Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Diccionario de Principios y Locuciones Jurídicas en Latín

• Ad impossibilia nemo tenetur: Nadie está obligado a lo imposible. A nadie se le puede obligar a hacer más de lo que puede.
• Adhuc sub iudice lis est: El conflicto está todavía en manos del juez. El conflicto está en manos del juez hasta buscar una solución.
• Contra iuris civilis regulas pacta conventa non habentur: Los acuerdos realizados contra el derecho civil no se tienen en cuenta. Por encima de cualquier ley está el derecho de cada uno.
• Cui prodest?: ¿A quién beneficia? El autor es quien saca provecho del delito, en términos jurídicos y policiales.
• Dura lex, sed lex: La ley es dura, pero es la ley. La ley es dura, pero está para cumplirla.
• Excusatio non petita, accusatio manifesta:

LA VIDA DE LOS CÉSARES DE SUETONIO

Esta obra pertenece al género historiográfico, titulada la vida de los 12 césares.

Consta de 12 biografías de los 12 primeros césares. Coincide con el período historiado por Tácito en sus Anales. Pero la diferencia entre un historiador y otro es abismal. La concepción trágica y moralista de Tácito choca con la concepción anecdótica de Suetonio. Éste utiliza una rica documentación, panfletos y correspondencia privada. Sus biografías son una sarta de detalles anecdóticos. En sus escritos recogía la intrahistoria o vida de todos los días que no suele aparecer en los historiadores “serios”.

La composición de las biografías suele seguir este esquema: Nombre y familia, vida pública, vida privada... Continuar leyendo "Edipo rey cual es la importancia de la ceguera en este momento de la obra" »

El Senat Romà: Poder i Influència

El Senat era una assemblea formada per 300 a 600 exmagistrats, escollits pels censors de manera vitalícia. Consistia en una reunió de moltes persones on es controlava l'exèrcit i es duia a terme la política exterior. Només es podia accedir al Senat quan una persona (rica) havia aconseguit completar el cursus honorum, i per tant ja estava educada, preparada i amb l'experiència necessària en política.

Competències del Senat

• Política exterior.
• Control dels afers militars.
• Finances públiques.
• Religió.
• Funció consultiva per a qualsevol magistrat que proposés una llei.

El seu prestigi, continuïtat i experiència van fer que tingués un govern efectiu. Va anar guanyant poder fins a controlar tot el món romà,... Continuar leyendo "Organització Política de la República Romana: Senat, Magistratures i Assemblees" »

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August al final del segle I a.C., en territori de la tribu ibera dels laietans; fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees. Sembla que el motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs.

La ciutat, de nova planta i situada dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cada un dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turonet. La quadrícula d'insulae era perfectament regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus... Continuar leyendo "Barcino i Emerita Augusta: Les Grans Ciutats Romanes" »

Espectacles Romans en Amfiteatres

Els amfiteatres eren escenaris de diversió i espectacle per als ciutadans romans. Entre els més populars hi havia:

Les Lluites de Gladiadors

Aquestes eren les preferides dels romans. Els gladiadors es dividien en diferents categories segons la seva armadura i estil de combat:

• Samnita, Gal i Traci: Equipats amb casc, cuirassa, escut, espasa i punyal, imitaven l'armament dels soldats dels pobles conquerits.
• Rèciari (Retiarius): Lluitava sense casc ni cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa (rete).
• Mirmiló (Murmillo): Armat amb escut i espasa, duia un casc d'estil gal.
• Essedari (Essedarius): Combatia muntat en un carro.
• Ecuestre (Eques): Participava en la lluita a cavall.

Estructura dels Edificis

Sátira: Género de creación propiamente romana

La sátira es un género de creación propiamente romana. Hace una crítica social, de costumbres y personal, de tono mordaz y agresivo o con un carácter burlesco. Diferenciamos entre sátira menipea y sátira romana.

Sátira Menipea

Hace referencia a la figura de Menipo de Gadara. En ella destacan Varrón y Séneca.

Varrón

Tiene 150 libros de Saturae Menippeae. Su característica más llamativa es la mezcla del verso y la prosa. Varrón realiza una crítica conservadora y moralizante; fustiga la degeneración de las costumbres tradicionales, austeras y modestas, predicando la vuelta a los antepasados. Critica el lujo desmedido, el comportamiento desenfadado de las mujeres y la corrupción de la... Continuar leyendo "La Sátira Romana: Orígenes y Autores Clave" »

Abangoardiak

Sorrera eta Testuingurua

XX. mendeko lehen hogeita hamar urteetan, Sinbolismoaren eraginpean poesia on asko idatzi zen. Baudelairengandik Mallarmérenganaino garatutako poesiak itzal luzea utzi zuen hainbat hizkuntzatako poesiagintzan. XX. mendeko lehen zatiko poesiagintza bi sailkapen nagusitan bil daiteke: Abangoardiak eta Sinbolismoaren osteko poesia.

Arte plastikoetan ere oso garrantzitsuak izan ziren abangoardiak. Abangoardiak Rimbaudek aldarrikatzen zuenaren jarraitzaileak izan ziren neurri batean. XX. mendea garai politiko oso gatazkatsua izan zen, eta abangoardien eta politikaren artean lotura estua egon zen.

XX. mendearen hasieran, aurreko tradizioarekiko hautsi eta erabateko berritasuna ezarri nahi izan zuten mugimendu nagusiak... Continuar leyendo "Abangoardiak eta Belaunaldi Galdua: XX. Mendeko Literatura" »

Les Catalinàries i la Conjuració de Catilina

Quin va ser el motiu pel qual va pronunciar les Catalinàries, els seus discursos més coneguts?

Tot va començar en el moment del consolat de Catilina, candidat del partit popular que no va sortir victoriós a les eleccions, cosa que el va irritar. Va decidir prendre el poder de la República i posar-se en contra per la força juntament amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant del senat i l’assemblea popular, va demostrar que Luci Sergi Catilina conspirava en contra de la República, i això el va portar a la pena de mort, desmantellant així aquesta famosa conjuració contra l’Estat romà.

La Defensa del Poeta Àrquias

Expliqui’ns la defensa del poeta Àrquias.

Poesia Èpica Llatina Abans de Virgili

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina va ser Livi Andronic (c. 280-200 aC), d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues a la llengua llatina. Com que s'han conservat pocs fragments de la seva obra, no es pot saber si Odusia va ser fidel a l'original grec. Cal assenyalar la seva aportació a la literatura llatina.

Altres cultivadors de l'epopeia romana van ser Gneu Nevi (c. 260-200 aC), que va compondre un poema èpic: La Guerra Púnica, i Quint Enni (c. 239-169 aC), que en els seus Annals va utilitzar per primer cop l'hexàmetre dactílic, el vers de l'èpica grega.

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC. Quan ja havia escrit les... Continuar leyendo "Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili" »

La Fundació de Roma: Entre el Mite i la Història

D’acord amb la tradició antiga, Roma es va fundar el 753 a.C. Tot i que els seus orígens foren i són molt qüestionats, no es conserva cap text escrit que parli sobre els orígens de la ciutat. Estem, doncs, davant un període en què la història rigorosa s’entrellaça amb la mitologia.

Eneas, l'Heroi Troià i els Orígens Mítics

Al segle V a.C., alguns escriptors com Tit Livi, a la seva extensa obra Ab urbe condita, ens explica que Roma fou fundada per l’heroi troià Eneas, un personatge mític, fill de Venus i Anquises. Es creia que Eneas havia fugit de Troia cap a Itàlia, aproximadament al segle XII a.C.

Després d’uns certs esdeveniments, Eneas arriba a la ciutat del rei Llatí... Continuar leyendo "La Fundació de Roma: Mite, Història i els Orígens de Ròmul i Rem" »