Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Precursors del Romanticisme (S. XVIII-XIX)

Cap a finals del segle XVIII es comencen a veure elements preromàntics.

Figures Clau i Conceptes

• J. G. Herder (1744-1803)

  Prepara el Romanticisme. La seva obra “Encara una Filosofia de la Història” és una resposta contra la Il·lustració i els seus límits. La idea clau és que els pobles són resultat d’un esperit propi.

• Hegel (1770-1831)

  Planteja una història filosòfica, amb una idea bàsica que és la del progrés. En contra del progrés lineal, ell proposa la dialèctica. La dialèctica es basa en: tesi (allò establert), antítesi (resposta contrària) i síntesi. No nega la idea del progrés, però aquest està sotmès a la dialèctica. Ell diu que la fi de la història és quan acaba la

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat... (LOCKE)

Introducció a la Filosofia Política de John Locke

El Pacte Social i el Dret a la Resistència

Locke ens diu que les persones van decidir formar una societat per tal d'obtenir protecció i seguretat. També afirma que si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Per tant, els ciutadans deixen de tenir l'obligació d'obeir-lo, i el poden destituir per establir-ne un de nou.

Conceptes Clau en la Filosofia de Locke

Poder Legislatiu:

Aquella part de l'estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.

Hasieran, ondarea monumentu handiekin bakarrik lotzen zen, adibidez katedralekin edo jauregiekin, ikuspegia oso mugatua zelako. Baina denborarekin jendeak konturatu da ondarea ez dela horrekin bakarrik lotuta, eta komunitate batek baloratzen dituen gauza guztiak sartzen direla. UNESCOk lagundu zuen ikuspegi hau zabaltzen, ondare immateriala barne hartuz, tradizioak, dantzak eta musika bezalakoak. Gaur egun, ondarea herritarren identitatea ere bada, eta eguneroko bizitzako ohiturak, hizkuntza edo jakintza bezalako gauzak ere kontuan hartzen dira. Horrek erakusten du ondarea ez dela soilik eraikin ikusgarriak, baizik eta gizartearen memoria eta kultura osatzen duten elementu guztiak.

Androzentrismoa historia gizonen ikuspuntutik kontatzea da,... Continuar leyendo "Nietzscheren kritikoa" »

Introducción al Discurso del Método

El texto pertenece al Discurso del método, autobiografía intelectual de René Descartes. El autor narra en primera persona sus hallazgos filosóficos más importantes y cómo los alcanzó. Este fragmento pertenece a la cuarta parte, donde resume algunas de sus meditaciones metafísicas, en concreto referidas a la existencia de Dios y del Alma.

Este método se basa en la lógica y física aristotélica y la teología tomista. Para Descartes, la razón necesita una estructura que la dote de objetividad y certeza, interesándole la ciencia como validez del conocimiento. Podemos decir que la filosofía cartesiana es la búsqueda de un criterio de certeza.

Los modos de la razón

• Intuición: El conocimiento claro

Els Filòsofs Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé

Presocràtics: Quin és el principi (arkhé) de la natura (el primer principi físic material del món)?

Segons Aristòtil (s. IV / s. III aC) a les seves obres «Metafísica» i «Física», els presocràtics són el conjunt de pensadors grecs anteriors a Sòcrates. Aquests filòsofs van ser els primers a trencar amb les formes mítiques de pensament per iniciar una reflexió racional. És a dir, van ser els pioners de l'anomenat «pas del mite al logos», un procés afavorit per les condicions socials i un esperit crític que va permetre una especulació lliure de lligams a dogmes i textos sagrats.

A partir d'aquest moment, s'inicia un tipus de pensament racional que busca un “per què”... Continuar leyendo "Filosofia Presocràtica: L'Arkhé i el Pas del Mite al Logos" »

Immanuel Kant: El Imperativo Categórico y la Razón

Autor: Kant es el filósofo que aborda la crítica de los límites y las posibilidades de la razón, tanto en su dimensión teórica como práctica.

Tema: El imperativo categórico, que establece la necesidad de actuar considerando a la humanidad y a la persona siempre como un fin en sí mismo.

Ideas principales:

• 1: El ser humano es un fin en sí mismo, nunca un mero medio.
• 2: Lo natural e irracional se considera un medio con valor condicionado.
• 3: Las inclinaciones personales no constituyen criterios morales válidos.
• 4: Los seres humanos, en tanto que seres racionales, son fines y no medios.

Relación: El texto es de carácter argumentativo y se estructura de la siguiente forma: 1) Exposición,... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de la Filosofía: De la Razón Ilustrada al Diálogo Contemporáneo" »

Introducción a la Filosofía Práctica Tomista

A continuación, desarrollaremos el tema propuesto por Santo Tomás de Aquino: la filosofía práctica fundamentada en la relación absoluta entre ética y política. Este marco teórico busca responder a la pregunta fundamental: ¿Cómo debemos actuar para llegar a la felicidad?

Nos situamos en el momento del dominio de la Escolástica en la filosofía, un movimiento teológico y filosófico que buscaba comprender la fe religiosa a través de la razón, especialmente influenciado por el cristianismo. Santo Tomás fue un profundo seguidor del aristotelismo, y abordará este problema central mediante su teoría de la Teología Natural Trascendente.

Para abordar la cuestión de la acción y la felicidad,... Continuar leyendo "La Filosofía Práctica de Santo Tomás de Aquino: Ética, Ley y el Camino a la Felicidad Suprema" »

John Locke (1632-1704)

Va ser un filòsof anglès, fundador de l'escola de l'empirisme. Materialista i oposat a l'Església catòlica romana, era protestant (creia en Déu, però no en la història eclesiàstica). Guillem III va nomenar Locke ministre de Comerç.

El liberalisme

Locke és considerat un dels pilars de la doctrina liberal. En el seu Primer tractat sobre el govern civil, desenvolupa una crítica respecte a la teoria divina del dret dels reis i rebutja la idea de l'autoritat política (de Déu a Adam).

Locke reconeix tres elements en el món: Déu, l'home i les coses.

Llibertat i propietat

La llibertat és la condició en què cadascú ordena les seves accions i disposa de les seves possessions.

Locke afirma el passatge de l'Estat de natura... Continuar leyendo "John Locke: Vida, Empirisme i Fonaments del Liberalisme" »

Cos i Ànima