Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Tito Livio: Vida, Obra y Legado del Historiador Romano

Latín4,87 KB

Vida de Tito Livio

Tito Livio nació en Patavium (Padua) en el año 59 a.C. y murió en el 17 d.C. En esa ciudad se formó en retórica y manifestó su interés por la filosofía.

Su vida se desarrolló en el contexto sociopolítico de las guerras civiles del siglo I a.C., durante la crisis de la República Romana. Cuando Livio tenía alrededor de 30 años, se instauró la llamada paz Augusta. El emperador era Octavio, quien había sido nombrado en el año 27 a.C. Emperador y Augusto. Tito Livio entró a formar parte del círculo de Mecenas y fue amigo del Emperador.

Republicano declarado, era conservador, no solo en la política sino también en la literatura.

Obra de Tito Livio

Tenemos noticias de que Tito Livio escribió diálogos filosóficos...

Continuar leyendo "Tito Livio: Vida, Obra y Legado del Historiador Romano" »

Euskal Literatura Klasikoaren Idazle Handiak eta Obrak

Latín7,52 KB

Joanes Leizarraga: Erreforma eta Biblia

Joanes Leizarraga: 1571n Biblia euskarara itzuli zuen, erreginaren aginduz.

  • Bizitza: Beraskoitze, Lapurdi (1506) - Bastida, Nafarroa Beherea (1601). Apaiz katoliko izatetik protestantismora bihurtu zen.
  • Lana: Herritarrak Erreforman (kalbinismoan) hezteko lanaren kargu egon zen, Joana Albreteko erreginaren aginduetara.
  • Liburua: Testamendu Berriaren itzulpena (1571n denak argitaratu). Hiru lan iritsi zaizkigu: Jesus Krist Gure Jaunaren Testamentu Berria + bukaerako hiztegitxoa, Kalendrera (elizako jaien egutegia) eta ABC edo Kristau-ikasbidea (doktrina).
  • Asmoa: Herritarrak erlijioan sartzea.
  • Hizkera: Iparraldeko euskara batu moduko baten sortzailea izan zen, lapurtera eta Nafarroa Behereko euskalkiak baliatuz.
...
Continuar leyendo "Euskal Literatura Klasikoaren Idazle Handiak eta Obrak" »

Història de Tàrraco i Gramàtica Llatina

Latín4,31 KB

Història de Tàrraco

Tàrraco era el territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium que esdevindria la futura Tàrraco. Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després va ser corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Ja des d'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. La ciutat,...

Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Gramàtica Llatina" »

Bàrcino: Història i llegat de la Barcelona romana

Latín4,73 KB

L'origen de Bàrcino

Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.

Significat del nom

  • Colonia: Ciutat que va rebre aquest nom en ser colonitzada pels romans, tot i que ja existia prèviament.
  • Iulia: En honor a la família Júlia, concretament a la filla de l'emperador August, Júlia.
  • Augusta: En record a l'emperador Octavi Cèsar August, qui va autoritzar la fundació de la ciutat.
  • Fauentia: Del llatí «favorable als déus», en al·lusió als bons auguris durant la seva fundació.
  • Paterna: Prové de pater (pare de la pàtria), fent referència
...
Continuar leyendo "Bàrcino: Història i llegat de la Barcelona romana" »

Colonitzacions i romanització a la Península Ibèrica (I mil·lenni aC)

Latín8,8 KB

BREU 1

Al I mil·lenni aC s'inicia un procés amb una sèrie de moviments de pobles procedents de la Mediterrània oriental cap a Occident i, concretament, cap a la península Ibèrica. Aquests pobles colonitzadors són els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

Fenicis

Els fenicis procedien de l'actual Líban i van ocupar les costes mediterrànies del sud de la Península, fundant colònies com Gadir i Malaka, les actuals Càdis i Màlaga. Entre les principals característiques: la seva economia es basava en el comerç de metalls, vidre i perfums i van introduir el seu alfabet.

Grecs

Per altra banda, els grecs ocuparen les costes del nord del Mediterrani i les seves principals colònies foren Emporion i Rhode (actuals Empúries i Roses). La base...

Continuar leyendo "Colonitzacions i romanització a la Península Ibèrica (I mil·lenni aC)" »

Glossari de locucions llatines i termes mèdics i econòmics

Latín9,78 KB

Glossari de locucions llatines i termes mèdics

Termes mèdics i farmacologia

Coitus interruptus «coit interromput». Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual perquè l'home expulsi l'ejaculació fora de la vagina. Ex.: El noi va practicar el coitus interruptus per no deixar embarassada la noia.

Delírium tremens «deliri tremolós». Pertorbació mental aguda que provoca al·lucinacions i tremolors, especialment freqüent en la síndrome d'abstinència de les persones alcohòliques. Ex.: Aquell home va patir un delírium tremens a causa que va deixar l'alcohol.

In vitro «en un vidre», és a dir, «en un recipient de vidre». L'ús d'aquesta locució, pròpia del llenguatge científic per indicar experiments realitzats...

Continuar leyendo "Glossari de locucions llatines i termes mèdics i econòmics" »

Diccionari de Locucions Llatines i Expressions en Català

Latín5,8 KB

Glossari de Locucions i Expressions

  • Accèssit: Recompensa immediatament inferior al premi.
  • Addenda: Notes addicionals a la fi d'un escrit.

Locucions Llatines Comunes

  • A posteriori: Amb posterioritat als fets, posteriorment.
  • A priori: Amb anterioritat a l’experiència, per endavant, prèviament.
  • Ab libitum: A plaer, segons el propi desig, lliurement.
  • Ad hoc: Precisament per això, expressament per això.
  • Ad kalendas Graecas: Mai.
  • Ad nauseam: Fins a l’avorriment, fins al cansament.
  • Ad pedem litterae: Al peu de la lletra, literalment.
  • Aequo animo: Amb ànim imparcial, amb seny.
  • Alma mater: Universitat, mare o pare espiritual.
  • Alter ego: Amic íntim, persona de confiança que substitueix un altre.
  • Animus injuriandi: Ànim d’injuriar, intenció d’ofendre.
...
Continuar leyendo "Diccionari de Locucions Llatines i Expressions en Català" »

Tito Livio y la Historiografía Latina en la Época Imperial

Latín2,46 KB

Historiografía Latina en Época Imperial

Tito Livio (64 a. C. – 17 d. C.)

Vida

Tito Livio nació en Padua y obtuvo una importante formación retórica y filosófica. A los 34 años marchó a Roma y pasó la mayor parte de su vida en contacto con personas importantes, pero alejado de la vida pública. Se dedicó a redactar una envidiable obra en la que se narraba la historia de Roma desde sus orígenes. Tito Livio no abandonó sus ideas republicanas y pasó los últimos años de su vida en su ciudad natal.

Obra: Ab Urbe Condita

  • Extensión: Compuesta por 142 libros, publicada en grupos de 5 o 10 volúmenes.
  • Proceso creativo: Dedicó más de 40 años a esta labor, con el objetivo de contar la historia de Roma hasta la época de Augusto, llegando
...
Continuar leyendo "Tito Livio y la Historiografía Latina en la Época Imperial" »

Història i Mitologia Romana: Emerita Augusta, Virgili i Metamorfosis

Latín9,55 KB

Emerita Augusta: Fundació i Estructura

Quan es va fundar la colònia d'Emèrita Augusta? Amb quin objectiu?

Es va fundar l'any 25 a.C. L'objectiu era colonitzar amb soldats llicenciats de les guerres càntabres.

Raons que van portar els romans a fundar Emèrita Augusta?

Motius estratègics, econòmics i administratius.

Comenta l'etimologia del nom Emèrita Augusta?

Prové d'emeritus (llicenciat amb honor) i Augustus (d'august).

En quines províncies estava dividida Hispània en temps d'August?

Tarraconensis, Lusitània i Bètica.

Quina via de comunicació important passava per Emèrita Augusta i arribava fins a l'actual Astorga? Quin era el recorregut?

Passaven 2 vies: una de nord a sud (la Via de la Plata) i una altra d'est a oest. L'any 15 a.C. esdevingué...

Continuar leyendo "Història i Mitologia Romana: Emerita Augusta, Virgili i Metamorfosis" »

Expressions Llatines Comunes: Significat i Ús Actual

Latín6,18 KB

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic

  • De facto

    De facto: De fet i no de dret (oposat a de iure). Situació real però no reconeguda oficialment.

    Exemple: El govern dels revoltats era reconegut de facto.

  • De iure

    De iure: Segons el dret. Qualsevol situació basada en el dret establert.

    Exemple: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.

  • Dura lex, sed lex

    Dura lex, sed lex: “La llei és dura, però és la llei”. Expressa la idea que cal complir les lleis per difícils i dures que semblin.

  • Ignorantia legis non excusat

    Ignorantia legis non excusat: La ignorància de la llei no és excusa (per no complir-la). Indica que no es pot al·legar el desconeixement de la llei per evitar complir-la o per rebutjar una sanció

...

Continuar leyendo "Expressions Llatines Comunes: Significat i Ús Actual" »