Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

L'Estètica Empirista: L'Eix Vertebrador

L’estètica empirista, a diferència de la clàssica, no s’interessa directament per l’obra d’art, sinó pel subjecte. Vol conèixer el seu estat i el procés psíquic en què es verifica la vivència de l’obra d’art, és a dir, els processos psicològics que fan que a un individu li agradi una determinada obra.

Dins d’aquest corrent, el gust és un dels conceptes clau, ja que és el sentiment espontani de resposta a la bellesa.

• Aquesta experimentació de la bellesa no està relacionada amb la raó, sinó més aviat amb la sensibilitat.
• El gust és universal, propi de la naturalesa humana.
• L’ésser humà té la possibilitat de ser afectat per la bellesa, però no tothom la tindrà ni ho farà

Introducción a las Cinco Vías de Santo Tomás de Aquino

La existencia de Dios no es evidente; necesita una demostración. Para ello, Tomás de Aquino recurre a la experiencia. Se inspira en argumentos de Aristóteles y parte de realidades de la experiencia sensible. Por tanto, sus pruebas son a posteriori.

Para demostrar la existencia de Dios, nos plantea cinco vías, que son un claro ejemplo de la cooperación entre razón y fe. Estas vías son el camino que conduce al conocimiento de la existencia de Dios partiendo de los datos de los sentidos.

La Estructura Lógica de las Vías

Todas las vías tienen una estructura común:

• Punto de partida: Las cosas sensibles, los datos empíricos, los hechos evidentes de la experiencia.
• Principio de causalidad

Ortega y Gasset: Ideiak eta Sineskerak

Ortegaren ustez, gizaki baten bizitza ulertu nahi dugunean, bere ideiak zeintzuk diren jakin behar dugu. Ideiek, pertsonarenak zein garai historikoarenak izan, eragin handia dute pertsona baten existentzian. Baina "ideia" hitzak esanahi ezberdinak ditu barnean.

Ideien eta sineskeren arteko aldea

Alde batetik, edozeri buruz norberari bururatzen zaizkion pentsamenduak daude, edota beste batek bururatu eta geureganatzen ditugunak. Gizakia hor zegoen ideia bat edo beste bururatu aurretik; hau da, ideia bera existitu baino lehenago dagoen bizitzan sortzen da.

Gizaki guztien bizitza sineskera jakin batzuen gainean eraikitzen da. Sineskeretara ez gara iristen burutazioen ostean; heredatu egiten ditugu familiatik... Continuar leyendo "Ortega y Gasset eta Mugimendu Analitikoaren Oinarriak" »

Sofistes i Sòcrates

Els sofistes:

• Un moviment il·lustrat en el context de la polis democràtica, Atenes, de renovació cultural, no pas un conjunt de doctrines subscrites unànimement per un grup d'autors.

• Gir antropològic de la filosofia.

• Dues generacions de sofistes:

- Primera (Protàgores, Gòrgies): antidogmàtica, relativista en matèria moral i política (Protàgores) i amb tendència a l'escepticisme (Gòrgies);

- Segona (Hípies, Trasímac, Antifó): reforça la distinció physis/nómos (naturalesa/convenció), més aviat utilitarista en matèria moral i política i accepta, en diversa mesura segons cada autor, la tesi de la validesa natural del dret del més fort, amb el consequent amoralisme i/o immoralisme.

Sòcrates:

• Sòcrates com a

La Justícia segons Plató

Per a Plató, la justícia no es limita als actes externs de l'home, sinó que regula el seu interior, evitant que cap part de la seva ànima faci una altra cosa que allò que li és propi. La justícia es basa en el repartiment equitatiu dels beneficis d'una ciutat entre els seus habitants. Així, per a governar de manera justa, aquells que menys tenen han de ser els més afavorits per l'organització de la ciutat.

Els governants no poden ser aquells que ambicionen el poder per al seu propi enriquiment, sinó que han de governar aquells que ho facin en virtut del desenvolupament comú. Si el govern recaigués sobre aquells que l'ambicionen, la societat seria deficient i injusta. Per a Plató, la justícia és un atribut... Continuar leyendo "Justícia segons Plató, Sòcrates i els Sofistes" »

Jarraian, etikari eta moralari buruzko funtsezko kontzeptuak berrikusteko galdera-erantzun zerrenda aurkezten da:

1. Zein da uste osoaren etiken planteamendu orokorra? Arau moralak ondorioen gainetik jartzen dituzte.
2. Zein dira kontzientzia moralaren funtzioak? Balioak eta arau moralak hierarkizatu, epai praktikoak eman eta ebaluazio morala egin.
3. Nire ekintza baten ondorioa ezagutzen ez badut, norena da ekintza horren erantzukizuna? Ondorioa aurreikus badaiteke, nirea; bestela, ez.
4. Zer dio determinismo zientifikoak? Naturaren legeek askatasuna ukatzen digutela.
5. Zer da amorala izatea? Kontzientzia moralik ez izatea.
6. Zer da ekintza mistoa? Kalte bat saihestearren, nahita egindakoa.
7. Zer dio hedonismoak? Zoriontasuna ez dela bilatu behar, jokabide moral zuzenaren

Pensament d'Heràclit: La seva labor filosòfica s'estén en primer lloc en l'intent de trobar l'arjé, això és, la substància primera de tot. D'altra banda, també és conegut per la formulació de la seva teoria dels oposats i del Logos, entès aquest com a centre ordinador de tot i considerat com molt important fins al punt d'igualar-ho amb la pròpia naturalesa (physis), amb l'univers (cosmos) i, per extensió, amb el propi déu. Referent a això, són de destacar també les seves teories sobre teologia, espiritualitat i política.

Sobre la seva producció, la dada més curiosa és el complicat estil que utilitza, l'aforístic, que més tard recolliran Demòcrit i el propi Nietzsche. És Heràclit un filòsof major que cap dels seus antecessors,... Continuar leyendo "Pensaments sobre Heràclit i els Sofistes" »

Concepto Etimológico

Proviene del griego polis, que significa “ciudad”, lo que alude a una comunidad integrada por un conjunto de personas que residían sobre un territorio delimitado, que constituía una entidad autosuficiente y regida por un gobierno autónomo. Esto denota cómo lo político o la política hace referencia de algún modo a los asuntos públicos.

Conceptos Lógicos de la Política

Definiciones Clave

Política: “Actividad que tiene por objeto regular y coordinar la vida social por medio de una función de orden, defensa y justicia para mantener la superación y la cohesión de un grupo social determinado” (Rousseau, 1762)

La política: “Es en cierto sentido la toma de decisiones por medios públicos” (Deutsch, Karl,... Continuar leyendo "Conceptos de Política y Figuras Clave en la Ciencia Política" »

La Revolució Científica

Els grans avenços científics van començar a mitjan segle XVI, amb la teoria heliocèntrica proposada per Copèrnic. En desplaçar la Terra del centre de l’Univers, Copèrnic va fer trontollar una de les conviccions més profundes en la societat del seu temps, i això va suposar una autèntica revolució en el camp del pensament. Després d’ell, l’astronomia va continuar progressant.

Tycho Brahe va elaborar un catàleg d’estrelles complet i detallat, un fet decisiu per facilitar els descobriments de Johannes Kepler. Basant-se en el model de Copèrnic, Kepler va aconseguir trobar les lleis que governen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Els avenços més sorprenents en astronomia es van produir quan... Continuar leyendo "La Revolució Científica i la Filosofia de Descartes: Orígens de la Modernitat" »

• Juan Bodino

  Continúa en Francia la observación de las formas de comportamiento humano, introduce la idea de la influencia del medio en la creación de las instituciones sociales.

• Thomas Hobbes

  Desde Alemania da énfasis a las cuestiones psicológicas, según las cuales todo hombre se caracteriza por su afán de poder.

• Montesquieu

  Después del siglo XVIII, replantea de forma más profunda el pensamiento de Bodino, donde entiende las realidades sociales como producto de múltiples fuerzas que dan lugar a una totalidad.

• Augusto Comte

  En el siglo XIX aparece la sociología como un intento de ciencia autónoma, donde este pensamiento social es penetrado por las ciencias físicas y naturales, y trata de encontrar en este contexto las leyes que rigen la