El Déu judeocristià i les teories ètiques

El Déu únic de jueus i cristians

• La religió dels jueus era monoteista.
• Per al judaisme, Déu és l'ésser suprem i la font de lleis morals (Deu Manaments).
• El Déu bíblic és representat sovint com qui va crear els éssers humans a la seva imatge i semblança.
• El Déu dels cristians és un ésser suprem i perfecte, amb els següents atributs:
  • És etern: sempre existirà.
  • És omnipotent: el seu poder no té cap mena de límit.
  • És omniscient: la seva saviesa és suprema; ho coneix tot, present i futur.
  • És sant: la seva puresa moral és perfecta i no té gens de maldat.
  • És sobirà: de tot el que existeix, que és obra seva.
• Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans.

Conseqüències de la visió de la història

• De l'antiga Grècia tenim conceptes importants: la història és una qüestió dels humans i es pot entendre de forma racional.
• Les decisions que prenem són responsabilitat nostra; no depenen de poders superiors.
• Podem entendre la història perquè podem estudiar i valorar les causes dels fets i les seves conseqüències.
• Una altra manera d'entendre la història és la idea que aquesta progressa cap a una finalitat determinada.
• Les teories de la història s'han entès algunes vegades com una utopia: una societat sense injustícies o amb un gran desenvolupament tècnic.
• La història de la humanitat té una finalitat: recuperar el paradís.

El paper dels conceptes sobre la divinitat

• L'admiració dels personatges famosos pot recordar el culte als déus de l'antic panteó grec.
• El concepte de la divinitat més estès és el judeocristianisme, ja que el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi Romà.
• Podem trobar en el cristianisme l'origen de molts dels nostres valors morals.

Classificació de les teories ètiques

Les podem dividir en dos grups, segons com s'han de valorar les conductes morals:

• Ètiques materials o teleològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
• Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no pels objectius.

Entre les teories ètiques materials, destaca l'eudemonisme.