).
  • Tendencia a conservar las palabras esdrújulas (ej. lettera).

Distribución Geográfica del Catalán

El catalán se habla en diversas regiones, abarcando fronteras lingüísticas:...

Continuar leyendo "El Catalán: Características, Dialectos y Distribución Geográfica" »

Significado y Estilo en el Poema Al Borde de Gloria Fuertes

Lengua y literaturaActualizado el 3,4 KB

“Al borde”, de Gloria Fuertes

1. Visión de la vida y la muerte en el poema

El poema “Al borde” de Gloria Fuertes presenta una visión de la vida profundamente marcada por la experiencia del límite, la fragilidad y la resistencia. La voz poética se construye desde la primera persona y un tono confesional que no busca embellecer la realidad, sino mostrarla en su desnudez más cruda, estableciendo una conexión directa con el lector a través de la autenticidad del testimonio.

La vida aparece como una sucesión de situaciones extremas. El verso inicial, “Soy alta; / en la guerra / llegué a pesar cuarenta kilos”, sitúa al lector en un contexto de privación. La Guerra Civil Española es el trasfondo sobre el que se recortan las experiencias...

Continuar leyendo "Significado y Estilo en el Poema Al Borde de Gloria Fuertes" »

Oda a Catalunya d'Aribau: anàlisi del poema i temes principals

Lengua y literaturaActualizado el 5,87 KB


1. El poema és una lloança a Catalunya (on va néixer l'autor). Pot ser considerat una oda perquè el jo poètic fa un elogi i admiratiu del paisatge, la història i la llengua del seu país, en un to emotiu i amb una estructura regular: 6 estrofes de 8 versos alexandrins.

2- A)


1,3 i 4 (la 2 és incorrecta). El paisatge té una gran importància en la primera estrofa. La simbiosi entre el jo poètic i la naturalesa ve del moviment ROMàntic.
B)vv
.-1-2 i 5: jo poètic s'acomiada dels turons, de les serres i del Montseny com si fossin persones estimades.V6 com guarda vigilant(Montseny). V9 ton superbefront(Montseny). La relació de simbiosi del jo poètic amb la natura (personificada), és pròpia del moviment ROMàntic. A la 2 estrofa l'
...
Continuar leyendo "Oda a Catalunya d'Aribau: anàlisi del poema i temes principals" »

Euskarazko Sinonimo Zerrenda

Lengua y literaturaActualizado el 8,77 KB

Sinonimoak

  • Adibidez: esaterako
  • Adierazi: aipatu
  • Adieraziko: azalduko
  • Adierazten: azaltzen
  • Adina: beste
  • Ahitzerainoko: amaitzerainoko
  • Akituek: nekatuek
  • Alabaina: ala ere
  • Aldiz: bider
  • Alegia: hots
  • Altxatutako: eraikitako
  • Anitz: ugari
  • Antzeko: moduko
  • Antzematen: igartzen
  • Antzinako: aspaldiko
  • Arakatu: miatu
  • Arbuioa: mespretsua
  • Areagotu: handitu
  • Artean: golkoan
  • Artean: oraindik
  • Arteztu: zuzendu
  • Astiroan: geldoan
  • Atzera: ostera
  • Aukera: abagune
  • Aukeratutakoari: hautatutakoari
  • Aurkako: kontrako
  • Aurretik: aitzinetik
  • Azalarazi: agertu
  • Aztarnak: arrastoak
  • Aztertzeari: lantzeari
  • Babesa: itzala
  • Baieztatu: segurtatu
  • Baieztu: baietsi
  • Baino: baizik
  • Baino: besterik
  • Bainolehen: orduko
  • Baizik: baino
  • Banatzen: aldentzen
  • Baretu: lasaitu
  • Barrena: zehar
  • Batetorri: ados jarri
  • Batik bat: batez ere
  • Benetan:
...
Continuar leyendo "Euskarazko Sinonimo Zerrenda" »

Anàlisi del poema 'El poema de la rosa als llavis'

Lengua y literaturaActualizado el 3,53 KB

El poema de la rosa als llavis: Anàlisi

Estructura de l'obra

L'estructura de El poema de la rosa als llavis s'articula al voltant d'una història d'amor que es desenvolupa en tres fases: enamorament, consumació i comiat. Aquesta història està plasmada en trenta-una composicions, organitzades en un lema inicial i vint seccions amb títols que guien la línia argumental.

  1. Enamorament: L'inici de la relació, el naixement del desig i el festeig.
    1. Aprenentatge (seccions I-VI)
    2. Preparatius (seccions VII-VIII)
    3. Lliurament (seccions IX-XI)
  2. Consumació joiosa de l'amor: (seccions XII-XV)
  3. Comiat: Despertar del somni amorós, promesa de fidelitat i separació (seccions XVI-XX)

El poema i els seus àmbits

El nucli del poema es desenvolupa en les quinze primeres...

Continuar leyendo "Anàlisi del poema 'El poema de la rosa als llavis'" »

Análisis de La voz a ti debida de Pedro Salinas: temas y estilo

Lengua y literaturaActualizado el 3,98 KB

1. Análisis temático de "La voz a ti debida"

El Amor: Tema central

"La voz a ti debida", poemario de Pedro Salinas compuesto por 70 poemas interconectados, explora el amor como tema central. El título, tomado de la Égloga III de Garcilaso, alude a la inspiración que la amada provoca en el poeta. Con base autobiográfica, Salinas, ya casado, explora una relación extramatrimonial en la que el yo lírico busca desentrañar la esencia de la amada. Influenciado por Garcilaso, Bécquer y Proust, Salinas idealiza a su amada, no por su belleza física, sino por su capacidad de transformar el mundo.

El poemario narra la trayectoria de una pasión amorosa, desde su nacimiento hasta su fin. A través de un monólogo dirigido a la amada, Salinas...

Continuar leyendo "Análisis de La voz a ti debida de Pedro Salinas: temas y estilo" »