Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Tàrraco Romana: Història, Monuments i Importància

Latín5,58 KB

TÀRRACO: Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants...

Continuar leyendo "Tàrraco Romana: Història, Monuments i Importància" »

Barcino Romana: Orígenes, Urbanismo y el Legado de la Colonia Iulia Augusta Paterna

Latín6,85 KB

Fundación y Contexto Histórico

A pesar de las leyendas que la atribuyen a Hércules o las hipótesis a favor de un célebre linaje cartaginés de los Barca, la fundación de Barcelona (BCN) se produjo como una colonia de derecho romano, según todos los indicios arqueológicos y las fuentes clásicas.

El Nombre Oficial

Barcino, con el nombre oficial completo de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fue fundada por el emperador Augusto hacia el año 14 a.C., una vez acabadas las Guerras Cántabras y en plena reforma administrativa y vial del noreste de la península.

Se trata, por tanto, de una fundación tardía respecto de las otras ciudades romanas de la actual Cataluña. La ciudad se alzó sobre un pequeño cerro llamado en la Edad...

Continuar leyendo "Barcino Romana: Orígenes, Urbanismo y el Legado de la Colonia Iulia Augusta Paterna" »

Ilerda: De la ciutat ibera a la colònia romana

Latín6,34 KB

Ilirta, ciutat ibera

Durant molt de temps es va pensar que la ciutat romana d’Ilerda s’havia fundat sobre la ciutat d’Ilitirta, la capital del poble iber dels ilergets, perquè el topònim Ilitirta apareix a les monedes ibèriques que s’han trobat al turó de la Seu Vella de Lleida.

El nom Ilirta es podria interpretar com un compost de il(u) —que en ibèric significa “ciutat” (prefix que trobem també a Ilturo, el nom ibèric de Mataró)— i tir o air, que segurament significa “llop”. Sabem que el símbol dels ilergets era un llop i que la ciutat ibèrica d’Iliraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podria significar “ciutat del llop”.

Actualment, però, i a pesar que els romans i els ilergets...

Continuar leyendo "Ilerda: De la ciutat ibera a la colònia romana" »

A Literatura Latina: Evolución da Lírica e o Teatro na Roma Clásica

Latín6,95 KB

A Poesía Lírica en Roma

Fronte á poesía épica, que narra fazañas en terceira persoa, a lírica ten un carácter subxectivo e describe os sentimentos do poeta en primeira persoa: o poeta invoca á persoa amada ou aconsella a un compañeiro de banquete ou aos concidadáns, ou ben ataca e maldice a alguén.

A poesía lírica latina surdiu en Roma no século II a.C. a partir de modelos gregos. A finais deste século aparecen os que poden ser considerados os primeiros poetas líricos: o círculo de Quinto Lutacio Cátulo (150-87 a.C.). Apenas quedan fragmentos da súa poesía, que era de tema erótico e tiña unha gran variedade de metros.

Os Neoteroi e Gaio Valerio Catulo

No século I a.C. florece en Roma un grupo de poetas coñecido como neoteroi,...

Continuar leyendo "A Literatura Latina: Evolución da Lírica e o Teatro na Roma Clásica" »

Historiografia i oratòria en la literatura romana

Latín3,46 KB

La historiografia en l'antiguitat grecoromana

En l'antiguitat grecoromana, els historiadors concebien els seus escrits com a obres literàries i es consideraven a ells mateixos investigadors i autors literaris (historia en grec significa «investigació»). Com a investigadors, es documentaven sobre els fets, les seves causes, les circumstàncies en què es produïen i els protagonistes. Com a escriptors, maldaven per expressar-se d'una manera elegant i atractiva amb la finalitat de guanyar-se l'atenció i l'aprovació del lector.

Va ser el primer dels gèneres literaris en prosa; va néixer i configurar-se a Grècia al llarg del segle V a.C. Es considera Heròdot el pare de la història i Tucídides el seu representant més qualificat. A Roma...

Continuar leyendo "Historiografia i oratòria en la literatura romana" »

Arquitectura i Enginyeria Romana: Obres i Monuments

Latín4,66 KB

1. Els romans, grans arquitectes i enginyers

Els romans van ser arquitectes molt experts perquè coneixien a la perfecció les característiques dels materials que utilitzaven, sobretot la seva durabilitat.

Van heretar tècniques dels grecs com:

  • La columna
  • L’arc
  • La volta

Gràcies a aquestes tècniques, van poder construir obres monumentals com ponts i aqüeductes. A les seves construccions buscaven, sobretot:

  • La utilitat: que fossin funcionals.
  • La grandiositat: que tinguessin un gran impacte visual.

Per això, moltes vegades no eren obres gaire originals o estètiques, i es diu que els arquitectes romans eren més enginyers que artistes.

2. Edificis públics

Els edificis públics són construccions dissenyades per acollir persones. Els principals són:...

Continuar leyendo "Arquitectura i Enginyeria Romana: Obres i Monuments" »

Literatura Llatina: Èpica Virgili i Història d'Ilerda

Latín15,78 KB

Poesia Èpica

  • Gènere narratiu en vers (hexàmetre).
  • Obres extenses.
  • Protagonistes: herois històrics o llegendaris.
  • Tema central: gestes heroiques.
  • Sovint: intervenció dels déus.

Èpica Llatina

  • Model grec: Ilíada, Odissea.
  • Primera obra llatina: Livi Andrònic.
  • Autors clau: Neví, Enni.

VIRGILI

  • Neix: 70 aC, Màntua.
  • Mor: 19 aC, Bríndisi.
  • Amic de Mecenes i August.
  • Vida: senzilla, poeta pur.

Obres de Virgili

Bucòliques

  • Temàtica pastoral.
  • El concepte de locus amoenus.
  • Èxit que li va permetre l'amistat amb Mecenes.

Geòrgiques

  • Poema didàctic.
  • Tracta sobre l'agricultura i la vida rural.

Eneida

  • Epopeia nacional romana.
  • Consta de 12 llibres, amb aproximadament 10.000 versos.
  • Protagonista: Enees.

Inspiració de l'Eneida

  • Llibres I–VI: inspirats en l'Odissea (el viatge)
...
Continuar leyendo "Literatura Llatina: Èpica Virgili i Història d'Ilerda" »

Términos latinos, obras clásicas y evolución fonética del latín al español

Latín7,73 KB

Locuciones y expresiones latinas (11–20)

  1. Carpe diem: “Goza del día presente; disfruta de lo presente.”
  2. Casus belli: “Motivo de guerra.”
  3. Curriculum vitae: “Carrera de la vida.”
  4. De facto / de iure: “De hecho” / “De derecho.”
  5. De incógnito: Sin que nadie lo reconozca.
  6. Déficit: “Falta.”
  7. Dura lex, sed lex: “La ley es dura, pero es la ley.”
  8. Etcétera: “Y las demás cosas.”
  9. Ex abrupto: “Bruscamente; de pronto.”
  10. Ex aequo: “Por igual; con igual mérito.”

Obras clásicas y rasgos literarios

Eneida de Virgilio. Troya, Eneas: presencia de dioses y una musa. Lenguaje solemne y elevado; destino como fuerza superior inevitable; exclamaciones que intensifican la emoción; elementos religiosos; hipérboles que magnifican el imperio...

Continuar leyendo "Términos latinos, obras clásicas y evolución fonética del latín al español" »

Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma

Latín3,34 KB

A priori: con anterioridad.
A posteriori: con posterioridad.

Accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso.

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar.

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando, después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada.


Alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo.

Alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor, etc.

Alter ego: un yo, un segundo...

Continuar leyendo "Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma" »

Épica romana, Virgilio y la evolución fonética del latín al castellano

Latín7,09 KB

La épica romana y la evolución fonética del latín al castellano

La épica: definición

La épica comprende poemas narrativos que relatan acciones bélicas y hazañas de héroes, a menudo con la intervención de dioses.

La épica en Roma

  • Tiene una clara influencia homérica (siglo VIII a.C.).
  • Se escribe con conciencia de autor y con una motivación explícita.
  • Da forma literaria al pasado remoto de Roma y a los éxitos militares que la convirtieron en dominadora de pueblos.
  • El verso clásico es el hexámetro, introducido en Roma por Ennio.

Primeros poetas (siglos III-II a.C.)

  • Livio Andrónico: adaptó la Odisea al verso saturnio.
  • Nevio: escribió Bellum Punicum, una obra épica romana.
  • Ennio: escribió los Annales en hexámetros.

Virgilio (70-19 a.C.

...
Continuar leyendo "Épica romana, Virgilio y la evolución fonética del latín al castellano" »