De Tarquini el Superb a Juli Cèsar: Fets Clau de Roma Antiga
Regnat de Tarquini el Superb (534-509 a.C.)
El regnat de Tarquini va conduir a la fi de la Monarquia. Va prendre el poder per la força, envaint el Fòrum i matant Servi Tul·li. Va assassinar molts senadors per debilitar el Senat. Va combatre contra els llatins en diverses ocasions, va vèncer els volscos i va renovar el tractat de pau amb els etruscos.
Inici de la República Romana (509-31 a.C.)
Secessió de la Plebs
Els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al Mont Aventí i crear institucions pròpies, al marge del sistema republicà: magistrats (tribuns de la plebs i edils) i una assemblea (consell de la plebs).
La Llei de les Dotze Taules
Dues comissions de deu juristes (decemvirs) van posar per escrit la Llei de les Dotze Taules, la qual, malgrat que confirmava els privilegis del patriciat, va suposar l'avenç de fer públic per primer cop el dret i és un dels primers textos escrits en llatí.
Invasió dels Gals (s. V-III a.C.)
Des del segle V al segle III a.C., Roma va passar de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Al segle V a.C., Roma formava part de la Lliga Llatina, formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga es va enfrontar en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els va vèncer. Durant el segle següent, els etruscos, els llatins i la mateixa Roma van patir una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.).
Conquesta de la Magna Grècia
Amb la conquesta de Tarent, el sud de la península Itàlica, coneguda com a Magna Grècia, va caure sota domini romà.
Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)
Enfrontament entre romans i cartaginesos pel domini de Sicília que es va decantar a favor dels romans.
Segona Guerra Púnica (218-201 a.C.)
Els cartaginesos es van expandir per la península Ibèrica fins que van arribar al límit marcat pels romans al riu Ebre. Van atacar Sagunt, aliada romana, i Roma els va declarar la guerra, la qual es va dividir en dos fronts: a la península Ibèrica i, d'altra banda, l'heroica marxa del general cartaginès Aníbal a través dels Pirineus i els Alps fins a arribar a les portes de Roma. El general romà Escipió va vèncer els cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a la capital, Cartago. La victòria va ser per a Roma.
Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.)
Atac de Roma a la capital cartaginesa. Derrota definitiva de Cartago. Roma es va convertir en la principal potència del Mediterrani.
Conquestes d'Orient i Occident
Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental i van completar l'ocupació d'Hispània, la Gàl·lia i Britània a l'Occident. Grècia va esdevenir província romana el 146 a.C.
Crisi del Segle I a.C.
Les conquestes van aportar grans riqueses a Roma, però també van generar grans desigualtats socials. Una gran part dels agricultors es va arruïnar quan va haver d'abandonar les terres per a servir a l'exèrcit, i van sorgir conflictes socials (com la revolta dels germans Grac). El Senat i els magistrats van donar el poder als caps militars (dictadors), els quals es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils.
Mort de Juli Cèsar
Un dels dictadors amb gran poder militar va ser Juli Cèsar, que va ser apunyalat per un grup de senadors, encapçalats per Brutus i Cassi, en una sessió del Senat, durant els Idus de Març del 44 a.C. La seva mort va provocar aldarulls que van conduir a l'Imperi.