Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

El Género Historiográfico en la Literatura Romana: Evolución y Autores Clave

Latín3,42 KB

Historiografía

(Género narrativo por excelencia de la literatura romana.)

Características

  • Menos rigurosa que la griega.
  • Intención **moralizante**.
  • **Didáctica** y **propagandística**.
  • No se buscaba la **objetividad**, sino que cada autor describe su punto de vista.
  • Se busca inmortalizar y exaltar el pasado desde un punto de vista **patriótico**.
  • Transmitir el respeto de la mos maiorum.

Subgéneros Historiográficos

Los Comentarii

Se distinguen de las obras de historia porque la exposición de los hechos no tienen ningún fin literario.

El Género Biográfico

Se inspiró en las obras griegas. No exponía episodios en orden cronológico, sino que situaba en el centro de la narración a una **personalidad concreta** como ejemplo de comportamiento y...

Continuar leyendo "El Género Historiográfico en la Literatura Romana: Evolución y Autores Clave" »

Evolución del latín al español: patrimoniales y cultismos clave

Latín5,35 KB

Correspondencias latín–español: patrimoniales y cultismos

A continuación se presentan diez lemas latinos con su correspondiente desarrollo patrimonial en español, los cultismos derivados y las reglas fonéticas implicadas. Se ha mantenido la información original y se han corregido errores ortográficos y gramaticales.

1. rŭptūram

  • Término patrimonial: rotura
  • Cultismo: ruptura
  • Reglas fonéticas:
    • /ŭ/ > /o/: vocal breve tónica se diptonga o cambia (ŭ > o).
    • /pt/ > /t/: simplificación del grupo consonántico (pt > t) → ruptura > rotura.
  • Comentario: Rotura es patrimonial con evolución fonética esperada; ruptura es un cultismo.

2. tabŭlam

  • Término patrimonial: tabla
  • Cultismo: tabla (no existe un cultismo como tal; el patrimonial
...
Continuar leyendo "Evolución del latín al español: patrimoniales y cultismos clave" »

Mites i llegendes de la mitologia clàssica

Latín2,7 KB

  • Acteó: Un caçador veu accidentalment la deessa Artemisa nua. Com a càstig, ella el transforma en cérvol i els seus propis gossos el maten sense reconèixer-lo.
  • Deucalió i Pirra: Únics supervivents d'un gran diluvi enviat per Júpiter. Per repoblar la Terra, llencen pedres darrere seu amb els ulls tapats, que es converteixen en homes i dones.
  • Faetó: Fill del Sol, vol conduir el carro solar per demostrar la seva divinitat. No el pot controlar, provoca el caos, i Zeus el mata amb un llamp per evitar més destrucció.
  • Ariadna i el laberint: Ariadna ajuda Teseu a sortir del laberint després de matar el Minotaure donant-li un fil. Ell l'abandona, però Dionís la troba, es casa amb ella i la fa immortal.
  • Narcís: Jove molt bell que rebutja l'
...
Continuar leyendo "Mites i llegendes de la mitologia clàssica" »

Barcino i Tarraco: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Catalunya

Latín4,64 KB

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

La ciutat de Barcino va ser fundada l'any 14 a.C. per l'emperador August, un cop acabades les Guerres Càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim del turó Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar, i ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet va ser Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una estructura de rectangle amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes sortien els dos carrers principals:

  • El cardo maximus, que anava des de la plaça de l'Àngel
...
Continuar leyendo "Barcino i Tarraco: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Catalunya" »

Evolución Fonética del Latín al Castellano: Casos Prácticos

Latín2,32 KB

Resumen de gramática latina: Evolución de términos

  • Petram: piedra. Diptongación de la -e breve tónica en -ie, pérdida de la -m final.
    Patr: piedra. Cult: pétreo. Deriv: petróleo, petrificar.
  • Plenum: lleno. El grupo consonántico inicial -pl se transforma en -ll, la -u átona se abre en -o, la -m final desaparece.
    Patr: lleno. Cult: pleno. Deriv: plenitud, relleno.
  • Populum: pueblo. Diptongación de la -o breve tónica en -ue, sonorización de la consonante intervocálica -p en -b, síncopa de la -u postónica interior, apertura de la -u final en -o, pérdida de la -m final.
    Patr: pueblo. Cult: popular. Deriv: popularidad, impopular.
  • Portam: puerta. Diptongación de la -o breve tónica en -ue, pérdida de la -m final.
    Patr: puerta. Deriv:
...
Continuar leyendo "Evolución Fonética del Latín al Castellano: Casos Prácticos" »

Tarraco, Retòrica Romana i la Vida de Ciceró

Latín3,5 KB

Tarraco: De Base Militar a Capital

Els romans van arribar l'any 218 aC a causa de la Segona Guerra Púnica, dirigits per Escipió, qui va atacar un campament cartaginès. Els romans van instal·lar una base militar (la futura Tarragona), que va perdurar fins al segle I aC, moment en què es va fundar la ciutat: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. No se sap amb certesa si la ciutat va sorgir en temps de Juli Cèsar o d'August.

Hispània es va dividir en dues províncies: Citerior i Ulterior. Tarraco es va convertir en la capital de la Hispània Citerior Tarraconense. Com a capital, va rebre una gran influència imperial: es van construir un temple i un altar dedicats a August.

Estructura urbana

La ciutat es va adaptar al pendent d'un turó:

  • Part
...
Continuar leyendo "Tarraco, Retòrica Romana i la Vida de Ciceró" »

Historiadores Romanos Clásicos: Salustio y Tito Livio

Latín3,04 KB

Grandes Figuras de la Historiografía Romana: Salustio y Tito Livio

Salustio (86 - 35 a.C.)

Salustio fue contemporáneo de César, además de su protegido. Desarrolló su carrera política al amparo de este, y por ello, la muerte de César significó el fin de su carrera política. Salustio denuncia con su obra la corrupción política y elogia las costumbres de los antepasados.

Influencias y Estilo

  • Toma como modelo al historiador griego Tucídides.
  • Al igual que él, trata de explicar las causas y las consecuencias de los hechos narrados.
  • Destacan especialmente los retratos, de gran penetración psicológica, y los discursos que pone en boca de los personajes.

Salustio fue el primer historiador reconocido como clásico entre los historiadores romanos....

Continuar leyendo "Historiadores Romanos Clásicos: Salustio y Tito Livio" »

El Teatro Clásico de Roma: Plauto, Terencio y la Tragedia de Séneca

Latín4,2 KB

Introducción al Drama Latino

La Comedia Latina: Fabula Palliata y Fabula Togata

La comedia latina más conocida se clasifica en dos tipos principales: la fabula palliata y la fabula togata. La fabula palliata, llamada así por el «pallium» griego que usaban los actores, presenta personajes y ambientación griegos. Por otro lado, la fabula togata, que incorporaba personajes y argumentos romanos, no tuvo éxito en Roma.

Los comediógrafos romanos, como Plauto (254-184 a.C.), a menudo traducían o adaptaban obras griegas. Plauto, originario de Sársina, escribió alrededor de 130 obras, pero solo se conservan 21 como auténticas. A diferencia de simplemente traducir, Plauto introdujo elementos del gusto romano, como canciones y danzas, en sus...

Continuar leyendo "El Teatro Clásico de Roma: Plauto, Terencio y la Tragedia de Séneca" »

La comèdia romana: El teatre de Plaute i Terenci

Latín14,05 KB

La comèdia romana: Plaute i Terenci

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega; els romans, per la seva expansió territorial, van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però va ser Plaute qui va crear un tipus de comèdia d'esperit romà, i amb aquest gènere arribà a la popularitat. A Roma convivien la fabula palliata (la comèdia a la manera grega, on l'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium, però adaptada a l'ambient romà) i la fabula togata (o comèdia d'ambient romà en què els actors vestien la toga). Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates....

Continuar leyendo "La comèdia romana: El teatre de Plaute i Terenci" »

Guia completa del teatre clàssic: Literatura grega i llatina

Latín4,99 KB

Literatura llatina: Època arcaica

Durant tot aquest període és notable la influència de la literatura grega, fet que s’accentua al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia (sud d’Itàlia). En aquestes terres, els romans es deixen seduir per la cultura refinada dels grecs, que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia, que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana. Aquesta oferia al públic romà situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure. Els autors de comèdia romana van prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega (les de Menandre), ja que no presentava temes tan atrevits...

Continuar leyendo "Guia completa del teatre clàssic: Literatura grega i llatina" »