Arquitectura i Enginyeria Romana: Obres i Monuments

1. Els romans, grans arquitectes i enginyers

Els romans van ser arquitectes molt experts perquè coneixien a la perfecció les característiques dels materials que utilitzaven, sobretot la seva durabilitat.

Van heretar tècniques dels grecs com:

• La columna
• L’arc
• La volta

Gràcies a aquestes tècniques, van poder construir obres monumentals com ponts i aqüeductes. A les seves construccions buscaven, sobretot:

• La utilitat: que fossin funcionals.
• La grandiositat: que tinguessin un gran impacte visual.

Per això, moltes vegades no eren obres gaire originals o estètiques, i es diu que els arquitectes romans eren més enginyers que artistes.

2. Edificis públics

Els edificis públics són construccions dissenyades per acollir persones. Els principals són:

• Les termes
• Les basíliques
• Els temples

2.2 Les basíliques

Les basíliques eren grans edificis públics que servien per:

• Reunir els ciutadans
• Fer negocis (com una borsa actual)
• Actuar com a tribunal de justícia

Normalment estaven situades al fòrum. Tenien:

• Planta rectangular
• Espai interior dividit en naus (separades per columnes)
• Una nau central més gran
• Naus laterals amb galeries de dos pisos

El tribunal o jutjat ocupava un lloc especial dins l’edifici. El temple cristià va copiar la forma de la basílica romana. Exemples importants són la basílica Júlia (Roma), la basílica de Constantí (Trèveris) i la basílica de Pompeia. A Catalunya en queden restes a Tarragona i Empúries.

2.3 Els temples

Els temples eren el lloc on es considerava que vivia la divinitat. Els primers eren circulars (com el de Vesta) o quadrats. Després, amb influència grega, van passar a ser:

• Rectangulars
• Construïts sobre un podium (plataforma elevada)
• Amb una escalinata al davant

Parts del temple:

• Pronaos: entrada amb columnes.
• Cella: sala interior amb l’estàtua del déu.

Només hi podien entrar els sacerdots o el magistrat que feia la cerimònia; els fidels es quedaven fora i feien sacrificis a l’ara (altar). Exemples destacats: temple de Vesta, temple de la Fortuna Viril, Panteó d’Agripa, Maison Carrée, i els temples de Viena, Évora i Vic.

3. Obres d’enginyeria

Són construccions d’utilitat pública que no són edificis, com ara calçades, ponts, aqüeductes, ports, fars i muralles.

3.1 Les calçades

Les calçades (carreteres) eren vitals per a la comunicació i el comerç. Eren molt resistents gràcies a l'excavació del terreny, la superposició de capes de materials i l'empedrat superior. Tenien una forma lleugerament corba per evitar l'acumulació d'aigua. La seva amplada oscil·lava entre els 4 i 8 metres. Les distàncies es marcaven amb miliaris (columnes) cada 1.000 passes. A Hispània, la via més important era la via Augusta.

3.2 Els ponts

Els ponts servien per travessar rius o terrenys difícils. Eren molt resistents, fets de pedra, amb arcs de mig punt i pilars preparats per resistir la força de l’aigua i les crescudes dels rius.

3.3 Els aqüeductes

Els aqüeductes servien per portar aigua des de fonts, rius o llacs fins a les ciutats mitjançant canals, dipòsits i canonades de plom o ceràmica. La part visible destaca pels seus arcs units, de vegades en diversos pisos. Exemples: Segòvia, Los Milagros (Mèrida), Tarragona i el Pont du Gard.

3.4 Els ports

Els ports servien per al comerç marítim. Els romans utilitzaven ports naturals (caps, illes, desembocadures) o en construïen d'artificials amb dics i esculleres. Ports importants: Tàrraco, Empúries, Carthago Nova, Malaca i Gades. S'hi transportaven vi, oli, plom i àmfores.

3.5 Els fars

Els fars servien per il·luminar la costa i guiar els navegants. Exemples: Alexandria, Òstia, Messina. A Hispània destaquen la Torre d’Hèrcules, la Torre de Cepión i el cap de Creus.

4. Monuments commemoratius (arcs de triomf)

Són monuments per recordar victòries, honorar personatges o marcar límits. Es construïen a vies, fòrums o entrades de ciutats. Podien tenir un o tres arcs, decorats amb columnes, relleus, estàtues i inscripcions. Exemples: arcs de Titus, Septimi Sever i Constantí (Roma), Saint-Rémy i Orange (França), i els arcs de Berà i Medinaceli (Península Ibèrica).