Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Composición del Ejército Romano

La estructura jerárquica de la legión se organizaba de la siguiente manera:

• Centuria: 100 soldados.
• Manípulo: 2 centurias (200 soldados).
• Cohorte: 3 manípulos (600 soldados).
• Legión: 10 cohortes (6000 soldados).

El mando estaba compuesto por 6 tribunos militares y 1 centurión por cada centuria.

Tipos de Unidades

• Infantería (pedites): Clase baja que combatía a pie en la primera y segunda fila. Su armamento incluía: lanza (hasta), lanza arrojadiza (pilum), espada (gladius), escudo (scutum) y casco.
• Caballería (equites): Combatientes a caballo situados en los flancos. Utilizaban una jabalina (contus) y un escudo redondo (parma).

Unidades Especializadas

• Infantería ligera (velites): Soldados veloces sin armadura

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

1. Els romans, grans arquitectes i enginyers

Els romans van ser arquitectes molt experts perquè coneixien a la perfecció les característiques dels materials que utilitzaven, sobretot la seva durabilitat.

Van heretar tècniques dels grecs com:

• La columna
• L’arc
• La volta

Gràcies a aquestes tècniques, van poder construir obres monumentals com ponts i aqüeductes. A les seves construccions buscaven, sobretot:

• La utilitat: que fossin funcionals.
• La grandiositat: que tinguessin un gran impacte visual.

Per això, moltes vegades no eren obres gaire originals o estètiques, i es diu que els arquitectes romans eren més enginyers que artistes.

2. Edificis públics

Els edificis públics són construccions dissenyades per acollir persones. Els principals són:... Continuar leyendo "Arquitectura i Enginyeria Romana: Obres i Monuments" »

La literatura llatina en l'època arcaica

És notable la influència de la literatura grega; aquesta augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia, on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs, que ja tenien una creació literària molt extensa.

El teatre a Roma: l'èxit de la comèdia

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia, que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana. Aquesta oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana van prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga; així, les obres romanes eren... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci a l'època arcaica" »

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. A Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

La graderia (CAVEA), on seien els espectadors. Tres nivells:
summa, media i ima
.

L'orquestra (ORCHESTRA), un espai circular al centre del teatre on cantava i ballava el cor.

Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (el prosceni -PROSCAENIUM- i l’escena -SCAENA-).

La façana que donava a l'interior (frons scaenae
), ornada amb  dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i  servia de decorat permanent... Continuar leyendo "Historia de deus romans" »

Historiografía Romana: Desarrollo y Figuras Clave

Orígenes de la Historiografía

Las primeras manifestaciones historiográficas se encuentran en la historia analística. Los documentos fundamentales que manejaron estos primeros analistas fueron las tablillas donde el Pontifex Maximus anotaba los sacrificios que debían celebrarse.

Primeros Analistas Notables:

• Quinto Fabio Máximo
• Lucio Cincio Alimento
• Gayo Acilio

Catón el Viejo

Catón cultivó varios géneros y representó una reacción contra el ambiente filohelenístico predominante. Su objetivo era enlazar los orígenes de Roma con la historia de Grecia.

Obra Principal: Orígenes

Esta obra supuso una gran novedad por varias características:

• Fue escrita en latín.
• Narraba exclusivamente los orígenes

El Conflicto entre Patricios y Plebeyos: La Intervención de Cayo Canuleyo

4.1 La Propuesta de la Lex Canuleia y la Tensión Social

En este año, Roma atravesó una situación difícil tanto en el interior como en el exterior. El tribuno de la plebe, Cayo Canuleyo, presentó una ley que permitía el matrimonio entre patricios y plebeyos. Los patricios se opusieron con fuerza, porque consideraban que su sangre se mezclaría y que se alterarían los derechos tradicionales de sus gens. La tensión aumentó cuando los tribunos propusieron, además, que la plebe pudiera elegir cónsules libremente, incluso entre los plebeyos. Esto provocó un gran temor entre los patricios, quienes pensaban que el poder supremo del Estado dejaría de estar en manos... Continuar leyendo "Conflicto entre Patricios y Plebeyos: La Lucha de Cayo Canuleyo por la Igualdad en Roma" »

La esencia de la lírica romana

Se dice que la lírica es el género más apropiado para transmitir los sentimientos y pensamientos más íntimos acerca de algo o de alguien. Este género nació al amparo de danzas y melodías.

La lírica romana surgió a finales del siglo II a. C., cuando la épica y el teatro ya se habían consolidado.

Principales subgéneros líricos

Algunos de los subgéneros líricos más destacados son:

♦ Égloga

En un paraje idílico, unos pastores dialogan sobre temas amorosos. Sobresale Virgilio (poeta conocido especialmente por su obra de género épico La Eneida), autor de Bucólicas y Geórgicas.

• Las Bucólicas: También conocidas como Églogas, constituyen la primera de sus grandes obras. Se trata de una serie de cantos

Tema y Estructura de la Eneida

La Eneida de Virgilio es un poema épico en hexámetros escrito en los últimos diez años de su vida (29–19 a. de C.) que se erige como modelo de la épica romana. Aunque el círculo de Mecenas y los intelectuales de la época pretendían que la obra exaltara la figura personal de Augusto, Virgilio opta por unir los destinos de Roma y del emperador a través de la glorificación de los orígenes míticos de la ciudad.

Para ello, el poema se centra en la leyenda de Eneas, el héroe troyano encargado, por mandato divino, de fundar en Italia una nueva patria. Esta elección no solo vincula a Roma con el prestigioso pasado de Troya y la civilización griega, sino que también legitima la ascendencia de la gens Iulia... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Estructura, Temas y Estilo del Poema Épico Romano" »

Juli Cèsar: Orígens i Primer Triumvirat

Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 101 aC en la gens Júlia, una família noble que es considerava descendent d'Enees, heroi de la guerra de Troia. Durant el seu consolat amb Calpurni Bíbul, va proposar lleis a favor del poble, com el repartiment de terres, però el Senat s'hi va oposar. Davant l'oposició del Senat, Cèsar va buscar el suport de Cras i Pompeu, els quals van prometre defensar-lo fins i tot amb l'espasa. Aquesta aliança va ser ben rebuda pel poble, però va irritar els aristòcrates. L'any 60 aC, Cèsar va ser elegit cònsol, compartint el càrrec amb Pompeu i Cras. Junts, van formar el primer triumvirat, una aliança política destinada a dominar la política romana i controlar el... Continuar leyendo "Juli Cèsar, Triumvirats i la Transició a l'Imperi Romà" »