Història i Cultura Romana: Ilerda, Horaci i Tit Livi

Ilerda (Lleida): La ciutat i la resistència

Orígens d’Ilerda i romanització

La ciutat de Lleida té els seus orígens en època ibèrica, quan era la capital del poble dels ilergets. Probablement rebia el nom d’Iltirta, tot i que aquesta identificació no és del tot segura per la manca de proves arqueològiques.

Amb l’arribada dels romans, la ciutat adopta el nom de Ilerda, documentat al bronze d’Àscoli (segle I aC), on apareix el terme ilerdenses. Aquest canvi reflecteix el procés de romanització, que implica:

• Adopció del nom llatí.
• Integració en l’estructura administrativa romana.
• Incorporació d’institucions i edificis romans.

Emplaçament i importància estratègica

Ilerda estava situada en un lloc estratègic:

• Sobre un turó (Seu Vella).
• A prop del riu Segre (Sicoris) i del Noguerola.

Aquesta ubicació li permetia:

• Controlar les comunicacions fluvials.
• Connectar l’interior peninsular amb la costa mediterrània.
• Actuar com a punt de pas militar i comercial.

Per tant, Ilerda era una ciutat clau en el control del territori.

Estructura urbana

A diferència de moltes ciutats romanes, Ilerda no segueix un traçat regular en quadrícula a causa de la seva topografia:

• Part alta escarpada: funció defensiva.
• Part baixa: zona principal d’habitatge.

La zona més habitada es trobava a l’extrem est. Tot i això, la ciutat mantenia elements típics romans:

• Cardo maximus (nord-sud).
• Decumanus maximus (est-oest).
• Fòrum, probablement situat a l’actual plaça de Sant Joan.

Estatus i administració

Durant el regnat d’August, Ilerda va obtenir l’estatus de municipium, la qual cosa implicava:

• Certa autonomia administrativa.
• Concessió de ciutadania romana.

Administrativament, depenia de Cesaraugusta.

Espais i edificis romans

Muralla

• Envoltava el turó i la part baixa.
• Extensió aproximada: 23 hectàrees.
• Restes conservades: tram de 6 metres de llarg i 2,5 d’ample.

Domus

• Descoberta a l’actual Auditori Enric Granados.
• Habitatge amb 27 estances, datada de finals del segle I dC.

Termes

• Situades prop del riu (1800 m²).
• Parts: palestra, apodyterium, frigidarium i hipocaustum.

Fets històrics destacats

• Batalla d’Ilerda (49 aC): Enfrontament entre Juli Cèsar i Pompeu (relatat a De bello civili). Victòria de Cèsar.
• Revolta d’Indíbil i Mandoni: Exemple de la resistència indígena contra la dominació romana.

Etimologia i evolució

• Lactem → làcteo → llet
• Aurum → áureo → or
• Plenum → pleno → ple
• Flamma → flama → flama
• Clamare → clamar → cridar

Llatinismes

• Ad hoc: per a una finalitat concreta.
• Ad litteram: literalment.
• Modus operandi: manera d’actuar.
• Sui generis: peculiar.
• Urbi et orbi: a la ciutat i al món.

Horaci: Lírica i tòpics

Biografia i influències

Horaci (65-8 aC) va ser el principal poeta líric romà. Format a Roma i Atenes, va entrar al cercle de Mecenes. S’inspira en la lírica grega (Alceu, Safo) i en Catul.

Filosofia i obra

La seva obra, influïda per l’epicureisme, cerca la felicitat i la moderació. Obres destacades: Epodes, Sàtires, Odes, Epístoles, Art poètica i Carmen Saeculare.

Tòpics literaris

• Carpe diem: aprofitar el present.
• Tempus fugit: el temps passa ràpidament.
• Beatus ille: elogi de la vida al camp.
• Aurea mediocritas: ideal de moderació.

Emèrita Augusta (Mèrida)

Fundada l’any 25 aC per August per a veterans (emeriti). Va ser la capital de la província de Lusitània. Destaca pel seu urbanisme regular (model hipodàmic) i la seva monumentalitat (teatre, amfiteatre, aqüeductes).

Historiografia: Juli Cèsar i Tit Livi

Juli Cèsar

Escriu De bello Gallico i De bello civili. El seu estil és clar i directe, però amb una forta intenció propagandística per justificar les seves accions polítiques.

Tit Livi

Autor d’Ab Urbe Condita. La seva finalitat és moralitzadora i educativa, exaltant la grandesa de Roma a través d’exemples del passat, tot i que amb menys rigor històric que Cèsar.