L'ésser humà en la filosofia grega: de Plató a l'Epicureisme

La filosofia grega i la naturalesa humana

Dins de la filosofia grega, l'ésser humà es considera part integrant de la naturalesa, tot i que ocupa un lloc privilegiat i especial respecte a la resta d'éssers naturals. L'home posseeix una naturalesa racional; disposa d'intel·ligència per a comprendre la naturalesa i a si mateix, guiant la seua vida conforme al que és millor.

Plató: el dualisme d'ànima i cos

Plató proposa una teoria dualista en la qual l'ésser humà és la unió de l'ànima i el cos. Ambdós romanen junts durant la vida, però l'ànima se separa quan el cos mor. El cos és material i sensible, es destrueix amb la mort i ens atrau cap a allò material. L'ànima, en canvi, és racional, immortal i única, i és el que realment ens fa ser qui som.

L'ésser humà està format per tres potències:

• La sensibilitat i els apetits.
• La voluntat.
• La raó.

La part sensible i la racional es troben en constant lluita. La vida adequada consisteix a seguir la part racional, dominant els impulsos i dirigint la seua voluntat per aconseguir un ordre social just.

Aristòtil: la unitat de l'ésser humà

Aristòtil defensa una teoria monista on el cos i l'ànima són inseparables. L'ànima dota el cos de sentit i conté tres funcions vitals:

• Vegetativa: lligada a l'alimentació.
• Sensible: lligada al moviment i a la capacitat de sentir.
• Racional: per a comprendre la realitat i conèixer.

L'home, dotat de llenguatge, té en compte el que és injust o just. L'ésser social és indispensable per a la naturalesa humana; l'home sempre anhela saber la veritat i gaudir de la felicitat.

La filosofia hel·lenística i l'individu

La filosofia hel·lenística marca el final de l'època clàssica grega. En l'etapa anterior, l'home estava integrat com a ciutadà i s'identificava amb la polis; el seu benestar depenia de la ciutat. Amb la desaparició de les ciutats estat, també desapareix la consciència de sentir-se membre d'una comunitat política (polités) per a passar a ser un ciutadà del món (cosmopolités). L'ésser humà es descobreix com a individu: un ésser únic i aïllat enmig del món.

El Cinisme: el retorn a la naturalesa

El Cinisme proclama el retorn de l'ésser humà a la seua naturalesa original, la qual havia estat desfigurada per les lleis i els convencionalismes socials. Proposen una forma de vida simple i espontània, similar a la dels animals. Segons Diògenes de Sínope, l'home autèntic s'havia perdut entre els convencionalismes socials.

L'Epicureisme: materialisme i recerca del plaer

L'Epicureisme presenta un model d'antropologia monista i materialista. Tot està format d'àtoms i l'ésser humà és un conjunt d'aquests. Quan el cos mor, l'ànima també ho fa, i aquests àtoms passen a formar part d'altres ànimes o cossos. L'ésser humà és o deixa de ser, però els àtoms són eterns.

Segons aquesta corrent:

• No existeixen els déus tal com els concep la gent vulgar.
• No hi ha ànimes descarnades.
• No existeix la immortalitat.

Atès que la vida és breu i efímera, urgeix viure bé: cal fugir del dolor i buscar el plaer sense excessos.