Estramps Jordi de sant Jordi
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,48 KB
JOSEP POUS I PAGÈS
*LA VIDA I LA MORT D'EN Jordi FRAGINALS.
L'obra té les característiques principals de la novel∙la modernista.
La novel∙la presenta una “vida”, des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura.
. En Jordi vivia amb el seu pare anomenat Mateu i la seva mare anomenada Marianna i el seu germà Joan. El pare d'en Jordi volia que el seu fill fos capellà, de moment en Jordi ignorava que li agrades o no, però el que va acabar fent va ser treballar en un bosc. En mossèn Llorenç va ser durant un temps el mestre d'en Jordi per a ser capellà, però tant en Jordi com en Llorenç es varen adonar que en ell no servia pas per a ésser capellà. En pare d'en Jordi va renegar del seu fill per no continuar la tradició. En Jordi va conèixer una noia anomenada Alberta la qual era filla del cosí de la Marianna. Tots dos es varen enamorar i al complir els 25 anys es van casar i van tenir dos fills. La Marianna estava deprimida, perquè no podia veure al seu fill i no podia conèixer el seu net. Més tard en mossèn Llorenç va morir i la Marianna va conèixer el seu primer net, però es va quedar més depressiva perquè el seu marit havia renegat finalment del seu fill, llavors la Marianna va morir de tristesa. Uns dies després l'oncle Martí va morir deixant la seva herència (la seva casa) a en Jordi. Més tard en Mateu pare d'en Jordi mor. En Jordi va AL funeral i es troba el seu germà el qual no se'n vol casar ja que pensa que la dona que es casi amb ell serà molt desgraciada, perquè s'assembla molt al seu pare. En Jordi li diu que vagi a veure'l quan vulgui que serà ven rebut a casa seva. Uns dies desprès el bosc on treballa en Jordi es crema, però ell no diu res per no preocupar a ningú i el reconstrueix tot sol.
La novel∙la presenta una “vida”, des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura.
. En Jordi vivia amb el seu pare anomenat Mateu i la seva mare anomenada Marianna i el seu germà Joan. El pare d'en Jordi volia que el seu fill fos capellà, de moment en Jordi ignorava que li agrades o no, però el que va acabar fent va ser treballar en un bosc. En mossèn Llorenç va ser durant un temps el mestre d'en Jordi per a ser capellà, però tant en Jordi com en Llorenç es varen adonar que en ell no servia pas per a ésser capellà. En pare d'en Jordi va renegar del seu fill per no continuar la tradició. En Jordi va conèixer una noia anomenada Alberta la qual era filla del cosí de la Marianna. Tots dos es varen enamorar i al complir els 25 anys es van casar i van tenir dos fills. La Marianna estava deprimida, perquè no podia veure al seu fill i no podia conèixer el seu net. Més tard en mossèn Llorenç va morir i la Marianna va conèixer el seu primer net, però es va quedar més depressiva perquè el seu marit havia renegat finalment del seu fill, llavors la Marianna va morir de tristesa. Uns dies després l'oncle Martí va morir deixant la seva herència (la seva casa) a en Jordi. Més tard en Mateu pare d'en Jordi mor. En Jordi va AL funeral i es troba el seu germà el qual no se'n vol casar ja que pensa que la dona que es casi amb ell serà molt desgraciada, perquè s'assembla molt al seu pare. En Jordi li diu que vagi a veure'l quan vulgui que serà ven rebut a casa seva. Uns dies desprès el bosc on treballa en Jordi es crema, però ell no diu res per no preocupar a ningú i el reconstrueix tot sol.
A en Jordi li surt una petita ferida a la boca i no li dona importància, però l'Alberta insisteix en què el vegi un metge. En Jordi va a molts metges i tots li diuen que s'haurà d'operar, però com que no li fa cap mal decideix no ferlos cas. Un dia en Jordi sent un dolor molt fort al llavi, però com estant orgullós no diu res i més tard va a un curandero molt bo que li diu que ja no hi ha remei i que morirà. Un any després fan una festa i conviden a tota la família i en Jordi li diu tota la veritat a l'Alberta, que es morirà, però ella ja ho sap. Ella es deprimeix molt i cau desmallada i quan es desperta en Jordi no hi és i s'escolta una veu llunyana que li diu que no s'enfonsi i que miri pels seus fills.
*ANÀLISIS DEL FRAGMENT
L'obra té les característiques principals de la novel·la modernista. La novel·la presenta una vida, des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura..
1 Quin conflicte vital tortura en Jordi Fraginals? Com el resol? Ell té un gran conflicte amb el seu pare i el soluciona escapant-se de cas
2Tenim davant un exemple d’heroi modernista? Per què? Si, si que es un heroi modernista perquè estan determinats pel medi: han de lluitar contra aquesta natura i contra la massa, i acaben fracassant : el protagonista sol ser arrencat del seu medi social i conduït a la solitud, a la follia, a la mort.
*L’HEROI MODERNISTA
En Jordi es un noi provinent d’una família religiosa que el seu destí és formar part de l’església. Ell es resigna i decideix fogar-se ja que com a jove vol viure la vida i dedicar-se a les arts. Deixa a la seva dona que li estava amargant la vida i es casa amb una dona anomenada Alberta amb la qui torna a ser un jove alegre, valen, enèrgic i felíç. Per tant, Jordi representa clarament el paper d’heroi modernista: Jordi és un personatge característic del Modernisme: viu: s'associa amb el neguit d’estar sol i el desig de sinceritat i la insatisfacció que els pertorba, que coincideixen amb la circumstància social del moviment. També està determinat pel medi: els herois modernistes han de lluitar contra aquesta natura i contra la massa, i acaben fracassant : el protagonista sol ser arrencat del seu medi social i conduït a la solitud, a la follia, a la mort.
La burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, fet difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d’intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe.
RAIMON CASELLAS
*ELS SOTS FERÉSTECS
Planteja l’enfrontament entre l’artista i la societat, simbolitzant en la trajectòria vital d’un jove capellà, mossèn Llàtzer, que ha de lluitar contra els habitants primaris d’un poblet de muntanya i contra la natura que li envolta. El mossèn intenta acostar-se a la comunitat de pagesos que, des de la seva malícia primitiva, pugnen per mortificar-li amb tota mena de crueltats. Una natura feréstega, de la qual els bosquerols són una mera emanació, actua contra el protagonista i li fa impossible adaptar-se a la parròquia que li ha estat assignada, cosa que l’aboca a la tragèdia. El mossèn simbolitza l’esperit de revolta que predicava l’ideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò que té autèntic valor simbòlic, i no la derrota del personatge malgrat el seu esforç de superació.
(L’enterren viu, ja que la gent es pensava que hi era mort. 1a persona, es considera una persona vitalista però tot se li ha girat en contra d’ell)
Amb l’obra de Víctor català solitud té una semblança, és a dir, els dos es queden sols la Mila se’n va i al dels sots feréstecs l’enterren viu. Els dos es senten sols. La milà no podrà refer la seva vida; a les obres modernistes passen uns fets concrets pel que fa que la milà no confiara amb els homes, està tan morta com el capellà. Els finals eren força diferents
JOAQUIM RUYRA
Es va adentrar en un ruralisme pla. Destaquen els diàlegs entre els personatges. Únic punt de connexió el mar/ parlar salat