Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Las Polémicas Fundamentales en Torno al Origen del Lenguaje

Desde la filosofía presocrática, tanto filósofos como lingüistas se han interrogado acerca de cómo surge el lenguaje. La naturaleza y el origen del lenguaje fueron temas que despertaron una especial atención, centrándose inicialmente en la relación existente entre el origen y el objeto del nombre.

1. La Controversia Naturalismo vs. Convencionalismo

Al abordar las polémicas históricas sobre el origen del lenguaje, es imprescindible señalar la confrontación que se dio entre las posturas naturalista y convencionalista.

Platón y el Diálogo Crátilo

Platón, en su diálogo Crátilo, ya se cuestionaba el vínculo entre la palabra y su significado. En esta obra, se presentan tres... Continuar leyendo "Las Grandes Controversias Históricas sobre el Origen y la Naturaleza del Lenguaje" »

Nietzsche eta bere filosofiaren gakoak

Dinamita

Nietzschek dio ez dela gizaki bat, dinamita baizik. Bere helburua gaur egun arte sinetsi denaren aurka krisi bat sortzea zen. Aldaketa bat bultzatu nahi zuen; adibidez, balio kristauak suntsitzea, horiek gezurrezkoak direla uste baitzuen. Gizakiak bere balio propioak sortzea nahi zuen (supergizakia), baina argi utzi zuen ez zuela erlijio berri bat sortu nahi.

Egia eta Gezurra

• Egia: Nietzscherentzat, orain arte egiazkotzat jo dena gezurra da. Horregatik dio bere egia "terriblea" dela. Balioen transbalorazioa proposatzen du, bizitza aldaketa dela ulertuz.
• Gezurra: Nietzscherentzat, gezurra bizitzaren existentziarako baldintza bat da.

Zaratustra

Zaratustra pertsonaia historiko bat da, profeta gisa erlijio... Continuar leyendo "Friedrich Nietzscheren filosofiaren oinarrizko kontzeptuak" »

Filosofía Pluralista: Mecanicismo y Conciliación

Los filósofos pluralistas no constituyen una escuela unificada, sino que comparten una visión mecanicista donde el movimiento y los cambios se rigen por leyes. Figuras como Empédocles, Anaxágoras y los Atomistas protagonizan el primer intento de conciliación filosófica.

Aceptan de Parménides que el ser no puede provenir del no-ser, y que la physis (naturaleza) es un proceso de cambios constantes. Todos ellos tienen en común:

1. El existente no ha surgido de un solo y único principio, sino de diferentes elementos primigenios.
2. Los cambios que observamos son combinaciones y recombinaciones de estos elementos primigenios, no transformaciones sustanciales de los mismos.

Empédocles: Los Cuatro

... Continuar leyendo "La Transición Filosófica: De los Pluralistas Presocráticos al Relativismo Sofista" »

Primeres teories de l'existència

Dins del descobriment del jo, ens preguntem: podem conèixer la realitat?

Heràclit: El fluir constant

Segons Heràclit, tot canvia: Panta rei. Ell afirmava: "Mai no ens banyarem dues vegades en el mateix riu". La realitat és un fluir constant. L'univers es troba en un constant i permanent devenir i no hi ha una realitat fixa que es pugui conèixer.

Només podem accedir als canvis a través dels sentits. Però per entendre'ls, no només es necessiten els sentits, sinó també la raó.

Parmènides: La propietat d'existir

En contraposició, Parmènides sosté: "L'ésser és, i el no-ésser no és". Ell defensa la propietat d'existir. Per a ell, tot canvi és impossible i defensa la unitat de la naturalesa. El que... Continuar leyendo "Teories de l'existència: Heràclit, Parmènides i Aristòtil" »

Glosario de Términos Filosóficos Esenciales

Este compendio ofrece definiciones fundamentales de conceptos clave, corrientes y métodos que estructuran el pensamiento filosófico, desde la antigüedad clásica hasta la época moderna.

Acto

Según Aristóteles y los escolásticos, forma desenvuelta y plenamente realizada del ser de algo.

Alma

Principio vital, sustancia inmaterial y simple.

Análisis

Descomposición de un todo en sus partes elementales.

Arjé

Según los filósofos presocráticos, principio fundamental o sustancia originaria común a todas las cosas.

Concepto

Primera forma del pensamiento estudiada por la lógica, en la cual no se afirma ni se niega. Idea o representación intelectual de un objeto.

Conocimiento

Operación mental que... Continuar leyendo "Vocabulario Filosófico Fundamental: Definiciones y Corrientes Clave" »

Descartes i el mètode: dubte i certesa

Descartes. A banda de la necessitat de reflexió social i política, es van crear noves seguretats i, per això, la reflexió sobre el coneixement va centrar part dels esforços dels filòsofs del s. XVII. Aquells qui van fer prevaler la recerca, el paper constructiu i ordenador de la raó: el racionalisme. El corrent format per aquells que reclamaven a l'experiència el paper de decidir sobre la validesa del nostre coneixement és l'empirisme. Els dos corrents atorgaven importància a la consciència humana com a punt de partida de qualsevol coneixement. Aquesta idea va ser especialment posada en relleu per Descartes.

Es va col·locar en primer pla la necessitat de noves certeses: el primer pas ha de consistir... Continuar leyendo "Descartes: mètode, dubte, certesa i demostració de Déu" »

El Problema de la Moral en Nietzsche

La crítica más profunda de Nietzsche se dirige a los valores morales tradicionales, a los que considera basados en la “antinaturalidad”, es decir, en ir contra la naturaleza y contra la vida. La filosofía de Nietzsche es inherentemente vitalista, por lo que todo aquello que niega la vida debe ser eliminado. La base filosófica de esta moral antinaturalista es el platonismo.

Al afirmar que existe un orden moral del mundo que dirige la historia de los hombres, se afirma que alguien exterior al mundo, fuera de la vida, dirige a los hombres (Dios). Por lo tanto, han prevalecido los instintos de decadencia sobre los de superación. Nietzsche critica la moral occidental porque, al ser una ficción, mata la... Continuar leyendo "La Crítica Nietzscheana a la Moral Occidental y la Proclamación del Superhombre" »

Introducción a la Filosofía Antigua: Origen y Evolución

La filosofía antigua surgió en Grecia en el siglo VI a.C. Su aparición se ha entendido como el paso de una explicación mítico-religiosa de la realidad a una explicación racional. El primer objeto de reflexión de la filosofía fue la naturaleza, o Physis.

La Preocupación por la Naturaleza (Filosofía Presocrática)

Los primeros filósofos presocráticos se preguntaron por el Arjé, o principio de todo cuanto existe. El Arjé es aquello de donde todo surge (origen) y aquello de lo que todo está hecho (esencia).

Principales Aportaciones Presocráticas

• Heráclito: Destacó como rasgo de la naturaleza el constante cambio (devenir), un cambio que no es caótico, sino que obedece a una

... Continuar leyendo "Fundamentos y Evolución del Pensamiento Griego Clásico: De la Physis a la Ética" »

El Déu únic de jueus i cristians

• La religió dels jueus era monoteista.
• Per al judaisme, Déu és l'ésser suprem i la font de lleis morals (Deu Manaments).
• El Déu bíblic és representat sovint com qui va crear els éssers humans a la seva imatge i semblança.
• El Déu dels cristians és un ésser suprem i perfecte, amb els següents atributs:
  • És etern: sempre existirà.
  • És omnipotent: el seu poder no té cap mena de límit.
  • És omniscient: la seva saviesa és suprema; ho coneix tot, present i futur.
  • És sant: la seva puresa moral és perfecta i no té gens de maldat.
  • És sobirà: de tot el que existeix, que és obra seva.
• Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans.

Conseqüències de la visió de la història

• De

... Continuar leyendo "El Déu judeocristià i les teories ètiques" »

La filosofia grega i la naturalesa humana

Dins de la filosofia grega, l'ésser humà es considera part integrant de la naturalesa, tot i que ocupa un lloc privilegiat i especial respecte a la resta d'éssers naturals. L'home posseeix una naturalesa racional; disposa d'intel·ligència per a comprendre la naturalesa i a si mateix, guiant la seua vida conforme al que és millor.

Plató: el dualisme d'ànima i cos

Plató proposa una teoria dualista en la qual l'ésser humà és la unió de l'ànima i el cos. Ambdós romanen junts durant la vida, però l'ànima se separa quan el cos mor. El cos és material i sensible, es destrueix amb la mort i ens atrau cap a allò material. L'ànima, en canvi, és racional, immortal i única, i és el que realment... Continuar leyendo "L'ésser humà en la filosofia grega: de Plató a l'Epicureisme" »