Història i evolució de la llengua llatina

Latín3,27 KB

Orígens de la llengua llatina i el context històric

1) Abans dels indoeuropeus, els etruscos estaven a la península Itàlica, concretament a la regió d'Etrúria; procedien de l'Àsia Menor. 2) La península Itàlica va ser envaïda pels indoeuropeus, com els llatins, que s'instal·laren al Laci (1000 aC) i van fundar Roma (753 aC). 3) Després arribaren els grecs al sud de la península i van formar la Magna Grècia (segle VII aC).

La família de les llengües indoeuropees

  • Germànic: Protogermànic (alemany, anglès, danès, feroès, islandès, neerlandès, noruec, suec).
  • Cèltic: Gaèlic i llengües britòniques (bretó, escocès, gal·lès, irlandès).
  • Eslau: Antic eslau (rus, serbocroat).
  • Bàltic: Bàltic antic i prussià (letó, lituà).
  • Itàlic: Llatí, osc i umbre (origen de les llengües romàniques).
  • Grec: Grec clàssic i grec modern.
  • Albanès: Albanès.

Del llatí a les llengües romàniques

L'Imperi Romà va entrar en decadència al segle IV dC i fou dividit en: Occident (que va desaparèixer el 476 dC) i Orient (que va desaparèixer el 1453 dC). Les principals llengües derivades del llatí són: català, castellà, galaicoportuguès, francès, occità, sard, retoromànic i romanès.

Etapes de l'evolució del llatí

  • Llatí arcaic (de l'origen al segle II aC): No és literari i està en contínua evolució.
  • Llatí clàssic (segle I aC - segle I dC): És la consolidació de la llengua en la seva forma literària; s'utilitzava a l'administració i a les escoles.
  • Llatí postclàssic (segles I-II): Època barroca del llatí, plena d'arcaismes i trets populars.
  • Llatí tardà (segles III-VII): Va des del final de la gran tradició literària llatina fins que el llatí deixa de ser una llengua parlada.
  • Llatí medieval (segles VIII-XIV): Era escrit, no parlat, i s'utilitzava per persones al voltant dels monestirs.
  • Llatí humanístic (a partir del segle XV): És escrit i parlat pels humanistes que imiten els autors clàssics.

Registres del llatí

Dins de l'ús de la llengua, podem distingir diversos nivells:

Classificació sociocultural

  • Sermo urbanus: És el llatí de ciutat, culte i refinat.
  • Sermo rusticus: És el llatí del camp, utilitzat pels camperols.
  • Sermo peregrinus: És el llatí emprat pels habitants de les províncies romanes.

Classificació per ús

  • Sermo nobilis: Utilitzat pels escriptors, és culte i oficial.
  • Sermo vulgaris: Utilitzat per la gent del carrer.

El llatí al segle XXI

El neollatí és el nom que rep el llatí en l'etapa actual de rellançar-lo com a vehicle de comunicació entre els pobles.

Descargar

PDF Word HTML