Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Guía Completa dos Pronomes Galegos: Tónicos, Átonos e Colocación

Lengua y literaturaActualizado el 6,83 KB

Pronomes Tónicos en Galego: Usos e Particularidades

Os pronomes tónicos son aqueles que poden aparecer sós ou precedidos de preposición. En galego, inclúen:

  • Primeira persoa: eu, min, comigo
  • Segunda persoa: ti, contigo
  • Terceira e sexta persoas: el(es), ela(s); si, consigo
  • Cuarta persoa: nós, nosoutros(as), connosco
  • Quinta persoa: vós, vosoutros(as), convosco

Para a cortesía, emprégase vostede(s).

Regras e Observacións sobre os Pronomes Tónicos

  • Uso de min: Emprégase despois de preposición e das conxuncións ca e coma.

  • Comparacións: Nas comparacións, ca e coma van ante os pronomes.

  • O pronome el: Non leva tilde. Pode ter usos especiais como:

    • Reforzo interrogativo: E el que lle pasou ao gato?
    • Suxeito de verbos impersoais: El hai moito que pasou
...
Continuar leyendo "Guía Completa dos Pronomes Galegos: Tónicos, Átonos e Colocación" »

Oda a Guynemer de Josep María Junoy: tema, estructura i recursos

Lengua y literaturaActualizado el 5,82 KB

El Barroc

-característiques: tensions i contrastos, horror vacui, Realisme i contradiccions, paradoxes.

-temes: els temes que tracta son la mort.

-recursos: son la sàtira que es gust per tot allò desagradable i pessimista. Metàfores i figures retòriques per a desvelar el que els sentits i la raó no poden veure.

-manifesta l’esplendor del Barroc:la vida i la mort, el lirisme i la burla.

Pintors com Zurbarán, Murillo o, sobretot.

-corrents de la poesia barroca:Culteranisme poetes intentaven embellir la realitat a

base de metàfores i Conceptisme contingut i que convertí la poesia en un joc d’enginy.

JOSEP María JUNOY “ODA A GUYNEMER”

-

Tema

Heroisme de l’aviador i capità francès Georges Guynemer, que mor en combat.

-estructura: la externa

...
Continuar leyendo "Oda a Guynemer de Josep María Junoy: tema, estructura i recursos" »

Frases amb subjecte el·líptic: funcions sintàctiques i catàfora

Lengua y literaturaActualizado el 2,28 KB

Pel que fa a les funcions, es poden distingir les següents:

A) Subjecte: No m'agrada que contestis

B) CD: Volia que m'acompanyessis . (Ho volia.)

C) Atribut: La veritat és que t'estimo

D) CRV: Es va oblidar que havia de comprar el pa

E) CN: Tenia la idea que s'equivocava

F) C.Adj: Estic contenta que hagis guanyat

G) CI: Han donat caramels als qui han arribat primer

H)CAdv: He vingut després de jugar amb tu

I))CAg: La decisió va ser aprovada pels qui van votar

Una catàfora  és el recurs literari oposat a l'anàfora que consisteix a enunciar primer una partícula que el seu referent.[1] Per exemple, això ocorre quan apareix primer un pronom o una frase amb subjecte el·líptic i després s'aclareix qui és l'agent

...

Continuar leyendo "Frases amb subjecte el·líptic: funcions sintàctiques i catàfora" »

Resumen de la épica, el mester de clerecía, los romances y la prosa medieval castellana

Lengua y literaturaActualizado el 30,52 KB

Entre los cantares de gesta franceses destaca la Chanson de Roland (Siglo XI), basado en la figura de Roland, caballero de la corte de Carlomagno . De los cantares de gesta castellanos se conservan pocos textos; un fragmento del Cantar de Roncesvalles, el Cantar de mio Cid, El Poema de Fernán González y Las Mocedades de Rodrigo.
Es el único poema épico castellano conservado casi en su totalidad, nos ha llegado en un manuscrito delsiglo XIV al que le faltan la hoja inicial y dos interiores. Es copia de otro de 1207, en el que se dice que fue escrito por un tal Per Abbat.
La fecha de composición es muy discutida: algunos críticos lo datan a principios del Siglo XIII; otros, a mediados del XII. Se piensa que Per Abbat fue un mero
...
Continuar leyendo "Resumen de la épica, el mester de clerecía, los romances y la prosa medieval castellana" »

Letra Oficial de 'Coplas de Todos Santos' de Zulma Yugar

Lengua y literaturaActualizado el 894 bytes

Coplas de Todos Santos

Interpretada por: Zulma Yugar

Verso 1

Todos Santos manta, ¡ay, palomitay!

San Andrés Mankilla, por vos, ¡viditay!

Todos Santos manta, ¡ay, palomitay!

San Andrés Mankilla, por vos, ¡viditay!

Estribillo Temporal

{El lunes y el martes, ¡ay, palomitay!

Voy a consolarte, por vos, ¡viditay!} (BIS)

Transición

Santa Vera Cruz, tatalá...

(Coro/BIS)

Estribillo Cochalita

{Cochalita de mi vida, yo no quiero negativas, ¡ay, palomitay!} (BIS)

Coro Principal

{¡Viva Cochabamba, viva Cochabamba, la flor de mi nación!

Donde yo he querido, donde yo he dejado todo mi corazón} (BIS)

Cierre

Yo no quiero negativas, ¡ay, palomitay!

Verbs en català: conjugacions, irregularitats i exemples

Lengua y literaturaActualizado el 10,59 KB

El Verb en Català

Definició i Estructura

El verb és el nucli del sintagma verbal (SV). Està format per un lexema i un morfema que indica la persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Conjugació

La conjugació és el conjunt de formes d'un verb. Hi ha tres conjugacions:

  • Primera: verbs acabats en -ar (ex. cantar).
  • Segona: verbs acabats en -er o -re (ex. témer, veure).
  • Tercera: verbs acabats en -ir, amb dues variants:
    • Pur: com dormir.
    • Incoatiu: com servir (amb formes amb -eix-, com serveixo).

La primera conjugació és la més comuna, seguida de la tercera incoativa i la segona.

Matís de la Vocal Temàtica

La vocal temàtica (a, e, i) identifica la conjugació, però no sempre és visible (ex. cantar: cantàvem, cantem, canto).

Mode, Temps i Aspecte

Mode:

...
Continuar leyendo "Verbs en català: conjugacions, irregularitats i exemples" »

Súnion, t'evocaré de lluny (Carles Riba): anàlisi i mètrica

Lengua y literaturaActualizado el 4,05 KB

19.  Súnion, t’evocaré de lluny...(Carles Riba)


La veu poètica evoca i invoca a la vegada el cap de Súnion i el temple dòric dedicat a Posidó. Apareix un record d’un món ple d’alegria i llum, que se sobreentén que el poeta havia visitat i que conserva ben intensament fixat en la memòria. Aquesta imatge contrasta amb la situació present. La veu poètica demana a les ruïnes mítiques la força que li permeti suportar amb la mateixa dignitat el seu propi destí. Al llarg del poema el pas de l’evocació a la invocació dona com a resultat l’acompliment del desig tràgic d’assumir la desfeta sense queixa, amb una plenitud heroica molt més a l’abast que d’un monument que no pas d’una persona. Aquest és el desafiament

...
Continuar leyendo "Súnion, t'evocaré de lluny (Carles Riba): anàlisi i mètrica" »

Resumo da fiestra valdeira por lances de Rafael Dieste

Lengua y literaturaActualizado el 13,84 KB

A dramaturxia dos primeiros anos do século XX sitúase a medio camiño entre o teatro costumista e o histórico do século XIX e o teatro nacionalista das Irmandades.

No século XX, arredor da Cova Céltica, créase a Escola Rexional de Declamación, que se estrea co primeiro drama en prosa, A ponte, de Lugrís Freire. Outras producións teñen temática rural, están escritas en verso... Tamén o  labor dos coros ( Cantigas da Terra  )foi  fundamental no asentamento popular do noso teatro.

As Irmandades da Fala crean en 1919, na Coruña, o Conservatorio Nazonal de Arte Galego
. A estrea da peza A man de Santiña de Ramón Cabanillas, significou a súa inauguración. O teatro deste período presenta unha maior calidade estética que se afasta

...
Continuar leyendo "Resumo da fiestra valdeira por lances de Rafael Dieste" »

Anàlisi del 'Diccionari per a ociosos' de Joan Fuster i el context

Lengua y literaturaActualizado el 9,37 KB

Anàlisi del 'Diccionari per a ociosos' de Joan Fuster

L'obra comença amb una nota de l'autor on presenta el llibre justificant el títol i la intenció: "Diccionari" vol donar estructura a materials diversos i fragmentaris i "per a ociosos" és una clau irònica, per a evitar una interpretació pedant i doctrinària. Els articles formulen en clau assagística unes reflexions que giren al voltant de valors morals, intel·lectuals i polítics.

Temes principals del diccionari

  • Cadira: el confort en la vida humana. Idees: la concepció tradicional de la virtut preferia l'austeritat al benestar corporal, l'afecte pel propi cos és recent ja que els objectes d'ús quotidià sempre han mostrat falta d'imaginació cap al confort dels usuaris.
  • Covardia:
...
Continuar leyendo "Anàlisi del 'Diccionari per a ociosos' de Joan Fuster i el context" »

Poemes medievals catalans: Berguedà, Turmeda, Sant Jordi i Ausiàs March

Lengua y literaturaActualizado el 5,38 KB

Guillem de Berguedà:



Cançoneta lleu i plana

FORMA:


Estructurat sobre cinc cobles de cinc versos heptasíl·labs cadascuna amb dos més de tornada.

GLOSSA

(1138-1196) era un noble bel·liciós i buscabregues. Fa un sirventès a Ponç de Mataplana, veí seu a qui designa com a (Mon marquès) sense tenir-ne la condicó,a l'hora que el tracta de traïdor i malfactor. Després d'aquesta primera mofa, en la segona cobla el ridiculitza per les dents que va perdre d'una bona morrada a Melgurs. Seguidament en la tercera, amb el seu físic esguerrat. A continuació en la cuarta el tracte de farsari i lladre i per acabar en la cinquena denuncia la seva fama i condició homosexual que en la poesia medieval. Sempre servia per atacar la pers insultada

Cerverí

...
Continuar leyendo "Poemes medievals catalans: Berguedà, Turmeda, Sant Jordi i Ausiàs March" »