Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Ètica i Política en Plató

Com ha d'actuar un home? Com s'ha d'organitzar un estat?

A) Ètica

L'home viu en el si d'una comunitat: la polis. Al marge de la ciutat, l'home no és res, ni rep educació, ni pot adquirir la saviesa, ni pot esdevenir bo. L'ètica i la política, per tant, van unides. Segons Plató, la justícia és el millor dels béns, la virtut màxima, on l'home vertaderament just actua independentment de les conseqüències materials de la seva acció. L'harmonia de les tres parts de l'ànima és el que ens fa ser justos, en posseir la virtut màxima: la justícia. Ara bé, si bé tothom té les tres parts de l'ànima, no tothom les té igualment desenvolupades.

B) L'Estat Ideal o Utòpic (vida política)

Per ser un bon governant... Continuar leyendo "Ètica i Política en Plató: Ànima, Justícia i Estat Ideal" »

La Dialèctica Platònica: Definició i Tipus

La dialèctica reconeix que, quan tracta amb les definicions de les idees, parteix d’hipòtesis per tal d’anar ascendint en el raonament fins a arribar a una definició no hipotètica, universal, clara i objectiva. A més, la dialèctica permet no només establir les definicions de les idees i la intel·lecció, sinó que també analitza les relacions entre les idees:

• La idea de bé és la idea primera i rectora, la més important, la causa final i principi de l’ordre establert al món intel·ligible.
• En un segon nivell, però molt pròxim a la idea de bé, hi ha les idees de bellesa i de justícia.

Tipus de Dialèctica: Ascendent i Descendent

Convé distingir dos sentits de dialèctica:

• Dialèctica

La Obra de San Agustín: Un Puente entre Filosofía y Teología

La obra de San Agustín está marcada por la intrínseca relación entre filosofía y teología. Aunque a primera vista ambas ramas del saber parecen opuestas —una basada en la razón y la otra en la fe y los dogmas—, San Agustín las entrelaza. Utiliza la filosofía con la finalidad de explicar la fe teológica, pero nunca contradiciéndola, estableciendo así un diálogo fundamental entre ambas disciplinas.

Clasificación de las Obras de San Agustín

La vasta producción literaria de San Agustín se caracteriza más por una gran diversidad de obras que por una evolución lineal de su pensamiento. Estas pueden agruparse del siguiente modo:

• Obras Autobiográficas: Su propio nombre

La Visión Política de Platón: El Problema de la Sociedad y la Búsqueda del Estado Ideal

Platón mantuvo a lo largo de toda su vida una honda preocupación por la vida política ateniense en particular, y griega en general, lo que le llevó a intervenir activamente en ella, con la esperanza de lograr su regeneración.

El Estado Ideal en la República de Platón: Una Utopía Filosófica

La utopía platónica del Estado ideal está contenida en la República, diálogo de la época de madurez. En este diálogo, concretamente en el libro IV, Platón expone su famosa doctrina de la naturaleza tripartita del alma, cuyos antecedentes parecen hallarse en la filosofía pitagórica y que nuestro autor ya había esbozado en el Fedro, sirviéndose del... Continuar leyendo "La Visión Política de Platón: El Estado Ideal y la Justicia en la República" »

El Problema del Ser Humano y la Moral: Antropología y Ética en Descartes

Descartes afirmará un dualismo según el cual alma (el cogito) y cuerpo (sustancia extensa) mantienen una lucha permanente, siendo dos sustancias diferentes. La relación entre estas dos sustancias se da a través de la glándula pineal, haciendo posible al alma gobernar el cuerpo mediante dicha conexión. El ser humano es propiamente la sustancia pensante (el cogito), independiente de la sustancia extensa (que en este caso es su cuerpo físico). El cuerpo, como toda la realidad física, actúa como una máquina (tal y como defiende el Mecanicismo) y no puede comportarse de forma libre. Sin embargo, el alma (el cogito), que es inmortal, actúa de forma libre y debe gobernar... Continuar leyendo "Filosofía del Ser y la Moral: Perspectivas de Descartes y San Agustín" »

Tipos de obras de Platón

Diálogos socráticos

Obras escritas bajo la influencia de Sócrates. La mayoría de los diálogos no llegan a ningún resultado determinado. (Ejemplo: Protágoras)

Obras de transición

Obras en las que Platón empieza a desarrollar un método de pensamiento propio. (Ejemplo: Gorgias)

Obras de madurez

Obras en las que se encuentran diálogos con doctrinas platónicas más significativas. (Ejemplo: La república)

Obras de vejez

Obras en las que el pensamiento platónico empieza a hacerse más complejo, alcanzando un gran nivel de abstracción. (Ejemplo: Critias)

Pensamiento de Platón sobre la democracia

Platón consideraba que todos los ciudadanos, excepto los esclavos, los extranjeros y las mujeres, tenían derecho a participar... Continuar leyendo "El Pensamiento de Platón: Ideas Clave y Legado Filosófico" »

L'Estètica Empirista: L'Eix Vertebrador

L’estètica empirista, a diferència de la clàssica, no s’interessa directament per l’obra d’art, sinó pel subjecte. Vol conèixer el seu estat i el procés psíquic en què es verifica la vivència de l’obra d’art, és a dir, els processos psicològics que fan que a un individu li agradi una determinada obra.

Dins d’aquest corrent, el gust és un dels conceptes clau, ja que és el sentiment espontani de resposta a la bellesa.

• Aquesta experimentació de la bellesa no està relacionada amb la raó, sinó més aviat amb la sensibilitat.
• El gust és universal, propi de la naturalesa humana.
• L’ésser humà té la possibilitat de ser afectat per la bellesa, però no tothom la tindrà ni ho farà

Introducción a las Cinco Vías de Santo Tomás de Aquino

La existencia de Dios no es evidente; necesita una demostración. Para ello, Tomás de Aquino recurre a la experiencia. Se inspira en argumentos de Aristóteles y parte de realidades de la experiencia sensible. Por tanto, sus pruebas son a posteriori.

Para demostrar la existencia de Dios, nos plantea cinco vías, que son un claro ejemplo de la cooperación entre razón y fe. Estas vías son el camino que conduce al conocimiento de la existencia de Dios partiendo de los datos de los sentidos.

La Estructura Lógica de las Vías

Todas las vías tienen una estructura común:

• Punto de partida: Las cosas sensibles, los datos empíricos, los hechos evidentes de la experiencia.
• Principio de causalidad

Ortega y Gasset: Ideiak eta Sineskerak

Ortegaren ustez, gizaki baten bizitza ulertu nahi dugunean, bere ideiak zeintzuk diren jakin behar dugu. Ideiek, pertsonarenak zein garai historikoarenak izan, eragin handia dute pertsona baten existentzian. Baina "ideia" hitzak esanahi ezberdinak ditu barnean.

Ideien eta sineskeren arteko aldea

Alde batetik, edozeri buruz norberari bururatzen zaizkion pentsamenduak daude, edota beste batek bururatu eta geureganatzen ditugunak. Gizakia hor zegoen ideia bat edo beste bururatu aurretik; hau da, ideia bera existitu baino lehenago dagoen bizitzan sortzen da.

Gizaki guztien bizitza sineskera jakin batzuen gainean eraikitzen da. Sineskeretara ez gara iristen burutazioen ostean; heredatu egiten ditugu familiatik... Continuar leyendo "Ortega y Gasset eta Mugimendu Analitikoaren Oinarriak" »

Sofistes i Sòcrates

Els sofistes:

• Un moviment il·lustrat en el context de la polis democràtica, Atenes, de renovació cultural, no pas un conjunt de doctrines subscrites unànimement per un grup d'autors.

• Gir antropològic de la filosofia.

• Dues generacions de sofistes:

- Primera (Protàgores, Gòrgies): antidogmàtica, relativista en matèria moral i política (Protàgores) i amb tendència a l'escepticisme (Gòrgies);

- Segona (Hípies, Trasímac, Antifó): reforça la distinció physis/nómos (naturalesa/convenció), més aviat utilitarista en matèria moral i política i accepta, en diversa mesura segons cada autor, la tesi de la validesa natural del dret del més fort, amb el consequent amoralisme i/o immoralisme.

Sòcrates:

• Sòcrates com a