Horaci, Ciceró i Livi: Guia d'Autors Clàssics Romans

Latín6,56 KB

Horaci

Biografia i mecenatge

Va néixer l'any 65 aC a Venúsia i va morir el 8 aC. Va estudiar a Roma i a Atenes.

Abans de poder viure de la poesia, va treballar com a funcionari. A causa de les seves idees republicanes, li van confiscar les terres familiars.

Va rebre el suport econòmic de Mecenàs, qui li va permetre dedicar-se plenament a la poesia i fins i tot li va regalar una finca al camp sabí, on es retirava sovint.

Obra i estil

Obres principals

  • Sàtires (Sermones)
  • Epodes
  • Odes (Carmina)
  • Epístoles (Epistulae)
  • Cant secular (Carmen saeculare)

La seva crítica a la societat és més irònica que agressiva, on predomina la burla amable per sobre de l'atac virulent.

El famós tòpic del Beatus ille es troba a la seva obra Epodes.

El cim de la seva poesia són les Odes (Carmina), que tracten temes com l'amor, la filosofia i Roma.

Les Epístoles (Epistulae) són dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics.

El tret més destacat de la seva obra és la perfecció tècnica, tant en la mètrica com en l'expressió, aconseguida gràcies a una acurada elaboració dels seus poemes.

Ciceró

Biografia i carrera política

Va néixer a Arpí (Laci) l'any 106 aC. Va estudiar a Roma, on es va formar en retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme).

Als trenta anys (76 aC), de tornada a Roma, va començar la seva carrera com a advocat i polític. L'any 75 aC va ser qüestor a Siracusa (Sicília).

Va accedir a la carrera política com a homo novus, és a dir, sense tenir avantpassats que haguessin ocupat magistratures.

L'any 63 aC, després d'haver ocupat totes les magistratures prèvies, va esdevenir un dels dos cònsols, els magistrats més alts de la República.

Pertanyia al partit dels optimats (l'aristocràcia).

Durant el seu consolat, va descobrir la conjuració de Catilina, que pretenia derrocar el poder constituït.

L'any 59 aC es va guanyar l'enemistat tant dels optimats (pel seu suport a Pompeu) com dels populars (per haver promogut l'execució dels partidaris de Catilina sense respectar el seu dret a apel·lar al poble).

Va ser desterrat l'any 58 aC a causa de la seva precipitació en l'execució d'alguns dels conjurats.

En tornar a Roma (57 aC), es va retirar de la vida pública i va escriure obres d'oratòria teòrica, com el De oratore (55 aC).

Durant la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, es va posicionar al costat de Pompeu.

Durant la dictadura de Cèsar, va viure retirat escrivint tractats retòrics (dedicats a Brutus) i filosòfics.

Després de l'assassinat de Cèsar (44 aC), Ciceró va tornar a l'escena política amb la intenció de restaurar la República.

Va ser assassinat el desembre del 43 aC pels sicaris de Marc Antoni, el qual va exhibir el seu cap i la seva mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.

Ideari, obra i estil

És considerat el principal artífex de la prosa llatina gràcies a les seves contribucions en gèneres diversos: l'eloqüència, la teoria oratòria, la filosofia i l'epistolografia. Després de la seva mort, va ser pres com a model per autors des de Quintilià fins a Erasme de Rotterdam.

El seu ideari polític pretenia promoure la concordia ordinum («consens de les classes»), és a dir, la unió d'interessos entre noblesa, cavallers i plebs per protegir la República. Això el va convertir en un ferm defensor de l'antiga legalitat republicana.

L'oratòria

L'oratòria va ser el camp al qual es va dedicar de manera més contínua, i se'n conserven més de cinquanta discursos.

Va desenvolupar un estil oratori propi que, partint del corrent «asiànic» (brillant, exuberant i florit), va evolucionar cap als postulats del corrent «aticista» (caracteritzat per la puresa de la llengua, el rebuig de l'artificiositat i la coherència lògica).

Discursos més coneguts
  • Les Catilinàries: Contra Luci Sergi Catilina.
  • Les Filípiques: Contra Marc Antoni.
  • La Defensa del poeta Àrquias: Considerat un manifest de l'esperit humanista.

Livi

Biografia

Va néixer cap al 59 aC a Patavi (actual Pàdua) i va morir l'any 17 dC. Es va dedicar a les lletres, especialment a la retòrica, la filosofia i, sobretot, la historiografia. Va gaudir de l'amistat de l'emperador August.

La seva gran obra: Ab urbe condita

La seva gran obra va ser Ab urbe condita («Des de la fundació de la ciutat»), a la qual va dedicar més de quaranta anys de la seva vida.

Originalment comprenia 142 llibres, però només se'n conserva una quarta part: 35 llibres, agrupats en dos blocs (de l'1 al 10 i del 21 al 45).

Objectiu i patriotisme

El seu objectiu era recuperar el passat de Roma per exaltar-la i retornar als romans l'orgull de ser-ho. Aquest patriotisme el va dur a suprimir detalls que poguessin entelar la imatge idealitzada de Roma i els seus líders.

Manca de rigor històric

Diversos factors van en detriment de la seva veracitat històrica:

  1. Inexperiència política: A diferència d'altres historiadors, Livi no va fer carrera política, la qual cosa es reflecteix en una certa incomprensió del funcionament del govern romà.
  2. Accés a les fonts: No va poder accedir a documents oficials, de manera que va reelaborar escrits d'historiadors anteriors amb poc esperit crític, repetint sovint diverses versions d'un mateix fet.
  3. Interpretació psicològica: En lloc d'una anàlisi política, interpreta els fets des de la psicologia dels personatges, descrits a partir d'un tret dominant (per exemple, Anníbal com a model de perfídia).

Qualitat literària

El punt més destacat de la seva obra és la qualitat literària de la narració. Demostra una gran varietat d'estils, que van des de la prosa funcional d'un informe militar fins a un to poètic en situacions tràgiques, passant per l'ús del llenguatge col·loquial.

Descargar

PDF Word HTML