Tema del poema no el prenatz lo fals marit

Guillem de Berguedà:

Cançoneta lleu i plana

FORMA:

Estructurat sobre cinc cobles de cinc versos heptasíl·labs cadascuna amb dos més de tornada.

GLOSSA

(1138-1196) era un noble bel·liciós i buscabregues. Fa un sirventès a Ponç de Mataplana, veí seu a qui designa com a (Mon marquès) sense tenir-ne la condicó,a l'hora que el tracta de traïdor i malfactor. Després d'aquesta primera mofa, en la segona cobla el ridiculitza per les dents que va perdre d'una bona morrada a Melgurs. Seguidament en la tercera, amb el seu físic esguerrat. A continuació en la cuarta el tracte de farsari i lladre i per acabar en la cinquena denuncia la seva fama i condició homosexual que en la poesia medieval. Sempre servia per atacar la pers insultada

Cerverí de Girona

No el prengueu, el fals marit

FORMA:

Versos de distribució sil3labica de 7/7/4 amb esquema de rima aab/ccb/aab/ccb/aab/ccb. GLOSSA: 

és un poema del poeta català del Segle XII guillem de Berguedà, l'últim gran poeta de tradició trobadoresca catalana. L’època en la que va ser escrit el poema es l'edat i per tant es considera un poema trobadoresc es a dir un poema líric culte escrit en Occità. El gènere d'aquest poema es la “cançó de camí” una cançó popular que la gent cantava quan anava a algun lloc o mentre treballava. El poema tracta sobre uns consells a una dama per que no es casi. El títol s'ha posat a l'actualitat ja que en la Edat Mitjana no es posaven títols als poemes. L’argument del poema li aconsella que no es casi amb l'home que li han buscat i que es casi amb el poeta.En conclusió podem dir que l'autor aprofita l’últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la que estima.

Anselm Turmeda:

Elogi dels diners:

FORMA:

Poema compost de nou estrofes de quatre versos, tres d'octosíl·labs i un tetrasíl·lab que segueixen l'esquema de rima: 8A8A8A4b GLOSSA:  El poema és un retrat mordaç dels usos i costums del món cristíà, sobretot de les classes dominants, que al marge de la fe i els deures morals es mostraven corruptes i enganyoses. A tesi de Turmeda és que els diners poden capgirar el món i qui en té ot fer i desfer al seu grat i al marge de les lleis. El poema forma part del Llibre dels bons amostenaments (1397).

Jordi de Sant Jord:

Presoner FORMA:

Poema format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i unaque fa de tornada o conclusió de quatre versos. El decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La rima que es reperteix amb  variants és cadeno-encadanada: 10A10B10A10B10C10D10C10D GLOSSA: 

ordi de Sant Jordi era un cavaller valencíà que va viure al servei del rei Magnànim de qui va rebre grans quantitats de diners. En una expedició a Nàpols, va caure presoner i va ser llavors quan va escriure aquest poema.La seva poesia segueix bastant l'estil trobadoresc tot i que influenciat per l'humanisme del moment obre nous camins a la lírica catalana i combina termes tradicionals amb els de Petrarca.En la primera estrofa del poema evidencia la solitud i la desolació que sent pel fet d'estar pres. En la segona estrofa ens parla de les comoditats i els luxes que tenia abans de ser captivat. L'única cosa que el consola és pensar que ha complert la seva obligació envers el seu senyor. Allò que el tortura més és el saber allò que exigeix el rei per alliberar-lo no està al seu abast, així que l'únic que li queda és esperar l'ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu, acabant el poema amb una crida al seu rei suplicant-li que apreci a aquells que han estat al seu costat.

Ausiàs March:

Poema número XIII

FORMA: Poema estructurat per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs ambuna tornada de quatre que segueixenl'esquema de rima creu-creuada 10A10B10B10A10C10D10D10C. AM utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba. Aquest poema pertany també al grup de poesies del cicle amorós marquià “Llir entre cards”.El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que sofreix. De fet el seu “jo” sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tant intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa.La conclusió del poema sintetitza la idea de laculpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.