Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

La tradició Kantiana

La raó política

Kant proposa un nou criteri moral. Les persones imaginem la felicitat de formes distintes. La nostra pròpia raó  es la que ens dóna lleis sobre com comportar-nos per a ser persones auténtiques. Per això aquestes lleis manen sense condicions, no permeten la felicitat a canvi: només prometen realitzar la pròpia humanitat. Per aquest motiu s'ecpressen com a (manaments)

imperatius categòrics, condicionats al fet que algú vulga ser felíç d'una manera o d'una altra.

El test de l'imperatiu

Kant proposa sotmetre cada norma a un test que té 3 passos:

1. Universalitat

   
   Serà llei moral aquella que jo crec que tots els éssers humans haurien de complir, perqué respecta i promociona éssers que son valuosos

ATARAXIA: estado de ánimo que se caracteriza por la tranquilidad y la total ausencia de deseos o temores.

FELICIDAD: es el fin último al que tienden todas nuestras acciones y el mayor bien al que el ser humano puede aspirar.

EUDEMONISMO: nombre con el que también se le conoce a la ética aristotélica. Compuesto de lo bueno y la divinidad menor, que recoge esencialmente diversas teorías éticas. Tiene como carácterística común ser una justificación de todo aquello que sirve para alcanzar la felicidad.

VIRTUD: consiste en controlar y someter al dictado de la razón las pasiones y los deseos que conforman el carácter, y esto solo puede lograrse mediante el hábito y la costumbre.

BUENA DECISIÓN: se identifica con el término medio entre

La pregunta pel sentit de les coses:

Nietzsche diu: “L’Home és un animal malalt”. Amb aquesta proposició a que l’Ésser Humà per naturalesa es pregunta pel sentit de les coses, no tenint prou amb satisfer les seves necessitats vitals. Això és problemàtic, ja que si no trobem una resposta verdadera i que ens satisfaci ens trobem en una situació d’angoixa. Per Nietzsche l’Ésser Humà és menys malalt si no segueix els seus instints. També diu que: Sóc malalt si reprimeixo els meus instints. Aquest desig de saber té 3 trets característics:

1.Estado y sus elementos:

Es una Organización de una comunidad política en un territorio determinado. Cuyo objetivo es asegurar la convivencia pacífica y la vida histórica de un grupo Humano. Es una persona jurídica con poder soberano y titular en el orden internacional. Alguno consideran que es intemporal, otros que aparece con las monarquías Absolutistas de Europa y otros en la aparición del constitucionalismo y estado Liberal.

2.Elementos:

Elemento humano:

-Población.

-Pueblo, población con carácterísticas culturales.

-Nacíón, pueblo con vocación política estatal.

Hay estados Nacíón sin pueblo pero no estados nacíón sin población.

Nacíón Política: se basa en un sustrato político.

Nacíón Cultural: se basa en un sustrato étnico-... Continuar leyendo "f" »

Libertad 
Es la capacidad de un sujeto para elegir entre varias opciones en que se lo impida una fuerza exterior a él

→ Libertad interna: Capacidad que posee el sujeto para elegir entre distintas posibilidades en cuestiones que lo afectan

→ Libertad externa:
Afecta exclusivamente a la acción pero no a la lección, es decir alguien privado de libertad externa siempre puede en cambio mantener su libertad interna

El problema que plantea la libertad interna es el de su propia existencia

Las posiciones se dividen entre los deterministas que niegan la existencia real de la libertad humana y los indeterministas por el contrario afirman que el ser humano es libre

→ Existencialismo:  Posición indeterminista radical que defiende que cada persona

LA DOCTRINA DEL DERECHO NATURAL

A) Grecia

La Doctrina del derecho natural, que hemos visto recogida por los juristas Romanos, pertenece a la tradición filosófica más antigua, distando mucho de Ser, como cree el vulgo, una creación del cristianismo.

Werner Jaeger; "toda nuestra tradición occidental Descansa sobre esta construcción griega clásica del mundo del derecho, que Presupone un cosmos en el cual el individuo humano es referido a un orden de Cosas divino […] ha llamado nuestra atención un rasgo que es esencial al Pensamiento jurídico griego: el nexo que une la justicia y el derecho con la naturaleza de la realidad".

Hesíodo: " ...La justicia es una virgen hija de Zeus, ilustre y venerable para los dioses que habitan el Olimpo;... Continuar leyendo "Derecho natural según ulpiano" »

Raó Descartes/P: Tots dos dos son autors racionalistes perquè sostenen que és mitjançant la raó, i no els sentits, que anem a arribar al coneixement veritable, però hem de destacar les seves diferències, perquè per a Plató, el coneixement és record, que està enllaçat amb la seva versió de l'innatisme de les idees. I per tant, els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. En canvi el coneixement per a Descartes és raonament i per tant, dubta dels sentits ja que les coses que ens mostren són confuses; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures de deducció i evidència.

Sentits Aristòtil/P:Per a tots dos el coneixement ha d'aspirar a trobar una

3. «Aquest mètode empeny a poc a poc a l'ull de l'ànima, quan està submergit realment en el fang de la ignorància, i ho eleva a les altures ». Dialec

Plató, en el seu famós mite de la caverna, ens descriu dos mons completament diferents. El primer es troba dins de la caverna, és el món sensible dels homes ignorants. En aquest món no hi ha coneixement veritable, el regeix l'opinió a través de la qual només és possible conèixer els objectes destructibles de la vida quotidiana. El segon món és el que està fora de la caverna. És el món perfecte de les Idees, dels homes lliures, on regeix el coneixement veritable, al qual s'arriba únicament a través de la raó. A l'interior de la caverna només

trobàvem còpies de les Idees