Ilerda: De la ciutat ibera a la colònia romana

Ilirta, ciutat ibera

Durant molt de temps es va pensar que la ciutat romana d’Ilerda s’havia fundat sobre la ciutat d’Ilitirta, la capital del poble iber dels ilergets, perquè el topònim Ilitirta apareix a les monedes ibèriques que s’han trobat al turó de la Seu Vella de Lleida.

El nom Ilirta es podria interpretar com un compost de il(u) —que en ibèric significa “ciutat” (prefix que trobem també a Ilturo, el nom ibèric de Mataró)— i tir o air, que segurament significa “llop”. Sabem que el símbol dels ilergets era un llop i que la ciutat ibèrica d’Iliraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podria significar “ciutat del llop”.

Actualment, però, i a pesar que els romans i els ilergets van mantenir un contacte molt estret, es pensa que els romans van fundar Ilerda de cap i de nou, ja que no s’hi han trobat construccions iberes significatives.

Les relacions amb Roma

Les relacions entre els romans i els ilergets van començar arran de la Segona Guerra Púnica (que enfrontava romans i cartaginesos pel control del Mediterrani), quan dos cabdills ilergets —els germans Indíbil i Mandoni, aliats del cartaginès Anníbal— van reclutar guerrers ilergets per a l’expedició púnica contra Roma.

Però el mal tracte que van rebre de part dels cartaginesos va fer que, l’any 209 aC, Indíbil i Mandoni signessin una aliança amb els romans de Publi Corneli Escipió. Això no obstant, al cap de ben poc, creient que Escipió havia mort, van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra Roma (206-207 aC). Escipió (que no havia mort) els va perdonar la vida, però l’any 205 aC Indíbil i Mandoni es van tornar a revoltar; aquesta vegada els generals Luci Lentul i Luci Manli Acidí els van esclafar definitivament: Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat.

Ilerda, ciutat romana

La fundació d’Ilerda devia tenir lloc al segle I aC. La ciutat se situava en una zona estratègica privilegiada, a la vora del riu Sicoris (Segre), dominant tota la plana del Segrià i controlant el pas entre la costa i l’interior de la Península.

Ilerda és famosa per la batalla del mateix nom entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu, narrada pel mateix Cèsar.

Quan l’any 49 aC Cèsar va travessar amb les seves tropes el riu Rubicó, Pompeu es va retirar a la península Balcànica. En aquell moment a Hispània hi havia set legions que eren lleials a Pompeu. Cèsar, conscient de l’amenaça que suposaven aquestes legions, va decidir derrotar-les.

Un dels primers enclavaments que va conquerir Cèsar va ser la ciutat d’Ilerda, a prop de la qual s’havien instal·lat els exèrcits dels dos lloctinents de Pompeu a Occident: Afrani i Petreu. Després de diversos enfrontaments, els pompeians es van rendir davant la superioritat de Cèsar. La d’Ilerda va ser la primera gran victòria de Cèsar en les seves campanyes a Hispània.

En època d’August la ciutat va obtenir el títol de municipium i es va adscriure (l’any 27 aC) al conventus de Caesaraugusta (l’actual Saragossa), un dels set districtes judicials en què estava dividida la Tarraconensis. També es va canviar la imatge del llop que apareixia a les monedes ilergetes per la lloba capitolina.

La població de la Ilerda imperial devia ser d’uns 9.000 habitants. L’ager (territori del voltant) en tenia uns 27.000.

Decadència

Durant el segle III dC Ilerda va patir una gran crisi a conseqüència de la qual molts edificis de la ciutat van quedar abandonats. A la fi d’aquest mateix segle, bandes de bàrbars germànics la van destruir. I, més tard, concretament el 440, els huns i les bagaudes van saquejar-la. En temps de Teodoric, l’extensió de la ciutat no devia ultrapassar les muralles romanes.

Estructura urbana

Desconeixem el traçat exacte de la ciutat romana, ja que no s’ha excavat prou. Ara bé, la seva estructura, amb una part alta escarpada, havia de ser forçosament diferent de la resta de ciutats romanes. La cruïlla entre el cardo maximus i el decumanus maximus devia situar-se a l’est, del sector pla i dinàmic de la ciutat, on també hi havia les termes públiques. A l’altre extrem, a prop del pont antic, se situava el fòrum. La muralla enclouria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l’antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 a 30 hectàrees.

Obres públiques

Conservem molt poques restes d’Ilerda:

• Termes: Són de finals del segle I dC. Seguien el model pompeià i es dividien en dos àmbits: la palestra i les tres estances de banys (frigidarium, tepidarium i caldarium).
• Domus: Restes d’una domus a sota de l’Auditori i una altra al soterrani de la Paeria.
• Restes d’edificis: Com el capitell de Sant Joan, que ens donen pistes sobre la situació del fòrum.
• Vil·les: Vil·la de Torre Andreu (segles II-IV dC) i vil·la del Romeral, amb paviments decorats amb mosaics i elements escultòrics com el cap de la Medusa.

Qüestionari de cultura clàssica

• 3.1. Ciceró i Livi tenien en comú el fet que no havien nascut a Roma.
• 3.2. Plaute fou autor d’una obra titulada Amphitruo.
• 3.3. El poeta Horaci va formular un elogi de la moderació com a norma de vida en el tòpic: aurea mediocritas.
• 3.4. La tècnica compositiva de fusionar dos o més models grecs en l’argument d’una comèdia llatina s’anomena contaminatio.
• 3.5. «Vens mancada de seny i atuïda per la llarga vellesa...»: d) Aracne.
• 3.6. «El que desitjo són dues coses: que deslliuris amb el mínim dolor i que pareixis un mascle...»: Ligdus.
• 3.7. «Ara conta que m’has vist sense vels; si pots contar-ho, t’és llegut.»: a) Diana.
• 3.8. «I tu, arbre que amb les teves branques cobreixes el miserable cos de l’un...»: Tisbe.