Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

TEMA 3: LA ÉPICA

Concepto

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias de carácter narrativo que cuentan con un lenguaje solemne y majestuoso las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo. La épica se convierta en un género literario con carácterísticas bien definidas. Surge de esta forma el poema épico o épica culta, producto de la voluntad de su autor que escoge el tema y utiliza conscientemente los recursos estilísticos a su alcance. A este último tipo de poesía pertenecen todas las obras de carácter épico de la literatura latina.

La épica latina ocupa el primer lugar dentro de los géneros de la literatura latina, porque responde al amor de los grandes hechos de la historia nacional,

En... Continuar leyendo "Concepto de épica" »

Edificis del forum:

Els TEMPLES

On se celebrava el culte de la religió imperial. Els fidels no tenien accés al temple, residència de la divinitat; solament els sacerdots i el magistrat que precedia la ceremonia. Els fidels es reunien a l'entorn de l'ara o altar que hi havia davant l'escalinata on es duien a terme els sacrificis.

La Basílica

Era el lloc on es reunia el tribunal de justícia o jurat, que ocupava un lloc especial i s'utilitzava també com a lloc de reuníó dels ciutadans, com a centre de contractació i transaccions comercials. Posteriorment el tempre cristíà va prendre l'estructura i el nom de la basílica romana.

LA CÚRIA

On se celebraven les reunions del senat local. L'ERARI: seu del tresor públic( La presó) 

LES TRIBUNES

Per... Continuar leyendo "Frase gladiadors retien homenatge a l'emperador" »

ANTZERKIA: Kristo aurreko III. → antzeztu lehenengoz Greziatik ekarritako → tragedia + komedia.

Latinera itzulita egon arren→  antzeztutakoaren giroa greziarra zen. Itzulitako greziar tragediei fabula cothurnata, + komediei, fabula palliata
.// Erromatarrak hasi →  tragediak + komediak idazten→  giroa erromatarra→ tragediei fabula praetexta + komediei, fabula togata // Garaiko idazle berriek → abula togata alde batera utzi, eta Greziankomediak alde egin / Tragediak ez arrakasta handirik→ : alde batetik atsekabeak plazaratuta +bestetik, hizkera ulertezina. // Herritarrek nahiago zuten komediak ikustera→  amodio kontuak eta istorio dibertigarriak atseginagoak+. Hizkera ulergarriagoa.// Antzezlanen Pertsonaia ohikoenak: soldadu

Vida

Virgili va néixer el 15 d’Octubre de 70 Ac al llogaret d’Andes, prop de Màntua. El pare de Virgili era d’origen humil, segons uns era terrissaire, segons altres criat d’un viator. Després augmentaria la seva riquesa dedicant-se a l’explotació de fustes i la criança d’abelles. Els seus pares van decidir fer de Virgili un home il·lustrat, i el van enviar a Cremona per tal que cursés estudis de gramàtica fins als 16 anys en què va prendre la toga viril.

Més tard va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, finalment, a Roma. Es va introduir en el cercle de l’epicuri Soló de Nàpols on va aprofundir amb l’ensenyament de Filodem en l’epicureisme i va arribar a concebre una gran admiració per la doctrina de Lucreci,

L’educació a Roma

Si be actualment entenem Que l’objectiu de l’educació consisteix en l’adquisició d’un seguit de Coneixements intel·lectuals o d’una sèrie d’habilitats professionals, fins al Segle III aC els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les Noies coneguessin i valoressin la mara de viure de la comunitat, respectant la família, La regió, les institucions polítiques i la tradició, la base essencial d’un bon Ciutadà ROMà.

Educació familiar

Fins als set anys, l’educació Dels infants era cosa de la mare, la qual, personalment o be amb l’ajut d’alguna Dona de la família, els ensenyava a fer els primers passos, a parlar i els Acompanyava en els seus jocs.

A partir d’aquesta edat I

Mythos:ezagutzera ematen den berria da grezieraz, garai zaharretatik datorren kontakizuna.Erlijioari lotuta eta gizatalde baten pentsaera eta mundua ulertzeko modua.Naturako gertaeren azalpen prezientifikoa ematen dute.Ahoz transmititzen ziren eta jainkoen eta gizakien arteko harremanak kontatzen zuten.

Mesopotamia:literatura aztarnarik zaharrena da .Idazkera kuneiformea asmatu:buztin bigunean idazten ziren zeinu kuneiformeak zizel zorrotzak erabiliz eta gero, labean gogortzen ziren, zeramikazko tauletan banatzeko.Lan garrantsitzuena:Gligamesh poema.

Egipto:inskripzio eta papirotan gordetzen da.Lehen idatziak K.A.2700 urte ingurukoak.Hierogrifikoa zen idazkera eta zeinu sakratutzat zuten.Papyros izena eman greziarren haien liburuei:tira luzeetan

Unitat: 2 La societat romana

Probablement, la comunitat més antiga,formada per tribus

d'origen llatí i sabí, que donà a Roma, estava constituïda per

pastors, i tant la seva estructura econòmica com social eren

 molt simples. S'organitzaven en gentes (agrupacions amb

un avantpassat comú). No podem parlar de diferenciació

social fins més endavant, quan el sistema econòmic es va

tornar mès complex; aleshores, aparegueren les diferències

socials, que es van anar modificant en funció de les

característiques de cada època.

Organització social a l'època monàrquia

Aquest primer estatus, en què tots els ciutadans tenien

els mateixos dret, va desaparèixer a Roma quan hi

haguè una evolució econòmica. L'aparició de la indústria

i del

Teatre

• Estructura semicircular semblants al Grec.

• Aixecats sobre superfícies planes, desaprofitant el desnivell del terreny.

Amfiteatre

• Planta el·líptica; és a dir, unió de dos teatres.

• Celebració de lluites entre gladiadors, naumàquies i venationes.

Circ

• Organització de curses de quadrigues (4), bigues (2) i competicions atlètiques.

Basílica

• Conté 3 naus cobertes amb voltes de canó i mitja cúpula al fons.

• Destinats a intercanvis comercials.

• Administració de justícia i altres actes públics.

Columnes commemoratives

• Servien per a exaltar les victòries i el poder de Roma.

• Van narrant unes històries de forma Helicoidal (són el relleu).

• Columna de Trajà i de Marc Aureli.

Arc de Triomf

• Commemoraven una victòria donant importància a la ciutat.

La Historiografía. Definición del género y origen:

Es el estudio y la narración de los hechos del pasado, género narrativo por excelencia de la literatura romana. La historiografía nace en Grecia en un intento de separar lo legendario de lo auténtico, narrando los acontecimientos con total objetividad. En Roma fueron menos rigurosos, ya que no se limitaban a describir los hechos históricos, sino que los juzgaban y daban sus puntos de vista. Los grandes maestros de los romanos fueron los griegos como Polibio que vivíó en Roma y escribíó una historia de esta ciudad, o Tucídides del que los romanos imitaron el sentido moral de la historia.

2. Desarrollo cronológico, autores y principales obras: 2.1. Historiografía romana:

Los precedentes... Continuar leyendo "Historiografía latina" »