Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Ètica i Política en Plató

Com ha d'actuar un home? Com s'ha d'organitzar un estat?

A) Ètica

L'home viu en el si d'una comunitat: la polis. Al marge de la ciutat, l'home no és res, ni rep educació, ni pot adquirir la saviesa, ni pot esdevenir bo. L'ètica i la política, per tant, van unides. Segons Plató, la justícia és el millor dels béns, la virtut màxima, on l'home vertaderament just actua independentment de les conseqüències materials de la seva acció. L'harmonia de les tres parts de l'ànima és el que ens fa ser justos, en posseir la virtut màxima: la justícia. Ara bé, si bé tothom té les tres parts de l'ànima, no tothom les té igualment desenvolupades.

B) L'Estat Ideal o Utòpic (vida política)

Per ser un bon governant... Continuar leyendo "Ètica i Política en Plató: Ànima, Justícia i Estat Ideal" »

La Dialèctica Platònica: Definició i Tipus

La dialèctica reconeix que, quan tracta amb les definicions de les idees, parteix d’hipòtesis per tal d’anar ascendint en el raonament fins a arribar a una definició no hipotètica, universal, clara i objectiva. A més, la dialèctica permet no només establir les definicions de les idees i la intel·lecció, sinó que també analitza les relacions entre les idees:

• La idea de bé és la idea primera i rectora, la més important, la causa final i principi de l’ordre establert al món intel·ligible.
• En un segon nivell, però molt pròxim a la idea de bé, hi ha les idees de bellesa i de justícia.

Tipus de Dialèctica: Ascendent i Descendent

Convé distingir dos sentits de dialèctica:

• Dialèctica

La Obra de San Agustín: Un Puente entre Filosofía y Teología

La obra de San Agustín está marcada por la intrínseca relación entre filosofía y teología. Aunque a primera vista ambas ramas del saber parecen opuestas —una basada en la razón y la otra en la fe y los dogmas—, San Agustín las entrelaza. Utiliza la filosofía con la finalidad de explicar la fe teológica, pero nunca contradiciéndola, estableciendo así un diálogo fundamental entre ambas disciplinas.

Clasificación de las Obras de San Agustín

La vasta producción literaria de San Agustín se caracteriza más por una gran diversidad de obras que por una evolución lineal de su pensamiento. Estas pueden agruparse del siguiente modo:

• Obras Autobiográficas: Su propio nombre

El Problema del Ser Humano y la Moral: Antropología y Ética en Descartes

Descartes afirmará un dualismo según el cual alma (el cogito) y cuerpo (sustancia extensa) mantienen una lucha permanente, siendo dos sustancias diferentes. La relación entre estas dos sustancias se da a través de la glándula pineal, haciendo posible al alma gobernar el cuerpo mediante dicha conexión. El ser humano es propiamente la sustancia pensante (el cogito), independiente de la sustancia extensa (que en este caso es su cuerpo físico). El cuerpo, como toda la realidad física, actúa como una máquina (tal y como defiende el Mecanicismo) y no puede comportarse de forma libre. Sin embargo, el alma (el cogito), que es inmortal, actúa de forma libre y debe gobernar... Continuar leyendo "Filosofía del Ser y la Moral: Perspectivas de Descartes y San Agustín" »

Tipos de obras de Platón

Diálogos socráticos

Obras escritas bajo la influencia de Sócrates. La mayoría de los diálogos no llegan a ningún resultado determinado. (Ejemplo: Protágoras)

Obras de transición

Obras en las que Platón empieza a desarrollar un método de pensamiento propio. (Ejemplo: Gorgias)

Obras de madurez

Obras en las que se encuentran diálogos con doctrinas platónicas más significativas. (Ejemplo: La república)

Obras de vejez

Obras en las que el pensamiento platónico empieza a hacerse más complejo, alcanzando un gran nivel de abstracción. (Ejemplo: Critias)

Pensamiento de Platón sobre la democracia

Platón consideraba que todos los ciudadanos, excepto los esclavos, los extranjeros y las mujeres, tenían derecho a participar... Continuar leyendo "El Pensamiento de Platón: Ideas Clave y Legado Filosófico" »

ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ

Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polítics.
Proposa una gradació des del món perfecte, que és L´aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia i la tirania.

ARISTOCRÀCIA- TIMOCRÀCIA- OLIGARQUIA DEMOCRÀCIA (-) TIRANIA (-)

Aristocràcia:

En Grec, Aristos vol dir el millor i cratos poder. L'aristocràcia és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima Millor, més perfecte. Està dirigida pel filòsof-rei, perquè El filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor pot Portar-la a la pràctica.

Aquest govern entra en crisi per Error dels magistrats quan analitzen l’ànima dels infants.

Aleshores apareix la Timocràcia (en Grec timos=... Continuar leyendo "Els Règims Polítics en Plató: Aristocràcia, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania" »

Sofistes i Sòcrates

Els sofistes:

• Un moviment il·lustrat en el context de la polis democràtica, Atenes, de renovació cultural, no pas un conjunt de doctrines subscrites unànimement per un grup d'autors.

• Gir antropològic de la filosofia.

• Dues generacions de sofistes:

- Primera (Protàgores, Gòrgies): antidogmàtica, relativista en matèria moral i política (Protàgores) i amb tendència a l'escepticisme (Gòrgies);

- Segona (Hípies, Trasímac, Antifó): reforça la distinció physis/nómos (naturalesa/convenció), més aviat utilitarista en matèria moral i política i accepta, en diversa mesura segons cada autor, la tesi de la validesa natural del dret del més fort, amb el consequent amoralisme i/o immoralisme.

Sòcrates:

• Sòcrates com a

La Justícia segons Plató

Per a Plató, la justícia no es limita als actes externs de l'home, sinó que regula el seu interior, evitant que cap part de la seva ànima faci una altra cosa que allò que li és propi. La justícia es basa en el repartiment equitatiu dels beneficis d'una ciutat entre els seus habitants. Així, per a governar de manera justa, aquells que menys tenen han de ser els més afavorits per l'organització de la ciutat.

Els governants no poden ser aquells que ambicionen el poder per al seu propi enriquiment, sinó que han de governar aquells que ho facin en virtut del desenvolupament comú. Si el govern recaigués sobre aquells que l'ambicionen, la societat seria deficient i injusta. Per a Plató, la justícia és un atribut... Continuar leyendo "Justícia segons Plató, Sòcrates i els Sofistes" »

KONTROLEKO GALDERAK:

1.-Zein da uste osoaren etiken planteamendu orokorra? Arau moralak ondorioen gainetik jartzen dituzte

 2.-Zein dira kontzientzia moralaren funtzioak? Balioak eta arau moralak hierarkizatu, epai praktikoak eman eta ebaluazio morala egin.

3.-Nire ekintza baten ondorioa ezagutzen ez badut, norena da ekintza horren erantzukizuna?
Ondorioa aurreikus badaiteke, nirea: bestela ez.

4.-Zer dio determinismo zientifikoak? Naturaren legeek askatasuna ukatzen digutela

5.-Zer da amorala izatea? Kontzientzia moralik ez izatea

6.-Zer da ekintza mistoa? Kalte bat saihestearren, nahita egindakoa

7.-Zer dio hedonismoak? Zoriontasuna ez dela bilatu behar jokabide

moral zuzenaren ondorioa baita.

8.-Ekintzaren prozedura honako….? Aukerak imajinatzea,

Pensament d'Heràclit: La seva labor filosòfica s'estén en primer lloc en l'intent de trobar l'arjé, això és, la substància primera de tot. D'altra banda, també és conegut per la formulació de la seva teoria dels oposats i del Logos, entès aquest com a centre ordinador de tot i considerat com molt important fins al punt d'igualar-ho amb la pròpia naturalesa (physis), amb l'univers (cosmos) i, per extensió, amb el propi déu. Referent a això, són de destacar també les seves teories sobre teologia, espiritualitat i política.

Sobre la seva producció, la dada més curiosa és el complicat estil que utilitza, l'aforístic, que més tard recolliran Demòcrit i el propi Nietzsche. És Heràclit un filòsof major que cap dels seus antecessors,... Continuar leyendo "Pensaments sobre Heràclit i els Sofistes" »