Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Demokraziaren definizioa eta eztabaida

Demokrazia hitza grezieratik dator, eta herriaren (demos) boterea edo gobernua (kratos) esan nahi du. Gizarte demokratikoetan, guk aukeratutako ordezkariek baino ez dute gobernatzen, eta gainera, ez denok hautatutako ordezkariek. Demokrazia herriak legitimatzen duen ordena politikoa da.

Egile batzuen iritziak

Egile batzuen iritziz, herritarrek botere gehiegi dute, beste batzuen ustez botere gutxiegi. Batzuek diote arauak zuzendu behar duela demokrazia, eta beste batzuek arau hori mugatu egin behar dela.

Greziako demokraziaren oinarria

K.a. VI. mendean, herritar guztien esku zegoen gobernua Atenasen. Baina polisean jaiotako gizon askeak baino ez ziren herritarrak. Herritarrak Asanblean biltzen ziren, gai publikoei... Continuar leyendo "Demokrazia: Definizioa, Historia eta Ordezkaritza Sistema" »

Alienazio Erlijiosoa

Marxen iritziz, erlijioak ere langileak alienatzen ditu; erlijioa filosofia bat baino ez da. Erlijioa goi mailakoek asmatu zuten behe mailakoak ez iraultzatzeko ezta matxinatzeko, klase burgesaren interesak faboratzen dituen gizarte antolakuntza bat legitimatzen duelako.

Kristautasunak proletarioak konbentzitzen ditu mundu honetan justizia ez bilatzeko. Erlijioa burgesen aginduak Jainkoarenak balira bezala onartzeko erabiltzen dute, horrela herria lotan uzteko. Esaterako, erlijioa herriaren opioa da. Erlijioaren helburua zapalkuntza justifikatzea da, eta langileek burgesen aurka iraultza ez egiteko geldiaraztea.

Alienazio Ekonomikoa

Alienazio ekonomikoak lau faktoreri eragiten die:

• Produktuarekiko alienazioa.
• Ekoizpen jarduerarekiko

1. Heràclit i Plató: El canvi i el Logos

Heràclit i Plató comparteixen diversos temes comuns. Per començar, tots dos volen entendre què és allò que existeix veritablement, i per això intenten explicar si la realitat canvia o si res no canvia i tot és sempre igual. A continuació, reflexionen sobre com podem conèixer la veritat i si el coneixement és possible. Per últim, busquen una explicació sobre el cosmos.

A causa de tots aquests temes que tracten en comú, Plató i Heràclit tenen diverses semblances, com l'acceptació que el món sensible està en constant canvi; Heràclit diu que "tot flueix" i Plató comenta que és el món del canvi i la imperfecció. Malgrat aquest canvi, tots dos creuen que hi ha un ordre darrere del món... Continuar leyendo "Plató, Heràclit i Parmènides: Realitat i Coneixement" »

La Valoració de la Raó i els Sentits

Per a Nietzsche, la història de la decadència d'Occident comença amb Sòcrates. Ell fou el culpable que la raó acabés triomfant contra els instints i contra la vida. Sòcrates, segons Nietzsche, va implantar de manera permanent, contra els apetits obscurs, una llum diürna: la llum de la raó. I establí la fatídica equació que diu que raó = virtut = felicitat. Des d'aquest moment, cal ser lúcids, racionals i intel·ligents en tot moment, i tota concessió als instints ens condueix cap a baix.

Amb Sòcrates, comença per a Occident la seva època de la raó. Però és Plató, el seu deixeble, qui construeix a aquest nou home teòric el seu reialme: el món de les idees, l'únic real, separat del... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica a la Raó i la Metafísica" »

La Evolución del Falsacionismo: De Popper a Lakatos

Imre Lakatos intentó adaptar el sistema de Popper a la nueva situación creada por Thomas Kuhn.

La Reconstrucción Racional de la Ciencia según Lakatos

Su intención era realizar una reconstrucción racional de la historia de la ciencia, mostrando que esta progresaba de modo racional. La historia de la ciencia muestra que esta no avanza solo falseando teorías con hechos; hay que tener en cuenta la competencia entre teorías y la confirmación de estas mismas. Por ello, Lakatos sustituye el falsacionismo ingenuo de Popper por un falsacionismo sofisticado.

El Programa de Investigación Científica (PIC)

Definición y Rechazo del PIC

En la realidad, la ciencia no evalúa una teoría aislada, sino... Continuar leyendo "Lakatos y el Falsacionismo Sofisticado: Programas de Investigación y Progreso Científico" »

Mites: Orígens i Funció Social

Els mites són narracions fabuloses sobre els orígens del món, de l’ésser humà o de la societat. El seu objectiu no és descriure fidelment fets passats, sinó donar sentit a la realitat present. En el món arcaic el mite assumeix les funcions que en les societats avançades compleixen la ciència, la moral, el dret o la política. El coneixement de la veritat.

Etimologia i Concepció de la Veritat

La Concepció de la Realitat per Plató (Dualisme Ontològic)

Plató concep la realitat com un dualisme ontològic: el món sensible i el món intel·ligible.

El Món Sensible (Opinió o Doxa)

El món sensible és el que percebem amb els sentits: és material, canviant i imperfecte. En ell, tot té un començament i un final. Com deia Heràclit, “tot flueix”. Per això, el coneixement que obtenim d’aquest món és només opinió (doxa), ja que els sentits ens enganyen i només ens mostren les aparences, no la veritable naturalesa de les coses.

El Món Intel·ligible (Món de les Idees)

El món intel·ligible o món de les Idees, en canvi, és immaterial, etern i immutable. En aquest món hi viuen les Idees, que són les essències perfectes... Continuar leyendo "La Filosofia de Plató: Dualisme, Idees i Teoria del Coneixement" »

1.1 Els orígens de la ciència

La ciència va sorgir, per tant, quan l’ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. De manera que perdien l’aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles per al pensament humà.

La ciència i la filosofia van sorgir d’una actitud crítica i indagadora davant de la realitat i, en un principi, eren disciplines indistingibles.

La ciència es va independitzar de la filosofia i va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg d’un període que, precisament per això, es coneix com a Revolució Científica. Comprèn els segles XVI i XVII.

1.2 Característiques específiques

• Experimentació: Galileu era conscient que algunes

Fedea eta Arrazoimena Egiaren Bidean

Agustinek fedea eta arrazoimena uztartzen ditu egia bilatzeko prozesuan, baina fedea lehenesten du. Bere ustez, ezin da egia absolutua ulertu federik gabe, Jainkoaren argiztapena beharrezkoa baita horretarako. Agustinen arabera, «Ez saiatu ulertzen sinesteko; sinetsi ulertzeko», hau da, ulertzeko, lehenik eta behin, fedean oinarritzea beharrezkoa da.

Hasieran, manikeismoaren eraginez, arrazoimen autonomoa bilatu zuen Jainkoarengana heltzeko. Pentsamendu hori elizaren autoritatearen aurrean jarri zuen, eta ulertzen zuena bakarrik sinesteko hautua egin zuen. Hala ere, ikusi zuen arrazoimen autonomoak ez zuela egia absoluturik aurkitzen, eszeptizismora bultzatuz. Bien arteko elkarlan hau metodoaren oinarria... Continuar leyendo "Agustin Hiponakoaren Filosofia: Fedea, Zoriontasuna eta Egia" »

Metodo a

Ezagutza ziurra lortu nahi zuela aipatu dugu arestian. Descartesek uste zuen denok arrazoi ko- mun bat dugula eta, beraz, egia ere komun izan beharko zela. Berriz historiak kontrakoa erakusten zuen, Filosofia arloan bederen. Izan ere, filosofo adina teoriak barreiatuak agertzen dira pentsamen- duaren historiari erreparatuz gero. Matematikariak, aitzitik, ados jartzen zirela konturatu zen Des- cartes eta horrela izateko arrazoia matematikariek metodo egoki bat erabiltzen zutela ondorioztatu zuen. Beraz Filosofiarako bakarrik ez, edozer ezagutzarako baliagarri izango zatekeen metodo bat bilatzeari jo zion. Honetarako Matematikak erabiltzen zuena hartu zuen ardatz.Metodo eraikitzeko abiapuntua gizakiok ezagutzeko ditugun bi moduak izan... Continuar leyendo "Descartesen Metodoa: Intuizioa eta Dedukzioa" »