John Locke: Vida, Empirisme i Fonaments del Liberalisme

John Locke (1632-1704)

Va ser un filòsof anglès, fundador de l'escola de l'empirisme. Materialista i oposat a l'Església catòlica romana, era protestant (creia en Déu, però no en la història eclesiàstica). Guillem III va nomenar Locke ministre de Comerç.

El liberalisme

Locke és considerat un dels pilars de la doctrina liberal. En el seu Primer tractat sobre el govern civil, desenvolupa una crítica respecte a la teoria divina del dret dels reis i rebutja la idea de l'autoritat política (de Déu a Adam).

Locke reconeix tres elements en el món: Déu, l'home i les coses.

Llibertat i propietat

La llibertat és la condició en què cadascú ordena les seves accions i disposa de les seves possessions.

Locke afirma el passatge de l'Estat de natura a la societat civil. A partir d'una naturalització de la propietat privada, Locke donarà lloc a la precessió de la relació homes-coses respecte a la relació entre homes. La persona té dret a:

• La vida
• La llibertat
• La hisenda (propietat)

Llei natural i llei positiva

L'estat de natura es regeix per la llei natural; el seu respecte garanteix la igualtat. Els drets garantits són la vida, la llibertat i la propietat.

Distingim dos tipus de lleis:

• Llei positiva: Elaborada pels homes.
• Llei natural: Llei innata (encara que no estem obligats a respectar-la per força).

Estat de naturalesa i societat pre-civil

En aquest primer moment, les persones decideixen fer associacions. Locke criticava en la seva filosofia tot allò que representava l'absolutisme i l'abús d'autoritat. El seu màxim oponent aparent era Thomas Hobbes.

Per a Locke, l'estat de naturalesa consisteix en una societat política on els homes viuen en un estat de llibertat i igualtat sense subordinació. Cap home pot perjudicar un altre en la seva vida, ja que la raó els ensenya que tots són iguals i lliures.

Estat de guerra i societat civil

Segons Locke, l'estat de naturalesa es desencadena en un estat de guerra quan homes irracionals atempten contra la propietat dels altres, originant conflictes i acabant amb l'existència de l'estat de naturalesa. Aquests conflictes poden ser resolts amb la constitució de lleis en la societat civil. Així neixen els poders de l'Estat:

• Legislatiu
• Executiu
• Federatiu