Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Hesíode i Homer: Poesia i Societat a l'Antiga Grècia

Hesíode: El Poeta Pagès de Beòcia

Hesíode va viure a Beòcia al segle VIII a.C. A més de ser un poeta, era un pagès que treballava la terra i cuidava el bestiar. Se sap amb certesa que va escriure dos poemes de gènere didàctic, escrits en hexàmetres:

• La Teogonia: Narra com les Muses se li apareixen i li donen el do de la poesia. Explica l'origen del món i diverses generacions dels déus, des dels naturals fins als antropomòrfics, i continua amb el naixement dels herois.
• Treballs i Dies: Se centra en l'home, la seva relació amb Zeus i la necessitat de treball. Recorre mites i faules com la de Prometeu i Pandora o les Edats. També inclou un calendari agrari per ensenyar les feines

Orígens de Bàrcino

La ciutat romana de Barcelona, coneguda com a Bàrcino, es va situar en el territori que actualment ocupa el barri Gòtic. Fundada al voltant del segle I aC (15-5 aC), Bàrcino va ser habitada principalment pels indígenes ibers abans de la seva romanització. La ciutat va ser fundada per l’emperador August.

L'estructura urbanística de Bàrcino es basava en un cardo i un decumanus, que creuaven la ciutat perpendicularment, amb un fòrum situat en el punt d'intersecció. Importants edificis i espais incloïen termes, teatres, amfiteatre, temples (com el temple de l'August), i cases senyorials. Fora de les muralles, s'estenia el necròpolis.

Entre els segles III i IV, Bàrcino va ser sotmesa a una important modificació... Continuar leyendo "Barcino: La Roma a Barcelona" »

Època Arcaica i Influència Grega

Quan els romans van conquerir la Magna Grècia i van descobrir la civilització grega, van sorgir a Roma dos corrents oposats:

1. Corrent antihel·lènica: Encapçalada per Cató, que deia que Grècia era una civilització lliurada als plaers i a la bona vida. Argumentava que era un poble que Roma havia conquerit i, per tant, havia de ser neutralitzada. Els valors que s'havien d'ensenyar eren els típicament romans: autoritat i disciplina, respecte pels costums i tradicions dels avantpassats llatins.
2. Corrent prohel·lènica: Encapçalada pels germans Escipió, que deien que la civilització grega havia de ser absorbida i que els romans havien d'aprofitar tots els avenços en tots els camps culturals que havien assolit

Jose Irazu Garmendia ‘Bernardo Atxaga’ (1951)

Bizitza

Euskal idazle entzutetsu eta nabarmena da, Euskal Herrian nahiz nazioartean. Asteasun jaio bazen ere, Andoainera joan zen bizitzera. Herri horretako liburutegian zaletu zen irakurtzera: han ezagutu zituen, haur eta gazte literaturako idazleez gain, literatura unibertsaleko idazlerik handienak. Bilbon egin zituen ekonomia-ikasketak, eta filosofiakoak Bartzelonan.

Hainbat lanbidetan aritu izan zen (euskara irakaslea, irratiko gidoilaria, liburu-saltzailea, ekonomialaria, etab.), eta, azkenik, laurogeiko hamarkadaren hasiera aldera, literaturari bete-betean ekin zion.

Bernardo Atxaga ezizena, dirudienez, bi arrazoirengatik hartu zuen egileak: alde batetik, euskaraz idazteak arriskua ekar zezakeen... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga: Euskal Idazlearen Bizitza eta Obra Nagusiak" »

Los 7 Reyes de Roma

Rómulo (753 a.C. - 715 a.C.)

Primer rey de Roma y su fundador. Dividió la sociedad romana en patricios y plebeyos. Organizó la población en 3 tribus (Ramnes, Tities y Luceres) y 30 curias (10 por tribu). Creó un ejército de 3000 soldados de infantería (100 por curia) y 300 jinetes (10 por curia). Estableció el Senado, inicialmente con 100 miembros (3 por tribu, 3 por curia y 1 presidente), y codificó las primeras leyes romanas.

Numa Pompilio (715 a.C. - 673 a.C.)

Rey de origen sabino. Fue un rey sacerdote y pacifista; su reinado se caracterizó por la paz y la prosperidad. Organizó Roma en distritos y repartió las tierras conquistadas por Rómulo entre los ciudadanos. Introdujo el culto a los dioses y la religión,... Continuar leyendo "Reyes de Roma: Historia, Logros y Legado de Cada Monarca" »

Castigs: treure la llengua, treure el parlament. On està el Parc de la Ciutadella, es va obligar que la gent que vivia allà s’autoenderroqués la seva pròpia casa com a càstig (1200 cases). En aquest solar tan gran es va construir la caserna més gran d’Europa, la Ciutadella. Al voltant de la Ciutadella hi havia una franja de 100 metres; si algú trepitjava allà, el disparaven i mataven. Era la distància que necessitaven les bales dels canons per enlairar-se i caure sobre la ciutat. La plaça que veurem davant del parlament és la plaça on formaven els soldats cada dia. La Ciutadella era el lloc de Barcelona on es duien a terme les execucions, eren públiques perquè tenien un sentit pedagògic i didàctic.

Durant molts anys era costum... Continuar leyendo "La Ciutadella de Barcelona: Història, Castigs i Transformació" »

El Género Épico: Origen y Evolución de la Narración Heroica

El género épico es una narración heroica en verso y supone una de las primeras manifestaciones literarias de una civilización. El poeta aborda las hazañas de un héroe individual o colectivo tomando como base una serie de materiales legendarios que constituyen el legado de tradiciones orales de un pueblo.

La historia se ocupa de explicar el desarrollo de los hechos que relata; el poeta está investido de una misión de celebración. El historiador y el poeta épico tienen en común el acto narrativo, pero el primero explica la historia mientras que el segundo la cuenta.

Características de la Epopeya Antigua

Las dos primeras obras que conservamos son la Ilíada y la Odisea de... Continuar leyendo "La Épica Latina: Evolución y Grandes Autores de la Literatura Heroica" »

Industrializazioa eta Langileriaren Sorrera

Industrializazioak aurrera egin zuen XIX. mendean zehar, eta klase sozial berria sortu (langileria) eta indartu egin zen. Langileria horrek kontzientzia hartu zuen, batez ere Karl Marxen teorien ondorioz. Industrializazioaren eta burgesiaren eragina erabatekoa izango zen.

Erromantizismoaren Ezaugarri Nagusiak

Jatorria eta Askatasuna

Alemanian sortu zen, eta laster hedatu zen Ingalaterrara eta Europako gainerako lurraldeetara. Askatasuna –morala, politikoa eta artistikoa– bihurtu zen aldarri nagusia.

Filosofia Idealista eta Intuizioa

Bat egiten du filosofia idealistarekin: benetako bizitza, bizitza ideala, beste nonbait dagoela uste du. Edertasuna eta egia ez daude ez hemen ezta orain, eta poetaren intuizioa... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Mugimenduak: Industrializazioa, Erromantizismoa eta Nazionalismoa" »

La Épica Romana: Orígenes y Obras Fundamentales

La épica es un género literario escrito en verso que narra las hazañas de un héroe individual o colectivo, generalmente vinculado con el pueblo. El poeta asume el papel transmisor, contando las proezas de una forma aparentemente objetiva. Estas narraciones pueden ser ficticias o reales.

La épica surge en Roma en el siglo III a.C. por imitación de la épica griega, con autores no romanos como Livio Andrónico, Nevio o Ennio. Sin embargo, la épica romana tiene rasgos típicamente romanos: el tratamiento de los temas es romano y destaca su carácter nacional, así como la confianza en el destino glorioso de Roma.

Destacan dos obras clave: la Eneida de Virgilio y la Farsalia de Lucano.

La Eneida

La historio-grafía surge en el siglo III a.C., es un género literario en prosa y tiene como objeto el estudio y la narración de sucesos históricos. Genero en prosa más importante de la literatura romana.

Carácterísticas:

• Menor rigurosidad que la historio-grafía griega e intención más moralizadora; el romano juzgaba y describía desde su propio punto de vista los hechos históricos.
• No pretende reflejar la verdad, sino entretener con la narración de los mismos.
• Tradicionalismo.
• Exaltación del pasado.
• Realismo y moralismo.
• Prosa.

Diferentes modos:

• Anales: se cuentan de los hechos año a año. Crea un puente entre la historia y la épica.
• Historia: narración de forma global.
• Comentarios y mono-grafías: se cuentan los hechos históricos importantes.